Despoblat, a la vall del riu Brugent. Era una caseria de l’antic terme de Rojals.
Bartra, la
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: despoblats
Arides
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Despoblat de l’antic terme d’Escaló. Es conserven les runes de l’església de Sant Andreu.
Damunt aquest indret, entre el Montcalbo i la serra d’Aurati, a la serralada que separa les valls de Cardós i d’Àneu, hi ha el pla d’Arides, el punt culminant del qual es troba a 1.958 m d’altitud.
Antic, l’ -Baix Ebre-
Despoblat, a l’antic terme particular de la Granadella; era una masia esmentada des del segle XII.
Alendir
Despoblat i antic terme, sembla que es despoblà durant la Guerra dels Segadors.
Viuet
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
(o Viu de Barravés) Despoblat (1.115 m alt). Fins al 1968 del terme de Llesp.
Aturonat en un contrafort del tossal de Viuet (1.468 m at) que domina, per la dreta, la Noguera Ribagorçana.
Vinfaro
(Alfés, Segrià)
(o Binfaro) Despoblat, antiga masia i poble, al nord del terme, a la dreta del riu Set.
Ha perdurat fins al segle XX una interessant creu de terme, gòtica, i les restes de l’antic castell de Vinfaro, del qual depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona. Aquests llocs, que havien pertangut als Romeu de Lleida i als Montagut de València, foren adquirits el 1516 per la família Remolins, i el 1628 passaren als Riquer, marquesos de Benavent.
Al començament del segle XVIII ja era despoblat.
Vinatesa
(Lleida, Segrià)
Despoblat del municipi. El terme pertanyia al capítol de la seu de Lleida, que en treia beneficis de l’herbatge.
Modernament s’ha transformat gràcies a la sèquia de Vinatesa, derivada del canal d’Urgell.
Vilosiu
(Cercs, Berguedà)
Despoblat, a l’oest del terme, al vessant oriental dels rasos de Peguera, sota el castell de Blancafort.
L’antiga església parroquial, esmentada el segle IX, és anomenada Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues.
El lloc formà part el 980 del terme del castell de Madrona.
Vilamflor
(Sort, Pallars Sobirà)
Despoblat, a l’est del municipi, al vessant occidental del pic de l’Orri, dins l’antic terme de Pernui. La seva església era dedicada a sant Feliu. El segle XVII era ja només un mas.
Hom ha suposat, sense fonament, que era l’origen de Sort.
Vilamanya
(Queralbs, Ripollès)
Caseria (1.200 m alt), en procés de despoblament, dins la parròquia de Fustanyà. Es troba en un pendent a la dreta del Freser, sobre les coves de Rialb.
Són molt notables les fonts de Vilamanya, que porten l’aigua al torrent del Barnit.
