(o de Felipet) Cap de la costa oriental, damunt del poble hi ha el castell de Sant Felip.
Arxiu d'etiquetes: costes
Beca, punta de la
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Cap de la costa, al nord de la vall d’Ariant.
Deià (Mallorca Tramuntana)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 15,12 km2, 194 m alt, 768 hab (2014)

Estès al peu de la muntanya des Teix, des del vessant nord-oest de la serra de Tramuntana fins a la mar, a la qual s’obre per la cala de Deià, tancada a l’oest per la punta de Deià (on hi ha la torre de Deià) i per la punta de sa Foradada. Territori muntanyós, pinedes i alzinars.
Hi predomina l’agricultura de secà, amb conreus d’oliveres, garrofers, ametllers i cereals, i es manté l’activitat pesquera. Cal destacar també, a causa de la bellesa del paisatge, la tradició turística del municipi. Àrea comercial de Palma de Mallorca.
La vila, d’origen islàmic, és en un coster dominat per l’església parroquial de Sant Joan (segle XVI, modificada al XVIII), que conserva un notable altar barroc. Museu de Deià, amb obres del grup d’Els Deu des Teix. Pertangué a la possessió cistercenca de ca l’Abat.
A la possessió i actual museu de son Marroig, s’hi va instal·lar, a la fi del segle XIX, l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena, que va fer de Deià un centre d’atracció d’artistes i escriptors, en una tradició que ha prosseguit.
Dins el terme hi ha, a més, el poble de Llucalcari.
Enllaç web: Ajuntament
Barbaria, cap de
Cap de l’illa, situat a l’extrem sud-oest. Els penya-segats del Puig Guillem (105 m) són el punt més meridional de l’arxipèlag.
Prop es troba una torre de defensa i un far. Al seu voltant hi ha la vénda d’es Cap de Barbaria.
Barbacana, cala de sa
Cala de la costa, a Portocolom, a la banda exterior de la punta de sa Bateria (que tanca el port de Felanitx per ponent), a tocar de les noves urbanitzacions.
Cullera (Ribera Baixa)
Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 53,82 km2, 2 m alt, 22.461 hab (2014)

Situat a la costa, que és centrat per la muntanya de Cullera (233 m alt), a la plana al·luvial del Xúquer i de la seva zona deltaica que forma el cap de Cullera, sobre el promontori hi ha la torre de Cullera i el far de Cullera, i al sud hi ha la rada de Cullera i la platja de Cullera; des del sud de l’Albufera fins al peu de la serra de Corbera (on hi ha l’estany de Cullera). El municipi comprèn, a més, els llogarets del Brosquil i del Mareny de Sant Llorenç i, entre d’altres, el santuari de Sant Llorenç de la Bassa.
ECONOMIA.- Els recursos es basen en el turisme i en l’agricultura de regadiu (cítrics, cotó, arròs), que són possibles gràcies a la sèquia mare de Cullera, que pren l’aigua de l’assut de Cullera, amb aigües procedents del Xúquer. Es manté l’activitat pesquera, si bé en regressió. Àrea comercial de València.

POBLACIÓ.- L’ascens demogràfic, constant des de mitjan segle XIX, ha estat espectacular del 1960 al 1980 a causa del turisme, que ha propulsat la indústria de la construcció i també l’hotelera, que han canviat completament la fesomia de la costa i que ha donat lloc a la creació de nous barris turístics: Sant Antoni de Cullera, el Racó de Santa Marta, la Punta dels Pensaments, etc.

LA CIUTAT.- La ciutat és a l’esquerra del Xúquer, al peu de l’antic castell de Cullera, d’origen islàmic, diverses vegades modificat, al costat del qual fou construït, en 1891-97, el santuari neoromànic de la Mare de Déu del Castell, amb una imatge gòtica (segle XIV) de marbre blanc; hi destaca l’antiga església parroquial de Sant Joan, bastida al segle XVII sobre un primitiu temple gòtic. Els hospitalers hi establiren la comanda de Cullera, i al segle XIX, la ciutat va ser un important focus anarquista; hi va tenir un gran ressò la vaga general de setembre de 1911, en que tingueren lloc els tràgics fets de Cullera.
Enllaços web: Ajuntament – Rugby Club – Falles
Banyos, cap de
Cap de la costa occidental, entre el cap de Menorca i el port de Ciutadella.
Balear, mar
Sector, el més ampli, del Mediterrani occidental, on hi ha les Illes Balears, a l’oest i al nord, fins al litoral situat entre el cap de Sant Sebastià i el cap de Sant Antoni, amb els amples golfs de València i de Lleó.
Canet d’en Berenguer (Camp de Morvedre)
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 3,81 km2, 8 m alt, 6.296 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial costanera, al nord de la desembocadura del Palància, a l’est de Sagunt.
El municipi basa la seva economia en l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies procedents del Palància que reguen el terme, fan possible els cultius d’horta, entre els quals predomina al taronger, i complementada darrerament pel turisme. Àrea comercial de València.
El poble, d’origen islàmic, és a 1,5 km de la costa, hi destaquen l’església parroquial de Sant Pere (1747-62), i el Palau del Baró, dels segles XVII-XVIII, restaurat posteriorment. Al segle XV esdevingué centre de la baronia de Canet de Berenguer.
A la costa destaca el far de Canet, al cap de Canet. Dins el terme hi ha nombroses restes romanes.
Enllaç web: Ajuntament
Calvià (Mallorca Tramuntana)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 145,02 km2, 143 m alt, 50.363 hab (2014)

Ocupa una gran extensió entre l’extrem oriental de la serra de Tramuntana i la costa. L’interior és força muntanyós, amb abundància de bosc.
El turisme i altres activitats derivades, com la indústria de la construcció, han superat àmpliament les tradicionals tasques agrícoles de secà (ametllers, garrofers, oliveres, cereals, figueres i vinya) i ramaderes del municipi i han estat la causa d’un espectacular augment de la població, sobretot a partir del 1960, i han adquirit molta importància la indústria de la construcció i, sobretot, l’hotelera. Totes les cales i platges de la costa són avui una cadena d’urbanitzacions. Àrea comercial de Palma de Mallorca.
La vila, en un turó, és al voltant de l’església parroquial de Sant Sebastià (1867-96), que substituí la del segle XVII.
Dins el terme, on s’han trobat més de 30 estacions prehistòriques (edat del bronze), destaquen els barris i urbanitzacions de Cas Català, Santa Ponça, Peguera, sa Porrassa, Palma Nova, Portals Nous, Cala Fornells, sa Torre Nova i es Magaluf, entre altres, la possessió de Bendinat i el poble des Capdellà.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Institut
