(Santa Eulària del Riu, Eivissa)
Cap elevat i escarpat, que avança des del puig des Castellar (181 m alt), al sud de cala Llonga.
Llibrell, cap des
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: congosts
Lleberola, la
Antic congost de l’Ebre, entre els termes de Mequinensa (a la dreta) i de Fraga (a l’esquerra), actualment negat pel pantà de Mequinensa.
Era un dels passos més perillosos en l’antiga navegació per l’Ebre, a causa dels ràpids i de la poca profunditat.
Hi desemboca, per la dreta, la vall de la Lleberola, del terme de Fraga, que davalla dels plans de Cardell.
Joanantoni, portella de
Pas (2.650 m alt) de la parròquia, entre les valls de la Valira d’Encamp i de la Llosa (Baixa Cerdanya), entre el pic de la portella d’Engaït (2.773 m alt) i el pic de la portella de Joanantoni (2.772 m alt).
Ísber
(la Vall de Laguar, Marina Alta)
Despoblat, a la sortida de l’estret d’Ísber, profund congost per on corre el barranc de l’Infern, nom que rep en aquest indret el Girona.
El 1900 fou projectat el pantà d’Ísber per a regar 1.500 ha; és receptor d’una conca de 57 km2 i té uns recursos eventuals d’11 hm3; en 1943-44 hom hi realitzà obres d’impermeabilització, puix que experimentava pèrdues; la resclosa té 27 m d’altura.
L’antic nucli de població fou lloc de moriscs (11 focs el 1602) de la parròquia d’Orba des del 1534, dins la fillola d’Oliva.
Infern, pas de l’ -Comtat-
Congost que forma el riu d’Alcoi dins el terme, al límit amb el de Vilallonga de la Safor.
Entre les serres de Benicadell, al nord, i de la Safor, al sud.
Guillera, congost de la
(Rodés / Vinçà, Conflent)
Congost, al límit dels dos municipis, dit també gorja de la Bau, per on la Tet travessa els contraforts dels Aspres.
Grella, gorja de la
Congost de la parròquia, per on la ribera d’Ordino deixa la vall d’Ordino i entra a la plana d’Andorra.
Al centre hi ha el santuari de Sant Antoni de la Grella.
Graus de Canavelles, els
(ant: els Graus de Sant Pere, o d’Eixalada) Balneari d’aigües sulfuroses alcalines naturals, a l’esquerra de la Tet, aigua amunt del poble, prop dels banys de Toès.
És a la sortida del congost dels Graus, que tanca la vall d’Engarra, a l’indret de l’antic monestir d’Eixalada.
Gorgs Blancs, pic dels -Ribagorça-
Cim (3.131 m alt) de la línia de crestes dels Pirineus axials, entre els ports d’Oo i de Gies.
La bretxa dels Gorgs Blancs (3.027 m alt), separa el cim del pic d’Oo (3.065 m), dit també pic d’Arland, en memòria del pirenaista Joan Arland, mort el 1938 prop del pic dels Gorgs Blancs.
El massís separa les valls de Benasc, d’Astau (Comenge) i de Loron (Bigorra). Al vessant bigordà hi ha el circ lacustre dels Gorgs Blancs, que dóna nom al massís.
Gavarret, congost de *
Veure> congost d’Ovarra (pas estret de l’Isàvena).
Dades dels Països Catalans 