(Barcelona, 7 novembre 1943 – )
Historiador de la literatura, crític i professor. Deixeble de Joaquim Molas, es llicencià en llengües romàniques.
Ha publicat antologies de diversos escriptors i de la poesia catalana medieval i del segle XV.
El seu llibre més important és Aspectes del Modernisme (1975), replantejament crític d’aquest moviment, juntament amb La cultura del catalanisme (1996).
(Barcelona, 15 maig 1935 – 15 gener 2022)
Escriptor, periodista i crític musical. Participà en els moments inicials del moviments per a la no-violència a Catalunya.
Autor de llibres de narracions: Tina a interludis (1956) i Pol·len (premi Víctor Català 1962, publicat el 1963).
Conseller delegat del diari “Avui”, deixà el càrrec en ésser nomenat director general de Cinema, Música i Teatre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 1982.
(Barcelona, 1883 – segle XX)
Compositor, crític i pianista. Fou deixeble del mestre Millet.
Dirigí l’Orfeó Núria. Fundà i dirigí la societat de concerts Catalònia.
Era crític i col·laborador musical a “El Poble Català” i a algunes publicacions periòdiques espanyoles i franceses.
És autor de diverses partitures per a l’escena i d’obres corals.
(Barcelona, 1943 – 11 setembre 1990)
Crític cinematogràfic.
Professor a l’Escola Universitària de Formació del Professorat de Barcelona, exercí com a crític de cinema del diari “Avui” des del 1983.
Coautor dels llibres Conèixer el cinema, El cinema a l’escola i Espectacle, amor i martiris al cinema de romans.
Dirigí el Festival Internacional de Cinema de Barcelona entre el 1987 i el 1990.
(Barcelona, 17 desembre 1947 – )
Filòsof i crític literari. Professor de la Universitat de Barcelona i membre del Col·legi de Filosofia i de l’Institut d’Humanitats.
És autor de llibres sobre estètica, teoria literària i filosofia: Por una estética egoista (1978), Ideología y metodología del diseño (1979), Francesc Todó (1983), El sentit i la forma: assaig d’estètica (1990) i Teoria literària (1997), entre d’altres.
Destacà també per les seves traduccions, especialment de l’alemany, i per l’edició de clàssics de la literatura.
(Barcelona, 1876 – 1956)
Pianista i crític musical. Estudià piano amb Joan Baptista Pujol i Enric Granados.
Fou primer premi de piano a l’Escola Municipal de Música. Guanyà una pensió per ampliar estudis a París i Brussel·les.
La seva carrera com a concertista, iniciada amb èxits notables, a París, a Brussel·les i a Barcelona, es frustrà a causa d’un accident que li afectà un dit. És dedicà a l’ensenyament.
Fou crític musical de “La Veu de Catalunya” i redactor en cap, amb Joan Salvat, de la “Revista Musical Catalana”.
Els seus nombrossísims escrits sobre música, encara que esparsos, són d’una qualitat excepcional. Publicà La música i els músics (1933), recull de crítiques, i Teoría de la música (1941).
(Barcelona, 1899 – 15 abril 1973)
Escriptor, compositor i crític musical. Llicenciat en dret, fou un dels capdavanters de l’esperit bohemi de les penyes i les tertúlies en cases benestants.
Col·laborà, entre altres publicacions, a “El Be Negre” i “Mirador”. Se n’anà el 1936 i, empresonat i depurat a l’Espanya de Franco, retornà el 1939.
Poeta postsimbolista, publicà Poemes lírics (1924) i Sentiment i paisatge (1946). Publicà també Resum de poètica catalana (1932), juntament amb A. Serra-Baldó; Francesca Bonnemaison de Verdaguer (1972), juntament amb Maria Cinta Balagué; Beethoven. Vida i obra. Visió actual (1970), juntament amb Maria Remei Canals, la seva muller, a més de dos llibres de memòries que destaquen, sobretot, per les dades i anècdotes: Trenta anys de vida catalana (1969) i Ésser català no és fàcil (1971).
Com a compositor escriví cançons i obres per a piano i orquestra.
(Barcelona, 1961 – )
Dramaturg i crític teatral.
Autor d’obres com Angorina o la festa de maig (1984), Se está haciendo muy tarde (premi Sant Martí 1989) o Paisaje sin casas (premi Marquès de Bradomín 1990), participà en la dramatúrgia de Faust 3.0 de La Fura dels Baus.
Desenvolupà l’exercici de la crítica tant a l'”ABC” (1990-92) com, des del 1995, a “El País”.
Fou redactor de premsa de l’IMBE (Mercat de les Flors i Festival Grec) i director de “La Revista del Mercat” (1994-96) i participà com a assessor en el programa teatral “El Apuntador” del canal cultural de Vía Digital.
(Barcelona, 1843 – 22 desembre 1910)
Baríton, pedagog i crític musical. Estudià al conservatori del Liceu i debutà al teatre del mateix nom.
Actuà sovint ací i a l’estranger entre el 1879 i el 1890.
Més tard es dedicà a l’ensenyament del cant i exercí la crítica musical en diversos diaris.
Era amic del tenor J. Gayarre.
(Barcelona, 9 gener 1744 – Palerm, Itàlia, 19 maig 1816)
Apologista i crític. Jesuïta (1759).
Se n’anà a Itàlia amb motiu de l’expulsió d’Espanya del seu orde (1767) i residí a diverses ciutats. Ordenat sacerdot, fou professor d’història eclesiàstica.
Escriví nombrosos llibres, molts inèdits. De les obres publicades, una treintena, la majoria són de caràcter apologètic contra el jansenisme, l’enciclopedisme i la Revolució francesa.
Dades dels Països Catalans 