Arxiu d'etiquetes: decoradors/es

Vallmitjana i Garrido -germans-

1 Resposta

Eren fills d’August Vallmitjana i Abarca

August Vallmitjana i Garrido  (Barcelona, 1894 – Madrid, 1951)  Pintor paisatgista i, des del 1940, retratista. S’establí a Madrid el 1943 i ha obtingut importants premis a Viena, Brussel·les, Leicester, Buenos Aires, etc, com a fotògraf. Junt amb el seu germà realitzà un film a la postguerra. Fou el pare d’August Vallmitjana i Faja (Barcelona, 1914 – Sant Josep de sa Talaia, Eivissa, 1981)  Fotògraf. Anà a residir a l’Argentina -com el seu pare-. Ha exposat a Holanda, França, Anglaterra, Japó, Itàlia, etc. A Barcelona ha exposat amb èxit a la Sala Aixelà.

Hubert Vallmitjana i Garrido  (Barcelona, 1898 – 1981)  Pintor i decorador. Fou vice-president de l’Associació de Cartellistes de Catalunya (1936). Amb el seu germà realitzà un film a la postguerra. Fou el pare d’Hubert Vallmitjana i Bàrcia (Barcelona, 1922 – 1986)  Pintor. Format a Llotja, retratista i paisatgista que, entre altres premis, té la medalla Masriera de plata (1945).

Vall i Verdaguer, Felip

Deixa un comentari

(Tona, Osona, 26 maig 1916 – Vic, Osona, 5 agost 2012)

Pintor i decorador. Format a Llotja, a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i a l’École des Beaux-Arts, de París (1950).

Ha conreat especialment el muralisme, a Sant Pere de les Puelles, al cinema Diagonal de Barcelona, a l’església parroquial de Tona, etc.

A exposat a Palma de Mallorca i a París.

Trepat i Samarra, Bonaventura

Deixa un comentari

(la Sentiu de Sió, Noguera, 10 març 1907 – Montalban, França, 24 juliol 1941)

Pintor, decorador i muralista. Alumne de l’Escola de Belles Arts de Barcelona i del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Treballà l’aquarel·la, l’oli i el tremp. Exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona. Decorà algunes esglésies d’Occitània, entre altres les de Setfonts (Guiena).

Al Museu Morera de Lleida es conserven obres seves.

Trabal i Altés, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 1930 – 1970)

Escenògraf i figurinista. Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona durant el període 1951-54.

Treballà per al Théâtre de l’Étoile de París i per al Carnegie Hall de Nova York, i assolí un notable reconeixement internacional.

Va ser director artístic de la companyia de Roberto Iglesias (1960-62) i treballà també per a l’Òpera de Charleroi i per al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, entre d’altres.

Torrents i Riu, Ramon

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 29 juny 1910 – 20 febrer 1971)

Pintor i decorador. Format a la vigatana Escola de Dibuix, al taller familiar i fins i tot amb els contactes amb el pintor Josep Maria Sert, d’on li provingué l’especial destresa de restaurador en el domini de les tècniques.

S’esmerçà en temes de paisatge i, sobretot, de figura, amb els quals participà en diverses exposicions, i sobresortí amb composicions murals, com les que decoren el despatx de l’alcaldia de la casa de la ciutat de Vic.

Sutrà i Vinyes, Joan

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 19 setembre 1898 – 7 abril 1981)

Decorador i pintor.

Ha destacat com a restaurador, especialitat que començà a practicar devers el 1930 i que ha exercit a París i a Roma. Ha restaurat a Catalunya un nombre important de pintures antigues.

El 1934 obtingué el Premi de Museus atorgat per l’IEC amb l’estudi El retaule de la Mare de Déu de la Catedral Metropolitana i Primada de Tarragona.

Serra i Gibert, Jaume

Deixa un comentari

(Vilassar de Dalt, Maresme, 5 gener 1834 – Barcelona, 28 juliol 1877)

Dibuixant i decorador. Format a Llotja, on posteriorment fou professor. Era deixeble de Claudi Lorenzale. Il·lustrà, entre altres obres, els Monumentos Históricos de España.

S’encarregà de la decoració del paraninf de la Universitat de Barcelona, i de la del Saló de descans del Gran Teatre del Liceu, en col·laboració amb Mirabent.

Fou germà seu Leonci Serra i Gibert  (Vilassar de Mar, Maresme, 1839 – Barcelona, 1898)  Decorador. S’especialitzà en tapissos decoratius.

Ramon Rigol i Font

Rigol i Font, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 1892 – 9 maig 1977)

Dibuixant i decorador. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, d’on fou deixeble de Josep Pascó.

Entre els seus treballs cal esmentar la decoració del despatx i de la biblioteca de Cambó a la Via Laietana (1925), els salons de la Capitania General (1929) i la restauració dels salons del Govern Civil, tots a Barcelona.

Fou diversament premiat: premi extraordinari a la VI Exposició Internacional d’Art a Barcelona (1911), pels dibuixos Els amors de Pierrot i Mascarada; el 1912 un plafó decoratiu seu fou premiat pel Círculo de Bellas Artes de Madrid; el mateix any, un ex-libris seu guanyà el primer premi del concurs del FAD a Barcelona; medalla d’or del Cercle Artístic de Barcelona (1919), etc.

El 1921 anà becat a Viena. Participà a l’Exposition des Arts Décoratifs de París (1925). El 1936 concorregué al primer Saló d’Artistes Decoradors de Barcelona.

Seguí, amb sobrietat, l’estil Arts-Déco.

Rigalt i Fargas -germans-

3 Respostes

Família d’artistes, iniciada per aquests tres germans:

Pau Rigalt i Fargas  (Barcelona, 1778 – 8 octubre 1845)  Pintor, escenògraf i decorador. Deixeble de Flaugier, impulsà el neoclassicisme a Catalunya. Des del 1840 va dirigir la classe de perspectiva i de paisatge de l’Escola de Llotja a Barcelona. Els seus paisatges potser són una mica convencionals, però influïren en els del seu fill Lluís Rigalt i Farriols, que van obrir una perspectiva plena de possibilitats a la pintura catalana posterior, encapçalada per Martí i Alsina. D’altra banda, realitzà nombrosos treballs d’escenografia i de decoració.

Josep Rigalt i Fargas  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Pintor. Sobresortí com a escenògraf.

Pere Màrtir Rigalt i Fargas  (Barcelona, 1785 – 1850)  Heraldista i dibuixant. Escriví un Tratado de nobleza (1834) que hom conserva manuscrit a l’Arxiu Històric de Barcelona. Dibuixà per encàrrec escuts nobiliaris, no sempre autèntics, per a expedir certificats de noblesa que, per la manca de crítica històrica de l’època, foren acceptats com a verídics i foren la base de diverses concessions o revalidacions de títols. Fou pare de Bru Rigalt i Nicolás.

Ribó i Boadella, Alexandre

1 Resposta

(Barcelona, 12 març 1910 – 10 juny 1994)

Dibuixant, pintor i decorador. Fill d’Alexandre Josep Ribó i Vall.

Després de residir uns quants anys a França amb la seva família, tornà a Barcelona i continuà la seva formació a l’Escola de Bells Oficis, sota la direcció de Francesc d’A. Galí. Com a decorador, es formà al taller de Ramon Rigol.

La seva activitat com a decorador és nombrosa i important, bé que també ha conreat la pintura i ha format part de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.