(Catalunya, segle XII – abans 1163)
Filla i hereva de Berenguer I. Muller del gran senescal Guillem Ramon de Montcada (1117).
A desgrat de les desavinences d’aquest matrimoni, que fou anul·lat el 1135, el patrimoni de les dues branques montcadines es refongué, cosa que potencià la influència del gran senescal.
El 1136 Beatriu fou casada amb Guillem de Santmartí, senyor de Sant Martí Sarroca, i Guillem Ramon ja era casat amb Toda el 1138.
(Catalunya, segle XIII)
Dama. De filiació mal comprovada.
És esmentada com a primera muller del comte Ponç I d’Urgell, del casal de Cabrera.
Degué morir, molt jove. Fou enterrada a Santes Creus.
El comte contrauria segones núpcies amb Maria Giron.
(Catalunya, segle XII)
Devia ser filla de Guillem Ramon IV, el Gran Senescal.
Muller de Ponç Hug II d’Empúries i mare, per tant, del comte Hug i potser del Ponç Hug casat amb una Entença.
Morí abans que el seu pare, ja que aquest no l’esmentaria en testament.
Ponç Hug II contragué segones núpcies amb Ermessenda de Peratallada.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Filla petita d’Ermengol VII d’Urgell i de Dolça de Foix.
Al testament del seu pare (1177), fou posada en tercer lloc, després dels seus germans Ermengol VIII i Marquesa, a l’ordre de successió del comtat d’Urgell.
El 1203 Ermengol VIII la volia prometre a un fill d’Arnau de Castellbó, tot fent d’aquest enllaç una condició de la pau signada aleshores amb aquell.
Tanmateix no s’hi casà i ho féu amb el noble Ramon de Cervera.
(Castella, segle XII)
Dama. Fou muller de Ramon Folc de Cardona, fill de Bernat Amat de Claramunt i d’Ermessenda de Cardona.
El seu marit, que compartí amb el seu pare les funcions vescomtals, morí el 1150.
Fills seus foren Ramon Folc, vescomte, i probablement Guillem, Folc, Berenguer i Ermessenda de Cardona.
(Ripollès, segle XII – Montpeller, França, segle XII)
Senyora de Montpeller.
Es casà amb Guillem VI de Montpeller, que fou l’inici de l’acostament dels senyors de Montpeller al casal de Barcelona.
Tant el seu marit, mort el 1146, com els seus fills Guillem VII i Guiu Guerrejat residiren temporalment a Catalunya i representaren els interessos dels reis catalans a Provença.
(Catalunya, 1245 – 1290)
Filla d’Hug (VI) de Mataplana. Es casà amb Galceran (II) d’Urtx, que tenia béns a la Cerdanya, al Conflent i al Rosselló.
El 1246 Jaume I els vengué el domini alodial que posseïa en els llocs, castells i dominis dels Mataplana, en especial en els castells de Mataplana, Blancafort i vall de Gombrèn.
Blanca creà el poble de Gombrèn (1278) i fou mare de Ramon d’Urtx.
(Catalunya, segle XIII)
Dama. Era filla del comte Ponç I d’Urgell, pertanyent al casal de Cabrera, i de la castellana Maria Giron.
Es casà amb Guillem de Peralta. Fills seus foren Guillem i Ramon.
El 1243, a la mort del seu pare, fou citada a l’ordre de successió del comtat en defecte dels seus germans.
(Catalunya, segle XII – després 1209)
Vescomtessa de Cabrera i d’Àger. Era filla gran d’Ermengol VII d’Urgell i de Dolça de Foix.
Es casà amb Ponç III de Cabrera.
Fill seu fou Guerau IV de Cabrera, que esdevindria, almenys de fet, Guerau I d’Urgell, en passar aquest comtat al casal de Cabrera.
(Castella ?, vers 1080 – Catalunya, vers 1105)
Comtessa de Barcelona. Filla petita del Cid i primera muller de Ramon Berenguer III de Barcelona, amb el qual es casà, vers el 1098.
El comte degué cercar en aquest matrimoni un nou camí per al triomf de les seves ambicions ponentines.
Tingué una filla, Ximena, que fou casada amb el comte Bernat III de Besalú (1107) i a la qual fou concedit en dot el comtat d’Osona, i després amb Roger III de Foix.
Dades dels Països Catalans 