Arxiu d'etiquetes: coves

Paterna (Horta)

39 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 35,85 km2, 72 m alt, 67.156 hab (2014)

Situat a l’esquerra del Túria, en un territori pla, al nord-oest de València. El riu Túria, que rega el terme, en constitueix el límit sud, entre els municipis de Manises i Quart de Poblet.

L’economia es basa en l’agricultura i la indústria. Es conrea gran part del terme, encara que es troba en procés de regressió a causa de la pressió urbanística i industrial. Per als conreus de regadiu s’utilitzen les sèquies de Montcada, Tormos i Mestalla, i també aigua de pous. El principal conreu és el de tarongers; també s’hi conreen llimoners, fruiters i hortalisses. Al secà els conreus més estesos són els de garrofers. La propietat de la terra és molt repartida. Hi predominen les petites explotacions agràries. Pel que fa a la ramaderia, hi té certa importància l’ovina, també cal destacar la cria de porcs i l’aviram. La indústria és una activitat tradicional, a la qual es dedica una gran part de la població activa, on destaca l’alimentària, la derivada de la pell, la de la construcció i la fabricació de ganivets i els filats i teixits. És molt cèlebre la ceràmica de Paterna. Àrea comercial de València.

Important creixement demogràfic, especialment en el període 1961-80, a causa de la proximitat de València.

La vila és d’origen romà; església parroquial de Sant Pere (segle XVII), i restes de l’antic castell de Paterna. El 1746 es creà el comtat de Vila-Paterne.

El municipi comprèn, a més, els barris troglodites de les Coves d’Alborgí, les Coves de la Torre i les Coves del Batà, el barri treballador de la Ciutat Jardí i el poble de Sant Antoni de Benaixeve i l’antic hostal i església del Pla de Pou.

Enllaços web: Ajuntament – Junta Local Fallera

Benimàmet -Horta-

8 Respostes

(València, Horta)

Poble, al nord-oest de la ciutat, a l’extrem de l’Horta. Era un municipi annexionat a València a finals del segle XIX.

És a l’antic camí de Paterna, amb la qual tendeix a formar un continuum urbà, com forma ja amb Burjassot.

Barri de les coves de Benimàmet. Palau edificat pels Codinats (segle XIV).

Batan, coves del *

Deixa un comentari

(Paterna, Horta)

Veure> les Coves del Batà  (barri format per coves).

Manacor (Mallorca Llevant)

104 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 260,22 km2, 128 m alt, 40.264 h (2014)

Situat al sector oriental de l’illa i estès des del pla fins al litoral. El relleu és en part accidentat per la serra de Llevant, la qual és relativament deprimida (llindar de Manacor), amb boscs de pi blanc. Està drenat per diversos barrancs, com el torrent de sa Vall. La costa està formada per una sèrie de cales, la cala, o port, de Manacor, és la més important.

Els principals recursos econòmics del municipi són la indústria (especialment mobles i bijuteria -perles artificials-) i el turisme (important indústria hotelera i de serveis), que han eclipsat les tradicionals activitats agrícoles de secà (arbres fruiters, llegums i cereals) i ramaderes (bestiar oví) i han estat la causa del fort creixement demogràfic dels darrers anys.

La ciutat, el nucli primitiu de la qual és aturonat, s’estén cap al pla amb nombrosos barris (Fartàritx, ses Dames, es Baix des Cós, es Barracar). Hi destaca el gran edifici neogòtic de l’església arxiprestal de Santa Maria, i també el casal fortificat de la torre de ses Puntes (segle XIV), el casal dels Puig, el convent dominic de Sant Vicent Ferrer (segle XVI) i el Museu Arqueològic Municipal, on es conserven notables mosaics de la basílica de son Peret i objectes de la cultura dels talaiots (l’Hospitalet Vell). El folklore manacorí és especialment ric (ball dels cossiers, ball dels moretons, desfilada dels dimonis i ses beneïdes, etc).

El municipi comprèn, a més, les famoses coves del Drac i dels Hams, els pobles de Portocristo i de Son Macià, els nuclis de Cala Moreia, Cala Morlanda i Cala Murada, i l’antiga torre dels Enagistes.

És el segon municipi de Mallorca en extensió i en població.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme

Barranc Blanc, cova del

3 Respostes

(Ròtova, Safor)

Cova amb jaciments prehistòrics del paleolític superior, on es succeeixen estrats corresponents als períodes gravetià (de primer encara amb tradició mosteriana, i després, ja sense), solutrià i epigravetià, amb possibles influències magdalenianes.

Els materials, encara no publicats detalladament, són conservats al Museu de Prehistòria de València.

Fullà (Conflent)

10 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 9,69 km2, 523 m alt, 430 hab (2012)

(fr: Fuilla) Estès per la vall baixa de la vall de Fullà o de Saorra, afluent, per la dreta, de la Tet, que s’obre pas a través d’un engorjat on hi ha les coves de Fullà, al peu del massís del Canigó. La part més alta del terme és ocupada per boscs.

Agricultura de secà i de regadiu, amb conreus d’arbres fruiters (pomeres, pereres, presseguers i cirerers), vinya, hortalisses, pastures i farratges; els conreus són al fons de la vall i aprofiten l’aigua del riu de Saorra. La ramaderia (bestiar boví i oví) i les activitats derivades de l’estiueig completen l’economia del municipi.

El poble és dividit en diversos veïnats per tota la vall de Fullà: el veïnat d’Amunt, o Cercet; el veïnat del Mig, on hi ha la casa del comú, i el veïnat de Baix, on es troba l’església parroquial de Santa Eulàlia, romànica de tres naus i amb l’altar major barroc.

Dins el terme hi ha a més l’església romànica de Sant Pere de la Roca i el castell i església de la Volella.

Font-rabiosa (Capcir)

4 Respostes

Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 15,56 km2, 1.460 m alt, 134 hab (2012)

(fr: Fontrabiouse) Estès des del sector septentrional del massís del Carlit fins a la plana regada per l’Aude. El terme és drenat pels rius de Galba (límit amb el terme de Formiguera) i pel Riutort (límit amb el de Puigbalador). Hi ha grans extensions de boscs de pi roig i pi negre i també fagedes.

Les bases de l’economia local són la ramaderia (bestiar boví i oví), l’agricultura (la majoria de prats i pastures, a més de cereals i hortalisses) i l’explotació forestal. Hi ha unes pedreres d’ònix sense explotar. La població, amb tot, ha disminuït constantment des de de l’inici del segle XX.

El poble es troba a la zona de contacte entre el bosc i la plana al·luvial, a la vora del torrent dels Escugots; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Sebastià, romànica, i la cova de Font-rabiosa, important atractiu turístic.

El terme comprèn, a més, el poble d’Esposolla.

Campanet (Mallorca Raiguer)

11 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 34,65 km2, 132 m alt, 2.554 hab (2014)

Situat al peu de la serra de Tramuntana, a l’ala sud del puig Tomir, al nord-est de Palma de Mallorca; forma gran part de la conca del torrent de Sant Miquel. Hi ha pinedes, alzinars i garrigues.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, ametllers, garrofers i oliveres), complementada per la ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial d’Inca.

La vila es troba en un turó, dominada per l’església parroquial (1717-37), que conserva el cos de sant Victorià.

Dins el terme hi ha l’església de Sant Miquel de Campanet, el llogaret d’Ullaró i les coves naturals de Campanet, càrstiques, descobertes el 1945, que són un centre d’atracció turística.

Enllaços web: Ajuntament – Coves de Campanet

Artà, coves d’

5 Respostes

(Capdepera, Mallorca Llevant)

(o de l’Ermita) Coves naturals càrstiques amb gran quantitat d’estalactites i estalagmites. Formades a conseqüència de la constitució calcària del massís d’Artà. La seva grandiositat fa que siguin un centre d’atracció turística.

L’exploració sistemàtica arrenca del final del segle XVIII, sota la inspiració del cardenal Antoni Despuig, però hom troba inscripcions dels segles XVI i XVII; el 1896 fou estudiada per Martell.

L’atracció turística ha donat peu a una curiosa (i, sovint, ridícula) nomenclatura. Ha estat tema d’obres literàries, entre les quals cal remarcar La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera, ací inspirada i localitzada.

Aranya, coves de l’

3 Respostes

(Bicorb, Canal de Navarrès)

Cova amb pintures rupestres, situades prop del riu d’Escalona. Descobertes el 1919 per J. Poch i Garí.

Presenten figures humanes i d’animals, com una cacera de cabres, destacant-hi l’escena d’una dona pujant per lianes per obtenir la recol·lecció de mel.

L’any 1998 van ser declarades Patrimoni de la Humanitat.