(Rodés / Vinçà, Conflent)
Altre nom del congost de la Guillera, entre els dos municipis.
Bau, gorja de la *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Conflent
Bastard, pic del
(Matamala, Capcir / Ralleu, Conflent)
Cim (2.095 m alt) de la serra que separa el Capcir de la vall de Cabrils.
Jújols (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 10,11 km2, 975 m alt, 47 hab (2012)
Situat a l’esquerra de la vall de la Tet, al Conflent mitjà, al vessant sud del massís de Madres. El terreny, tot primari i azoic, ha donat el nom al de tota una àrea geològica (sèrie de Jújols). El bosc de Jújols, el d’Oleta i la pinosa de l’Airola cobreixen una bona part del sector septentrional. El terme és drenat pels còrrecs de Burguera i de Fontfreda.
Conreus de pastures i farratges, amb petites àrees de vinya i d’hortalisses. Ramaderia bovina. Tallers artesanals. Àrea comercial de Perpinyà. La població ha anat disminuint durant tot el segle XX fins arribar gairebé al despoblament, si bé darrerament s’ha estancat.
El poble és situat al sud del terme, dalt un serrat; destaca l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa (segle XI), que conté una marededéu de fusta del segle XIII.
Jóc (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 3,37 km2, 390 m alt, 246 hab (2012)
(fr: Joch) Situat entre les valls de Glorianes i de Vallestàvia, comprén una regió de terrenys primaris que representen els darrers contraforts del massís del Canigó, al sud de Vinçà. Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d’en Molins i d’en Pere Ferrer.
L’economia és bàsicament agrícola amb conreus a la vall del riu Tet de fruiters (presseguers, cirerers i albercoquers), vinya i hortalisses, principalment. El cens ramader és gairebé nul.
Al poble s’hi conserven restes de les muralles (construïdes al segle XVI) i del castell de Jóc (segle XII), aturonat, que fou el centre de la baronia de Jóc; l’església actual, de Sant Martí (segle XVIII), conserva el retaule de l’altar major atribuït a Josep Sunyer, i el de Sant Jacint, procedent del convent dels dominicans de Perpinyà, és probablement d’Honorat Rigau (pare).
Arques, coll de les -Rosselló/Conflent-
(Bula d’Amunt, Rosselló / Glorianes, Conflent)
Depressió de la serra que marca el límit de les dues comarques, per on passa el camí entre els dos termes.
Glorianes (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 18,72 km2, 793 m alt, 17 hab (2012)
Situat al límit amb les muntanyes dels Aspres, constituït per les capçaleres de les rieres de Rigardà (anomenada també riera de Glorianes) i de les Croses. Els colls de Montportell, de les Arques i del Peiró comuniquen aquesta vall amb la del Bulès.
L’aridesa del terreny i la dificultat de les comunicacions han provocat la manca de recursos econòmics del municipi, limitats a algunes activitats agrícoles i ramaderes (pastures i farratges per al bestiar oví i cabrum) i han accentuat el procés de despoblament.
El poble és en un coster, a la riba dreta de la riera de Glorianes; l’església parroquial és dedicada a sant Sebastià.
Dins el terme hi ha el santuari de Santa Anna dels Quatre Termes, els antics llocs d’Arenyanes, el mas de l’Alzina, Sofrunys i Foixà, així com quinze fonts d’aigües medicinals.
Fullà (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 9,69 km2, 523 m alt, 430 hab (2012)
(fr: Fuilla) Estès per la vall baixa de la vall de Fullà o de Saorra, afluent, per la dreta, de la Tet, que s’obre pas a través d’un engorjat on hi ha les coves de Fullà, al peu del massís del Canigó. La part més alta del terme és ocupada per boscs.
Agricultura de secà i de regadiu, amb conreus d’arbres fruiters (pomeres, pereres, presseguers i cirerers), vinya, hortalisses, pastures i farratges; els conreus són al fons de la vall i aprofiten l’aigua del riu de Saorra. La ramaderia (bestiar boví i oví) i les activitats derivades de l’estiueig completen l’economia del municipi.
El poble és dividit en diversos veïnats per tota la vall de Fullà: el veïnat d’Amunt, o Cercet; el veïnat del Mig, on hi ha la casa del comú, i el veïnat de Baix, on es troba l’església parroquial de Santa Eulàlia, romànica de tres naus i amb l’altar major barroc.
Dins el terme hi ha a més l’església romànica de Sant Pere de la Roca i el castell i església de la Volella.
Fontpedrosa (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 64,35 km2, 1.062 m alt, 133 hab (2012)
(fr: Fontpédrouse) Estès per la part alta i a l’esquerra de l’alta vall de la Tet, al peu del puig de Gallinars, al límit amb el Ripollès i l’Alta Cerdanya. El terme, molt accidentat, està cobert de boscos i prats.
Els principals recursos econòmics del municipi són la ramaderia (bestiar boví i oví), l’explotació forestal i algunes activitats derivades de l’estiueig (turisme residencial); l’agricultura fa de complement, tant la de secà (cereals) com la de regadiu (arbres fruiters i hortalisses), amb petits horts a la vora de la Tet i del riu de Balaguer. Aquest dos rius alimenten l’embassament de Fontpedrosa. A la part de muntanya hi ha diversos refugis per a excursionistes. Amb tot, la població ha disminuït notablement des de mitjan segle XIX, per bé que darrerament s’ha estabilitzat.
El poble s’enfila per la vall a l’esquerra de la Tet, entre la carretera de Perpinyà i el riu.
Dins el terme hi ha el poble de Prats de Balaguer, el balneari i antic priorat de Sant Tomàs de Balaguer i l’antic castell de Balaguer.
Finestret (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,43 km2, 320 m alt, 199 hab (2012)
Estès al nord-est del massís del Canigó, a la vall mitjana del riu de Lentillà (que travessa el terme de sud a nord), prop de l’aiguabarreig amb el riu de Llec, tots dos afluents de la Tet, al sector més baix de la comarca. La zona muntanyosa és coberta de bosc.
L’agricultura dels conreus de secà, destinada majoritàriament a arbres fruiters (presseguers, albercoquers, cirerers, pomeres); també hi ha vinya i hortalisses, base de l’economia local, ocupen la part baixa del terme. El cens ramader és nul. La població ha experimentat una devallada constant des de mitjan segle XIX.
El poble és a la dreta de la riera de Lentillà, a l’església parroquial es conserva una marededéu, del segle XIII. Pertanyia a la baronia de Jóc.
Dins el terme hi ha les masies i antics pobles de Seïllà i Marvet.
Fillols (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,40 km2, 762 m alt, 169 hab (2012)
(ant: Fullols) Situat al vessant septentrional del massís del Canigó, és format per la vall de Fillols, drenada per la riera de Fillols, afluent, per la dreta, del riu Major (tributari de la Tet).
Les basses de l’economia local són l’agricultura de secà (vinya, arbres fruiters i patates) i l’explotació forestal. Les mines de ferro, que fins el 1963-64 eren el principal recurs econòmic del municipi i un dels principals centres d’extracció de ferro del Canigó, en activitat des de temps antic, van deixar d’ésser explotades.
El poble es troba al fons de la vall, a la dreta de la riera de Fillols, travessada, en aquest indret, per la carretera que l’uneix amb Vernet i amb Taurinyà. L’església parroquial és romànica, amb absis semicircular i un campanar quadrat amb finestrals, edificada a la fi del segle XI. Era possessió del monestir de Cuixà.
Dades dels Països Catalans 