(Cervià de les Garrigues, Garrigues)
(o Vallxeca) Despoblat, al nord-oest del poble, a la vall de Vallseca, que aflueix al riu Set, per la dreta, prop del límit entre Cervià i l’Albagés.
El lloc fou començat a poblar el 1232 per Arnau Punyet.
(la Sènia, Montsià)
Despoblat, al nord del terme, a la capçalera del barranc de la Fou, al sector occidental del massís del Caro, a l’actual mas de les Vallcaneres.
La carta de població fou atorgada el 1238 per Guillem de Montcada a l’orde del Temple, senyors del lloc i de tot el terme de Tortosa, al qual pertanyia.
(Sant Fruitós de Bages, Bages)
Antic poble de cases escampades, que constituí l’antiga parròquia de Sant Genís, senyoria del monestir de Sant Benet de Bages.
Documentada des del segle XI, al segle XIV fou unida a la de Sant Jaume d’Olzinelles, que al segle XVII l’absorbí definitivament.
De la vella església només resta un munt de pedres.
(el Bruc, Anoia)
Indret al peu de la vella carretera de Manresa a can Maçana de Montserrat, famós per l’assassinat de vint-i-quatre veïns de Manresa, d’ideologia reialista, el 17 de novembre de 1822.
L’execució, ordenada pel general Rotten, tingué lloc a l’indret anomenat els terrers Roigs, pròxim al conegut pels Tres Roures, que ha esdevingut més popular.
(Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Despoblat (785 m alt), situat en un turó que domina la vall, on hi ha les restes de l’antic castell de Tost.
Al segle XI en fou senyor Miró, pare del famós Arnau de Tost, fundador de la dinastia vescomtal d’Àger. A petició seva el bisbe Eribau d’Urgell consagrà el 1040 l’església parroquial de Sant Martí, magníficament dotada de béns i relíquies, ofertes per l’abat Oliba de Ripoll, juntament amb un escrit autògraf i una arqueta en forma de creu (conservada des del 1924 al Museu Episcopal de Vic, que guarda també una part del baldaquí de l’altar, dels segles XII-XIII; l’altra part és al Museu d’Art de Catalunya). El lloc pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell.
Fou municipi independent fins el 1968, que juntament amb els d’Arfa i la Parròquia d’Hortó, s’uní al Pla de Sant Tirs (el conjunt rebé el nom oficial de la Ribera d’Urgellet). L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Montan, Torà de Tost i Sauvanyà i els llogarets de la Bastida, Fontelles, els Hostalets de Tost i Castellar.
(Castelldans, Garrigues)
Despoblat, a la vall del riu Set.
El lloc fou donat a poblar el 1190 a habitants del veí lloc de Preixens. A mitjan segle XIII pertanyia al monestir de Poblet.
(Molins de Rei, Baix Llobregat)
(o Torrabadal) Antiga quadra, centrada a la torre Abadal, esmentada ja al començament del segle XIII, potser l’antiga torre d’Olarda, possessió, ja al segle X, del monestir de Sant Cugat del Vallès.
Hom l’ha identificada també amb una antiga torre Espigolera.
(Sort, Pallars Sobirà)
Despoblat, dins l’antic terme de Llessui, a l’indret conegut pel tossal de Torena (1.677 m alt).
El castell de Torena és esmentat ja l’any 980. Esdevingué el centre jurisdiccional de la vall d’Àssua, i donà nom al llinatge que senyorejà la vall. Desaparegué al segle XV (igual com el poble del mateix nom) i fou substituït com a cap de la vall d’Àssua pel castell de Malavella.
(Seva, Osona)
Antiga quadra, la qual fou unida al municipi el 1843. Forma l’extrem oriental del terme i comprèn la demarcació de diversos masos. Era centrada en l’antic casal dels Vilanova, existent ja el 1082.
El 1096 el domini civil passà a la canònica catedralícia de Vic, i l’administrava el paborde de Gener. En tenia la jurisdicció criminal el veguer d’Osona, i més tard els Cabrera.
(Oliola, Noguera)
(o el Terme Forà de Ponts) Antic terme, que limitava amb el terme de la vila de Ponts i comprenia els llocs de Plandogau, Serralta, Serrabaixa, les Mollerigues, el Gos i Gratallops.
Al segle XIX fou agregat al municipi d’Oliola.
Dades dels Països Catalans 