(Rosselló, segle XIII)
Dama. El 1285, arran de la invasió francesa amb la complicitat de Jaume II de Mallorca, establí a les seves propietats un nucli de resistència als invasors.
Serrallonga, Gueraua de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: dames
Santapau i Branciforte -germans-
Eren fills de Ponç de Santapau i Filingeri.
Antoni de Santapau i Branciforte (Sicília, Itàlia, segle XVI) Fou creat príncep de Butera el 1563. Fou president i capità general de Sicília (1546) i cavaller del Toisó d’Or. A la seva mort no deixà fills i fou succeït pel seu germà Francesc.
Maria Antònia de Santapau i Branciforte (Sicília, Itàlia, segle XVI) A la mort del seu germà Francesc heretà el principat de Butera, el marquesat de Militello i les baronies de Belmonte i Lentini. Muller de Girolamo Pietro Barrese, primer príncep de Pietraperzia, les seves possessions passaren a llurs descendents.
Francesc de Santapau i Branciforte (Sicília, Itàlia, segle XVI – 1590) Successor del seu germà Antoni. Fou també cavaller del Toisó d’Or. A la seva mort el principat de Butera, el marquesat de Militello i les baronies de Belmonte i Lentini passaren a la seva germana Maria Antònia. El marquesat de Licodia passà a la seva filla natural:
- Ramil·la de Santapau (Sicília, Itàlia, segle XVI) Princesa de Palazzuolo. A la mort del seu pare rebé el marquesat de Licodia, el qual passà als seus descendents i del seu segon marit, Muzio Ruffo di Calabria, que es cognomenaren Ruffo di Calabria-Santapau.
Sandoval-Rojas y Manrique de Padilla, Francisco Gómez de
(Castella, segle XVII – 1635)
Noble. Fill de Cristóbal Gómez de Sandoval-Rojas y de la Cerda. Fou sisè marquès de Dénia. Només deixà dues filles, una de les quals fou:
Mariana de Sandoval y Enríquez de Cabrera (Castella, segle XVII – 1651) Dama. Setena marquesa de Dénia. Fou casada amb Lluís d’Aragó-Cardona-Córdoba y Fernández de Córdoba-Figueroa, duc de Sogorb i de Cardona.
Salelles, Ramon de
(Mallorca, segle XIV)
Ric prohom. El 1343, essent jurat de Mallorca, reté homenatge a Pere III el Cerimoniós, que es possessionà de l’illa.
Fou el pare de Blanca de Salelles (Mallorca, segle XIV) Es casà amb Pagà, el menor dels fills bastards de l’infant Ferran de Mallorca. El seu marit morí, fent costat a Jaume III de Mallorca, a la batalla de Llucmajor (1349).
Saguàrdia, Marquesa
(Catalunya Nord, segle XIV)
Dama. En la seva jovenesa sembla haver dut també el nom d’Elionor. Era filla de Ponç de Saguàrdia, vescomte de Canet, i d’una Cabrera. Germans seus foren Ramon (II), Guillem (II) i Esclaramonda de Canet.
Es casà amb Hug (II) de Santapau i d’Urtx, baró de Santa Pau, del qual restà vídua el 1323 o 1324. Foren fills seus Ponç (IV) de Santapau i de Saguàrdia, baró de Santa Pau, i almenys quatre fills i una filla més, que no foren personatges de relleu.
El 1343 fou requerida pel rei Pere III el Cerimoniós a prestar-li atzembles per a la campanya del Rosselló.
Sabata de Calataiud i Bou, Isabel Sanxis
(País Valencià, segle XVII – 1643)
Tercera muller de Lluís de Calataiud i Sanoguera (parent llunyà). Filla i hereva de Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars i mare d’Antoni de Calataiud i de Blanes i d’:
Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Calataiud (País Valencià, segle XVII) Tercer comte de Real. Àlies Sanxis de Calataiud. El seu besnét fou:
Vicent Pasqual Peres Sabata de Calataiud (País Valencià, segle XVIII – després 1751) Comte de Real. Fou el darrer membre de la branca dels comtes de Real, ja que morí solter, i la seva herència passà als descendents de la seva germana Agnès Maria de Calataiud i Ferrandis d’Híxar.
Pròixida -varis/es bio-
Alfons de Pròixida (País Valencià, segle XIV) Noble. Fou governador del Regne de València. El 1375 era un dels juradors de la pau d’Almazán, convinguda amb Castella.
Joan de Pròixida (País Valencià, segle XV) Noble. Baró de Palma i d’Ardor. És un dels interlocutors del Parlament en casa de Berenguer Mercader, redactat per Joan Roís de Corella. Era casat amb una néta de Mercader.
Joana de Pròixida (País Valencià, segle XV) Dama. Era filla de Gilabert de Pròixida i de Centelles i de Bernarda de Valeriola. És casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Cabrenys. Fills seus foren Guillem Hug de Rocabertí, l’hereu, i Guerau de Rocabertí.
Lluís de Pròixida (País Valencià, segle XVII) Governador d’Alacant. Besnebot de Josep de Pròixida i de Borja, a la mort del qual (1635) el succeí en els béns paterns. Els seus descendents es cognomenaren Ferrer de Pròixida.
Olf de Pròixida (País Valencià, segle XV) Noble. Tingué alguna intervenció a la concòrdia jurada per Joan II el Sense Fe amb el partit beaumontès de Navarra (1465).
Pardo de la Casta i de Puixmarín -germans-
Eren fills de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, i de Maria de Puixmarín-Rocafull i Dávalos.
Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar i de Puixmarín-Rocafull (País Valencià, segle XVII – 1695) Fill primogènit i successor. Fou batlle general de València, governador d’Alacant, majordom major del rei Carles II i lloctinent de Mallorca. Fou el pare de Joan i de Maria Teresa Pardo de la Casta-Aguilar i de Palafox.
Fèlix Pardo de la Casta i de Puixmarín (País Valencià, segle XVII – Cremona, Itàlia, 1688) Fou militar, cavaller de Montesa i governador de Cremona al ducat de Milà, on es casà amb Margherita Landa. El seu besnét fou vuitè marquès de la Casta.
Lluïsa Pardo de la Casta i de Puixmarín (País Valencià, segle XVII) Fou muller de Gener (VI) Rabassa de Perellós, primer marquès de Dosaigües (llurs descendents heretaren el marquesat de la Casta).
Maria Manuela Pardo de la Casta i de Puixmarín (País Valencià, segle XVII) Es casà amb Josep de Cardona-Borja, príncep de Cardona.
Ortafà, Caterina d’
(Rosselló, segle XV)
Dama. Filla de Pere d’Ortafà. Es casà amb Pere de Rocabertí, baró de Sant Mori i després de Maella, gran capità de Joan II el Sense Fe.
Li féu costat en la seva intensa activitat militar i política. El 1474, durant la guerra contra França al Rosselló, defensà amb gran coratge la plaça de Canet.
Fills seus foren Bernat, hereu de les baronies, i Isabel, que es casà amb Felip Dalmau II de Rocabertí, parent llunyà i vescomte de Rocabertí.
Montcada i Peris, Ramon de
(País Valencià, segle XIII – 1322/26)
Fill de Guillem Ramon de Montcada. Heretà del seu pare la baronia de Nules. Comprà Cirat (1322) a Gonçal Ximenes d’Arenós.
Es casà amb Elisenda de Sarrià. Foren pares de:
Blanca de Montcada i de Sarrià (País Valencià, segle XIII – segle XIV) Muller de Gilabert de Centelles i de Bellpuig. El seu pare vengué Nules al seu marit.
Sibil·la de Montcada i d’Arborea (País Valencià, s XIII – d 1258) Fou la muller de Joan d’Arborea (vers 1338), senyor de Bosa.
Dades dels Països Catalans 