(Barcelona, 1834 – 1894)
Advocat i polític. Fou membre de l’Associació per a la Reforma Penitenciària i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.
Milità en el partit conservador i fou alcalde accidental de Barcelona.
Publicà una sèrie d’articles al “Diario de Barcelona”, reeditats amb el títol de Mejoras de Barcelona (1878).
Fou el pare de Domènec Call i Morros.
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1870 – Barcelona, 1 abril 1946)
Periodista. Milità en el partit conservador, i fou redactor del diari “La Dinastía”.
El 1906 ingressà al “Diario de Barcelona” el qual va dirigir del 1923 al 1946. Presidí l’Associació de la Premsa de Barcelona (1934).
És autor de Balmes, periodista (1928).
(Tortosa, Baix Ebre, 26 desembre 1848 – Madrid, 13 maig 1900)
Enginyer i polític. Milità en el grup conservador de Romero Robledo i fou senador per Madrid, director d’establiments penals i ministre de foment (1895). Havia estat alcalde de Madrid el 1885 i el 1891, però la seva gestió fou molt combatuda.
El nomenament ministerial ocasionà una manifestació d’uns 60.000 madrilenys, que motivà la seva dimissió.
Publicà una Colección de discursos políticos (1889) i Manual de astronomía popular (1896).
(Maldà, Urgell, 10 maig 1851 – Sitges, Garraf, 31 octubre 1928)
Polític. Fou una figura destacada del partit conservador, però col·laborà en algunes iniciatives de la Lliga Regionalista.
Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Fou alcalde de Barcelona en dues ocasions (1903-04 i 1914-15).
Dades dels Països Catalans 