Congost llarg (4 km) i estret de l’Éssera, també conegut per estret de Ru, obert a la serra de Gia (serra interior del Pre-pirineu).
Les calcàries que el formen són tan inhòspites que, durant segles, quasi no fou transitat.
Coma de la capçalera de la ribera d’Ordino, drenada pel riu de Varilles, que davalla del port de Rialb i s’uneix al seu col·lector, el riu de Tristaina, a la borda del Castellar.
La portella de Varilles comunica aquesta coma amb la de Rialb.
(o la Vall; ant: Sant Martí de Montbram o la Vall de Sant Martí) Llogaret, al sud-est del terme, en plena serra de l’Albera, a la vall de Montbram o de la Maçana (vall que s’estén entre els vessants del puig on s’assenta la torre de la Maçana i les gorges de la Vall, al peu del castell d’Ultrera, límit amb el terme d’Argelers). Aquesta vall és coberta per l’important bosc de la Vall.
Era un antic terme centrat en l’església de Sant Martí de Montbram (actual església de la Vall) i el castell de Montbram (adquirti, amb la Vall de Montbram, el 1364, per Pere Blan de Perpinyà).
Vora l’església hi ha la terrisseria de Sant Martí, del ceramista Pasqual Soler.
Un dels cims (3.310 m alt) del massís de la Maladeta, al sud-est del pic d’Aneto, del qual és separat per la bretxa de Tempestes (3.130 m). El nom fou donat per Russell el 1881.
És el punt culminant de la cresta de Tempestes, que separa la vall de Llosars de les de Barrancs i de Salenques.
Al nord-est de la bretxa hi ha l’important glacera de Tempestes.
(o Siscaró) Coma, a la capçalera de la vall d’Incles, dins la parròquia.
És centrada pels estanys de Sisqueró i dominada pel senyal de Sisqueró (2.761 m alt) i el pic de Sisqueró (2.630 m alt), entre els quals s’obre la portella de Sisqueró, a la línia de crestes que limita Andorra amb el País de Foix.
Antic santuari, al límit amb la parròquia d’Andorra la Vella, a la dreta de la ribera d’Ordino, al mig de la gorja de la Grella (o gorges de Sant Antoni), destruït en obrir la nova carretera.
Prop seu hi ha l’antic pont de Sant Antoni, al camí d’Andorra la Vella a Ordino.
(Benasc / Montanui, Ribagorça)
Cim (3.205 m alt) del massís de la Maladeta, termenal dels dos municipis, al sud de la cresta de les Tempestats, separat del pic de Margalida per la bretxa de Russell (3.140 m alt).
El nom li fou donat en honor del comte Henry Russell, que hi féu la primera ascensió el 1865.
Poble, el més baix de la vall de Benasc, a la dreta de l’Éssera, abans d’entrar en el llarg i profund congost del Ru o de Ventamillo.
L’església parroquial era de la jurisdicció nullius de Sant Victorià d’Assan.
(Conflent)
Vall del massís del Canigó, al vessant septentrional de la línia de crestes que uneix el pic de la Mort de l’Escolà (2.463 m alt), a l’oest de roca Colom (2.507 m), amb el puig de la collada Verda (2.403 m), cresta dita les esquerdes de Rojà (2.316 m alt), que limita amb el Vallespir.
La gran vall s’engorja al pas de Rojà, i la ribera de Rojà continua així vers Pi de Conflent, Saorra (on s’eixampla per a formar la vall de Saorra) i Fullà, fins a unir-se a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent.
Coma de la parròquia (2.820 m alt), al vessant meridional de la cresta que uneix els pics de Pessons i Montmalús, divisòria d’aigües de la Valira i del Segre en la qual s’obre la portella de Ribús.
Centra la zona l’estany de Ribús, l’emissari del qual penetra ben aviat en territori de la Baixa Cerdanya (terme de Lles) i aflueix, per l’esquerra, a la Vallcivera, afluent, per la dreta, de la vall de la Llosa.
Dades dels Països Catalans 