Arxiu d'etiquetes: crítics/ques

Sirera i Turó, Rodolf

2 Respostes

(València, 26 febrer 1948 – )

Autor teatral. Germà de Josep Lluís. Ha exercit la crítica en diversos diaris i revistes. El 1970 fundà el Centre d’Estudis Teatrals de València i el 1972 El Rogle, del qual ha dirigit els muntatges.

Entre les seves obres cal fer esment d’Homenatge a Florentí Montfort (1971), Plany en la mort d’Enric Ribera (1975), Tres variacions en el joc del mirall (1977), Arnau (1978), L’assassinat del doctor Moraleda (1978), El verí del teatre (1978), Bloody Mary Show (1980), Intermedi (1980), El príncep, Històries de desconeguts i Història de la representació frustrada de la llegenda de la princesa trista (1986), Funció de gala (1987), Indian Summer (1990) i altres obres conjuntament amb el seu germà Josep Lluís.

També ha escrit diversos assaigs, alguns en col·laboració: Memòria general d’activitats (1978) i Inici d’una anàlisi crítica de la producció teatral de Faust Hernández-Casajuana (premi Joan Fuster 1975).

Sirera i Turó, Josep Lluís

2 Respostes

(València, 14 gener 1954 – 8 desembre 2015)

Autor teatral. Crític de teatre en diversos periòdics del País Valencià i del Principat. Amb el seu germà Rodolf col·laborà en la trilogia El brunzir de les abelles (1975), Còlera dels déus (1976) i El capvespre del tròpic (1980).

Posteriorment va escriure Tardor traïda (1979) i novament amb el seu germà Cavalls de mar (1988) i La ciutat perduda (1994). També ha publicat els assaigs El fet teatral dins la societat valenciana (1979) i Passat, present i futur del teatre valencià (1981, premi Crítica del País Valencià).

Ranch i Fuster, Eduard

Deixa un comentari

(València, 31 juliol 1897 – 10 novembre 1967)

Crític musical. Professor a l’Escola Internacional de la Institución Libre de Enseñanza. Escriví articles de crítica musical a “El Mercantil Valenciano” i “La Correspondencia de Valencia” i col·laborà a Radio Nacional de España a València.

Deixà una extensa biblioteca amb nombrosos llibres sobre música. Col·laborà a “Taula de Lletres Valencianes”, “Valencia Atracción” i altres revistes.

Puig i Mas, Valentí

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 14 abril 1949 – )

Escriptor i crític literari. Col·laborador habitual en diaris i revistes.

Ha destacat com a assagista des de Bosc endins (1982), dietari sense datar, compendi de narrativa i reflexió, fins a títols com Vicis dels temps (1990), Annus horribilis (1993), l’estudi sobre Josep Pla L’home de l’abric (1998, premi Josep Pla) i Cuando sea rey (1999).

Ha conreat també la narrativa amb Dones que fumen (1983), Somni Delta (1987, premi Ramon Llull) i Maniobres privades (1999), i la poesia amb L’estiu madur (1985).

Pons i Pons, Damià

1 Resposta

(Campanet, Mallorca, 22 octubre 1950 – )

Historiador de la literatura, crític i poeta. Llicenciat en filologia catalana, professor universitari i catedràtic d’institut.

Com a erudit ha publicat diversos treballs sobre cultura i societat a Mallorca a la fi del segle XIX i primer terç del XX. També ha exercit amb assiduïtat la crítica literària en la premsa i ha estat animador dels grups poètics joves mallorquins, sobretot en la primera meitat de la dècada del 1970. Ha escrit llibres de poesia.

El 1999 fou nomenat conseller d’educació i cultura del Govern de les Illes Balears.

Piqueras i Martínez, Joan

Deixa un comentari

(Requena, Plana d’Utiel, 1904 – Venta de Baños, Castella, juliol 1936)

Crític cinematogràfic. Creador dels cine-clubs a l’estat espanyol, del 1934 al 1935 en fundà diversos a diferents punts del país, així com la més important revista crítica del seu temps “Nuestro Cinema” (1932-35), de la qual fou director.

Fou assassinat pels franquistes a l’inici de la guerra civil.

Pérez i Montaner, Jaume

Deixa un comentari

(l’Alfàs del Pi, Marina Baixa, 7 maig 1938 – )

Poeta i crític literari. Estudià filologia romànica i fou professor universitari. Ha exercit de crític literari en diferents mitjans de comunicació. Com a poeta ha escrit diversos reculls.

Com a estudiós de la literatura s’ha interessat per la figura de Vicent Andrés i Estellés, de qui ha publicat diferents estudis i antologies. Ha traduït diversos autors estrangers.

Fou vice-president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de la qual fou elegit president el 1999.

Oms i Verdaguer, Marcel

Deixa un comentari

(Perpinyà, 16 desembre 1931 – Narbona, França, 22 juliol 1993)

Crític i tractadista de cinema. Principal animador del grup Les amis du cinéma, creat el 1962 a Perpinyà, dirigí “Cinemathèque” (1964), “Confrontation” (1965), “Les Cahiers de la Cinemathèque” (1971) i l’Institut de Recherche et d’Animation sur l’histoire du cinéma (1981).

Publicà El romancero gitano al servicio de la revolución i La guerre d’Espagne vue par le cinéma, sobre la guerra civil espanyola, Histoire de la France au Cinéma, i monografies sobre J.A. Bardem, L. Torre Nilsson, A. Dovzenko, Buster Keaton, G. Kozincev, Josef von Sternberg i Carlos Saura.

López-Chávarri i Marco, Eduard

2 Respostes

(València, 29 gener 1871 – 28 octubre 1970)

Compositor, musicòleg i escriptor. La seva formació musical fou autodidàctica. El 1903 fundà l’Orquestra Valenciana de Cambra i fou professor del Conservatori de València.

És autor dels contes, d’estètica romàntica, Armònica i dels Cuentos líricos (1907), i publicà Música popular española (1927), Historia de la música (1929) i Folklore musical español (1955).

Vinculat amb Felip Pedrell, Enric Granados i Manuel de Falla, la seva producció té un llenguatge harmònic impressionista i una instrumentació molt elaborada.

Les seves obres més notables són les tres composicions simfòniques Valenciana, Abanicos antiguos i Acuarelas, així com Rapsodia valenciana, per a piano i orquestra, Concierto breve, per a piano i corda, i Llegenda, per a cor i orquestra.

Fou el pare d’Eduard López-Chávarri i Andújar (València, 1931 – 1993)  Crític musical de “Las Provincias”.

Julià i Martínez, Eduard

Deixa un comentari

(València, 28 maig 1887 – Madrid, 14 abril 1967)

Erudit i crític literari. Llicenciat a Madrid. Membre de la Real Academia Española de la Lengua, de la d’Historia, de la d’Arts i de les Ciències. Ha col·laborat a “Revista de Filología Española”, “Boletín de la Academia de la Historia”, “Revista castellana”, etc.

Ha publicat El americanismo en el idioma castellano (1916), Notas sobre cuestiones gramaticales (1920), El teatro en Valencia (1926), Poetas dramáticos valencianos, l’estudi crític de l’obra del segle XIV Regles de Amor i Parlament d’un Home i una Fembra (1926) i les Obres de Joan de Timoneda.