Arxiu d'etiquetes: Costera

Xindri, punta de la

Deixa un comentari

(Formentera, Eivissa)

Cap de l’illa, a l’est de sa Mola.

Xàtiva, col·legiata de

6 Respostes

(Xàtiva, Costera)

Església principal de la ciutat, dedicada a l’Assumpció de Maria, coneguda per la seu de Santa Maria, erigida en col·legiata el 1413 pel papa Benet XIII des de Peníscola. La primitiva església sembla que era una adaptació de la mesquita musulmana. A partir del 1413 tenia tres dignitats i dotze canonges; el nombre de beneficiats augmentà al llarg dels segles.

L’edifici actual es començà el 1596, per acord dels jurats pres el 1595. Hi intervingueren els mestres Albert Pina, carmelità, Jaume Peres, el degà Josep Ortí, Francesc Cuenca i alguns altres de menys destacats. L’obra es construí molt lentament i amb llargues interrupcions. El 1755 es posà la primera pedra de l’oval i s’inicià la cúpula, que, enderrocada per un terratrèmol el 1852, es reféu amb base metàl·lica. L’obra es completà a partir del 1916 amb una darrera tongada, que arribà fins a la façana principal.

És un edifici renaixentista, de planta de tres naus amb creuer, girola i una gran cúpula que ateny els 46 m d’altura. El campanar, de 60 m, acaba amb un templet. Moltes de les capelles foren construïdes per famílies nobles i foren dotades amb beneficis propis. La Mare de Déu de la Seu, obra de Marià Benlliure, fou declarada patrona de la ciutat el 1923, i fou coronada canònicament el 1973.

El tresor de la col·legiata té talles, pintures, orfebreria i joies, ofrena de la família Borja i d’altres nobles de la ciutat; ressalten un calze de Calixt III, un tríptic renaixentista de la Pietat, una gran custòdia, una creu processional del segle XVI i un tríptic de Jacomart.

Fou declarada monument nacional el 1931.

Xàtiva, castell de

11 Respostes

(Xàtiva, Costera)

Fortalesa, a la part alta de la serra del Castell, a tocar de l’emplaçament de l’antiga ciutat alta pre-romana o l’Albacar, coster septentrional que la uneix amb l’antiga muralla de la ciutat moderna. El castell és format per dos nuclis fortificats, el Castellvell o Major i la Castellana, units per una doble muralla amb un total de trenta torres.

És de fundació romana, i fou reedificat després de la conquesta cristiana. Fou destruït parcialment arran de la guerra de Successió i pel terratrèmol del 1747. Serví de presó de personatges importants, com l’infant Ferran de la Cerda, Jaume IV de Mallorca, Jaume II d’Urgell, enterrat a la capella del castell, i Ferran de Nàpols, duc de Calàbria, el qual durant les Germanies els agermanats, que aconseguiren de dominar el castell, proposaren de nomenar rei (1522) i d’alliberar-lo.

Fou declarat monument nacional; és de propietat particular.

Xarrant

Deixa un comentari

(Llanera de Ranes, Costera)

Enclavament (4 ha), entre els termes de la Granja de la Costera i de Roglà i Corberà.

Vilanova de Xàtiva

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera)

Antic barri morisc de la ciutat, habitat per 380 famílies el 1609.

Fou erigida en parròquia de moriscs el 1535 (els Sants Joans), amb Novetlè, Roca i Annauir com a annexos.

Vila de Quilis, la *

Deixa un comentari

(la Granja de la Costera, Costera)

Veure> Quilis  (llogaret).

Vila de Meneu, la *

Deixa un comentari

(la Granja de la Costera, Costera)

Veure> Meneu  (antic llogaret).

Vila, la -Costera-

2 Respostes

(Novetlè / Xàtiva, Costera)

Partida de l’horta de Xàtiva, a la dreta del riu Cànyoles, que conté petits enclavaments de Vallès de la Costera (la Casa del Moro i el Garroferar del Fons del Raval), de la Granja de la Costera (el Fons del Raval), de Cerdà (el Molí de Guerilla) i també de Xàtiva i de Novetlè (l’Horta d’en Ramon Meri i el Camp de n’Antoni de la Penya).

És regada per la sèquia de la Vila, que pren l’aigua de la font del riu dels Sants; al pont de l’Alcúdia de Crespins se’n deriva la fila dels Horts (que rega terres de Canals); penetra dins el terme de Canals (amb el nom de cabral de la Palanca) i, al pont de Sant Roc, se’n deriva la fila dels Canyamars; una mica més avall, la sèquia de Ranes (que se’n duu nou parts d’aigua, contra onze que resten a la de la Vila), i finalment, passats els molins de Forner, aporta l’aigua al riu Cànyoles, el curs del qual segueix fins a separar-se’n, per la dreta, en un nou assut, des d’on continua per l’antic terme d’Annauir i Xàtiva.

En aquest darrer se’n deriva una nova partició, una tanda per a regar les terres de Novetlè, i les altres nou reguen l’horta de Xàtiva.

Vernissa, serra de

2 Respostes

(Xàtiva, Costera)

Alineació muntanyosa, de direcció nord-est – sud-oest, continuació de la serra del Castell més enllà del coll de Bixquert.

Separa el pla de Xàtiva, al sud, de la vall de Bixquert, al nord.

Vallmelós, barranc de

Deixa un comentari

(la Font de la Figuera / Moixent, Costera)

Afluent esquerrà del riu Cànyoles, límit dels dos municipis.