(Banyuls de la Marenda / Portvendres, Rosselló)
Cap de la costa de la Marenda, cap al nord s’obre la plana al·luvial rossellonesa. Hi ha un far, radiofar i un semàfor marítim.
Més a l’interior, a 211 m alt, fou construït en 1879-84 el fort de Biarra, actualment lloc de radioguiatge per a l’aviació.
Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 78,97 km2, 46 m alt, 7.457 hab (2014)
(cast: Peñíscola) Situat al litoral, al sector sud de la plana de Vinaròs, accidentat per la serra d’Irta, que forma, dins la mar, el penyal de Peníscola, al sud del terme, ocasionant una costa alta i rocosa, mentre al nord la costa és baixa i sorrenca. De nord a sud hi ha una sèrie de barrancs, com els Pitxells, Sant Antoni, Volant, Moles i Irta, que desemboquen a la mar. La meitat del territori és ocupat per muntanya improductiva.
L’agricultura de secà és formada per conreus de ametllers, vinya, cereals i oliveres; el regadiu és ocupat per hortalisses i arbres fruiters. La pesca és també una activitat important. Les platges i el pintoresquisme del nucli, així com la seva situació, fan de la ciutat un centre turístic i d’estiueig, factors que han fet desenvolupar les indústries hotelera, de la construcció i dels serveis. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
La ciutat s’ha eixamplat modernament per l’istme i s’escampa costa endins, prolongada per les urbanitzacions. L’antic nucli urbà bastit sobre el penyal, és voltat de muralles, perfectament conservades, que denoten un ús militar fins a la fi del segle XIX; es conserven diverses cases senyorials, la casa de la ciutat fou reconstruïda al segle XVIII; església parroquial de la Mare de Déu dels Socors (gòtica-barroca); hi ha també l’església de Santa Anna i el santuari de l’Ermitana.
El castell de Peníscola, que ja existia en època islàmica, fou edificat pels templers i fou la residència i estudi papal en l’època que hi residí el papa Benet XIII fins a la seva mort (1422). Esdevingué centre de la governació de Peníscola.
El municipi comprèn, a més, els quarts d’Irta, de Poatx, de la Redonda i la caseria del Port Blau.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Banda de Música
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 26,42 km2, 33 m alt, 9.625 hab (2014)
(cast: Oropesa del Mar) Situat a la subcomarca del Desert de les Palmes, a la dreta del barranc de Xinxilla, vora el litoral mediterrani, on forma el cap d’Orpesa i s’aixeca el far d’Orpesa que tanca pel nord la platja d’Orpesa, i al nord-est de Castelló de la Plana. El sector nord és format per una plana on antigament hi havia l’albufera d’Orpesa. Aproximadament la meitat del territori municipal forma una àrea de boscos de pins i de matolls amb abundància de margalló.
El principal recurs econòmic és l’agricultura; les àrees de regadiu, assaonades amb aigua de pous, produeixen plantes d’horta i cítrics; entre els conreus de secà, molt més extensos, excel·leixen els garrofers, la vinya, els ametllers i les oliveres. Hi predominen les explotacions agràries petites. Pedreres. La proximitat de la costa afavoreix el turisme i els serveis. Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila és als vessants d’un turó on hi ha les restes del castell d’Orpesa del temps de la dominació musulmana i que fou el centre de la baronia d’Orpesa. Durant els segles XVI i XVII estigué molt castigada pels pirates i hom bastí diverses torres de defensa: torre del Rei (o torre d’Orpesa), de Bellver, del Colomer, etc.
Durant les germanies hi tingué lloc la batalla d’Orpesa.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme
(o de Felipet) Cap de la costa oriental, damunt del poble hi ha el castell de Sant Felip.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Cap de la costa, al nord de la vall d’Ariant.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 15,12 km2, 194 m alt, 768 hab (2014)
Estès al peu de la muntanya des Teix, des del vessant nord-oest de la serra de Tramuntana fins a la mar, a la qual s’obre per la cala de Deià, tancada a l’oest per la punta de Deià (on hi ha la torre de Deià) i per la punta de sa Foradada. Territori muntanyós, pinedes i alzinars.
Hi predomina l’agricultura de secà, amb conreus d’oliveres, garrofers, ametllers i cereals, i es manté l’activitat pesquera. Cal destacar també, a causa de la bellesa del paisatge, la tradició turística del municipi. Àrea comercial de Palma de Mallorca.
La vila, d’origen islàmic, és en un coster dominat per l’església parroquial de Sant Joan (segle XVI, modificada al XVIII), que conserva un notable altar barroc. Museu de Deià, amb obres del grup d’Els Deu des Teix. Pertangué a la possessió cistercenca de ca l’Abat.
A la possessió i actual museu de son Marroig, s’hi va instal·lar, a la fi del segle XIX, l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena, que va fer de Deià un centre d’atracció d’artistes i escriptors, en una tradició que ha prosseguit.
Dins el terme hi ha, a més, el poble de Llucalcari.
Enllaç web: Ajuntament
Cap de l’illa, situat a l’extrem sud-oest. Els penya-segats del Puig Guillem (105 m) són el punt més meridional de l’arxipèlag.
Prop es troba una torre de defensa i un far. Al seu voltant hi ha la vénda d’es Cap de Barbaria.
Cala de la costa, a Portocolom, a la banda exterior de la punta de sa Bateria (que tanca el port de Felanitx per ponent), a tocar de les noves urbanitzacions.
Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 53,82 km2, 2 m alt, 22.461 hab (2014)
Situat a la costa, que és centrat per la muntanya de Cullera (233 m alt), a la plana al·luvial del Xúquer i de la seva zona deltaica que forma el cap de Cullera, sobre el promontori hi ha la torre de Cullera i el far de Cullera, i al sud hi ha la rada de Cullera i la platja de Cullera; des del sud de l’Albufera fins al peu de la serra de Corbera (on hi ha l’estany de Cullera). El municipi comprèn, a més, els llogarets del Brosquil i del Mareny de Sant Llorenç i, entre d’altres, el santuari de Sant Llorenç de la Bassa.
ECONOMIA.- Els recursos es basen en el turisme i en l’agricultura de regadiu (cítrics, cotó, arròs), que són possibles gràcies a la sèquia mare de Cullera, que pren l’aigua de l’assut de Cullera, amb aigües procedents del Xúquer. Es manté l’activitat pesquera, si bé en regressió. Àrea comercial de València.
POBLACIÓ.- L’ascens demogràfic, constant des de mitjan segle XIX, ha estat espectacular del 1960 al 1980 a causa del turisme, que ha propulsat la indústria de la construcció i també l’hotelera, que han canviat completament la fesomia de la costa i que ha donat lloc a la creació de nous barris turístics: Sant Antoni de Cullera, el Racó de Santa Marta, la Punta dels Pensaments, etc.
LA CIUTAT.- La ciutat és a l’esquerra del Xúquer, al peu de l’antic castell de Cullera, d’origen islàmic, diverses vegades modificat, al costat del qual fou construït, en 1891-97, el santuari neoromànic de la Mare de Déu del Castell, amb una imatge gòtica (segle XIV) de marbre blanc; hi destaca l’antiga església parroquial de Sant Joan, bastida al segle XVII sobre un primitiu temple gòtic. Els hospitalers hi establiren la comanda de Cullera, i al segle XIX, la ciutat va ser un important focus anarquista; hi va tenir un gran ressò la vaga general de setembre de 1911, en que tingueren lloc els tràgics fets de Cullera.
Enllaços web: Ajuntament – Rugby Club – Falles
Cap de la costa occidental, entre el cap de Menorca i el port de Ciutadella.
Dades dels Països Catalans 