(Navès, Solsonès)
Antic poble, als contraforts meridionals de la serra de Busa, centrada en l’església parroquial de Sant Martí (actualment arruïnada), la qual tenia el 1044 com a sufragània Sant Serni de Ginebrós i Sant Miquel de Marçanyac.
Es conserven també les restes de l’antic castell de Tarascó. Els Tarascó, llinatge dels senyors d’aquest castell són àmpliament esmentats als segles XI-XIII.
(Albanyà, Alt Empordà)
Despoblat, situat als vessants meridionals de la serra de la Mare de Déu del Mont, a l’extrem oriental del terme de l’antic municipi de Bassegoda.
L’església parroquial és des del 1833 la sala capitular de l’antic monestir de Sant Llorenç del Mont, completament arruïnat.
(Bolvir, Baixa Cerdanya)
Despoblat, dins l’antic terme de Talltorta, a l’esquerra del riu d’Aravó, a l’indret de l’actual mas d’Aravó. La seva església és dedicada a Sant Climent de Soler.
El pont de Soler, damunt el Segre, és poc abans de la confluència amb el riu d’Aravó.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Despoblat (1.243 m alt), de l’antic terme de la vall de Castellbó, al nord de Castellbó.
De la seva antiga església parroquial de Sant Vicenç es conservava un retaule de Sant Feliu, gòtic (segles XIV-XV), que fou traslladat el 1972 a la casa del comú de Montferrer, destinat al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell.
(el Pont d’Armentera, Alt Camp)
Despoblat (828 m alt), aturonat al voltant de l’antic castell de Selmella, que des d’Ansulf II (mort vers el 990) fou dels Cervelló, del qual hi ha importants restes. El 1182 fou cedit per Guillem Pontils al monestir de Santes Creus.
La seva antiga església parroquial (Sant Llorenç) depenia de la de Querol.
(Aiguamúrcia, Alt Camp)
Despoblat (743 m alt), al sector oriental del terme. Sota el puig de Selma (801 m alt) presidit per les mines del castell de Selma.
Aquest és ja esmentat el 977, i prop seu hom erigí l’església de Sant Cristòfol, que fou la parròquia del lloc. El 1142 el castell fou donat als templers, i el 1171 el bisbe de Barcelona els cedí també la parròquia, on crearen la comanda de Sant Cristòfol de Selma.
Extingit l’orde templer (1312), passà als hospitalers del gran priorat de Catalunya, que continuaren nomenant-hi comanadors fins al final del segle XVIII. Des del segle XV tingué els mateixos comanadors que Vallmoll i Puigpelat. El terme de Selma tenia 49 focs el 1358, molts d’ells establerts al Pla de Manlleu.
Modernament ha estat abandonat. En resta l’església gòtica de Sant Cristòfol.
(Almenar, Segrià)
Antic terme despoblat, centrat per l’antiga torre de Santa Maria.
La sèquia de Santa Maria d’Almenar deriva del canal de Pinyana i rega les terres del municipi properes a la Noguera Ribagorçana.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Antic poble i parròquia, situat a l’extrem oriental del terme, a la vall de Bianya, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia de Puigmal, que neix a ponent del coll de Sentigosa i aflueix, per l’esquerra, juntament amb la riera del Ferró, a la de Sant Ponç d’Aulina.
Existia ja el 890 i passà després a ésser propietat del monestir de Sant Joan. El 1165 es reedificà i consagrà l’església, que encara es conserva. Des del segle XV fou sufragània de Sant Julià de Vallfogona, i actualment depèn de Sant Joan de les Abadesses.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
(ant: Santa Coloma de Bellera) Despoblat (1.423 m alt), situat al nord del municipi, damunt el llogaret d’Erdo.
L’església de Santa Coloma depèn de la parròquia de la Bastida de Bellera.
Al segle XIII pertanyia a la baronia de Bellera.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
(o de Montnegre) Antic poble, al sector muntanyós del nord-oest del terme, entre Santa Pellaia i Montnegre (Gironès).
Dades dels Països Catalans 