Arxiu d'etiquetes: Costera

Estubeny (Costera)

Deixa un comentari

Municipi de la Costera (País Valencià): 6,41 km2, 185 m alt, 124 hab (2014)

Situat a la dreta del Sallent (afluent del Xúquer), que travessa el terme d’oest a est, al nord-oest de la comarca, al límit amb el Canal de Navarrés i la Ribera Alta, a l’oest de Xàtiva. Més de la meitat del terme és ocupat per brolles i matollars.

Els recursos econòmics, desapareguda la indústria tèxtil que va tenir al segle XIX, es limiten a l’agricultura de secà (oliveres i vinya), a la de regadiu (tarongers i hortalisses) i a la ramaderia d’ovins, que hi és escassa, circumstància que ha provocat una notable davallada de la població. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta del riu de Sallent, dominat per l’església parroquial de Sant Onofre, que depengué de la col·legiata de Xàtiva fins el 1535, que fou erigida en parròquia.

Enllaç web: Ajuntament

Cerdà (Costera)

Deixa un comentari

Municipi de la Costera (País Valencià): 1,46 km2, 136 m alt, 386 hab (2014)

Situat a l’esquerra del riu Cànyoles, dins la zona de petits municipis de l’horta de Xàtiva. Comprèn vuit enclavaments al territori de la Foia de Cerdà, dos al de la Plana, un al de Saurina i un altre al de la Vila.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, el regadiu en expansió, que aprofita les aigües del riu dels Sants a través de la sèquia de Ranes, hi produeix cítrics, hortalisses, tabac i fruita, però hi preponderen els cultius mediterranis de secà. La ramaderia ovina, la cria d’animals de granja i l’activitat d’alguns petits tallers industrials completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble agrupa tota la població del municipi i és al llarg de la carretera de València al port d’Almansa, entre Torrella de la Costera i la Torre de Cerdà. L’església parroquial, dedicada a sant Antoni, fou segregada de Xàtiva el 1536.

Enllaç web: Ajuntament

Canals (Costera)

Deixa un comentari

Municipi de la Costera (País Valencià): 21,86 km2, 160 m alt, 13.360 hab (2014)

Situat en una vall, a la vora del Cànyoles i del seu afluent, el riu dels Sants, entre la serra Grossa i la serra Plana, al sud-oest de Xàtiva.

La principal font de riquesa del municipi és la indústria (sobresurt la tèxtil, i també l’alimentària, la terrissera i la de construcció), complementada per l’agricultura, sobretot de regadiu (tarongers, hortalisses, patates, tabac, melons, maduixes, cacauets, etc), gràcies a les aigües dels dos rius; de secà cal esmentar els garrofers, ametllers i oliveres, i algunes activitats avícoles i ramaderes (bestiar oví i porcí). La població ha experimentat un notable ascens, sobretot a partir del 1950.

La vila, d’origen islàmic, és a la confluència dels rius Cànyoles i dels Sants; conserva part de l’antiga església del segle XIII; l’actual temple parroquial de Sant Antoni fou construïda en 1623-34 i decorada de nou el 1690; el nucli urbà ja ha absorbit l’antic llogaret de la Torreta de Canals i és pràcticament unit a de l’Alcúdia de Crespins.

Enllaç web: Ajuntament

Barxeta (Costera)

1 Resposta

Municipi de la Costera (País Valencià): 28,62 km2, 93 m alt, 1.606 hab (2014)

Situat en una plana lleugerament ondulada, a l’esquerra del riu de Barxeta, afluent de l’Albaida, a l’est de la comarca, al límit amb la Safor, al nord-est de Xàtiva. Les terres no conreades són ocupades per brolles i aprofitades com a pasturatges d’hivern.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (garrofers, ametllers i oliveres), i també del regadiu (tarongers, sobretot, i hortalisses), complementada per la ramaderia, l’avicultura i algunes indústries derivades de l’agricultura, com molins d’oli.

El poble, una antiga alqueria del terme de Xàtiva, es troba al pla de Barxeta, a l’esquerra del riu de Barxeta; hi destaca l’església parroquial, construïda el 1733. Hi passa la carretera de Xàtiva a Gandia.

Enllaç web: Ajuntament

Anuir *

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera)

Altre forma del nom del poble d’Annauir.

Annauir

1 Resposta

(Xàtiva, Costera)

(o Anauir o Anuir) Poble, situat a la dreta del riu Cànyoles, al sector d’horta que s’estén al peu de la serra de Vernissa. L’església, que ja existia el segle XVI, és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i depèn de la parròquia de Novetlè.

Població de moriscs, era habitada el 1609, any de llur expulsió, per 41 famílies. El seu senyor, Alfons de Castro atorgà el 1611 carta de població a 15 nous pobladors cristians.

Fou municipi independent fins al 1883.

Amarga, font *

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera)

Veure> la Font Amarga  (enclavament).

Alter, l’

1 Resposta

(la Granja de la Costera, Costera)

Enclavat (1,03 km2), situat entre els termes de Canals i de Torrella de la Costera.

Alqueries de Galceran Sanç, les

Deixa un comentari

(Roglà i Corberà, Costera)

Antic llogaret. Era una població de moriscs, habitada per 25 famílies el 1527.

Alqueria d’Enric Tallada, l’ *

Deixa un comentari

(Costera)

Antic nom del poble de Novetlè.