Arxiu d'etiquetes: Conflent

Orbanyà (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 14,40 km2, 836 m alt, 9 hab (2012)

(fr: Urbanya) Situat a la conca de la Tet, entre el Serrat Gran i el Pic de la Mosquetosa, comprèn la vall alta de la riera d’Orbanyà, que neix al vessant meridional del coll de Torn i s’uneix, per l’esquerra, amb la riera de Noedes, a Conat, per formar la riera de Callau. Una gran part del terme és boscat (bosc de la Pinosa, la Fajosa).

La migradesa de l’agricultura, amb conreus de secà (cereals, patates i llegums) i de la ramaderia han provocat gairebé el despoblament total de la població, que s’ha reduït de manera considerable des del 1936, encara que actualment, sobretot a l’estiu, s’ha convertit en lloc de segona residència.

El poble, esmentat ja el 1186, s’assenta vora la riera d’Orbanyà, al voltant de l’església parroquial. Fou annexat el 1973 al de Rià i segregat de nou el 1983.

El terme comprèn l’antic veïnat de Marçac i el despoblat de Navilles.

Oleta i Évol (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 28,95 km2, 613 m alt, 393 hab (2012)

(fr: Olette-Évol) Situat al Conflent mitjà, a les Garrotxes de Conflent, a la confluència dels rius Évol i Cabrils amb la Tet.

Vora el riu Tet s’estenen els conreus d’horta, que es destinen principalment als arbres fruiters (albercoquers, pomeres, pereres); a més, s’hi conreen cereals de secà, pastures i farratge. Bestiar boví i oví. La central d’Oleta és la més important fàbrica d’electricitat del Conflent, situada a la Tet, amb una potència instal·lada de 12 kW.

El poble s’estén al llarg de la carretera de Perpinyà a la Cerdanya, damunt la vora esquerra de la Tet.

El municipi comprèn, a més, els pobles d’Évol i de Tuïr d’Évol, el castell d’Évol i la bastida d’Oleta.

Nyer (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 37 km2, 750 m alt, 160 hab (2012)

Situat a la riba esquerra del Mentet, afluent de la Tet, el terme és drenat pel riu de Nyer, que fins al poble s’obre pas a través de les gorges de Nyer. Bona part del terme, especialment al sud i a l’oest és boscat.

Les terres conreades s’estenen a la part septentrional del municipi i aprofiten, en part, l’aigua de la riera de Mentet a través del canal de Nyer; s’hi cultiva arbres fruiters, vinya, hortalisses, cereals i farratge. La ramaderia és pràcticament inexistent. Les mines de ferro d’Escoms, ubicades al municipi, van ser explotades fins al 1962.

El poble està situat al voltant de l’església parroquial i prop del castell de Nyer, restaurat al començament del segle XX, propietat d’una de les famílies que protagonitzaren les famoses bandositat entre nyerros i cadells.

Dins el terme hi ha, a més, els pobles de Porcinyans i En, els importants banys de Toès i la Roca de Nyer.

Noedes (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 30,91 km2, 952 m alt, 65 hab (2012)

(fr: Nohèdes) Estès des del massís de Madres fins a la Tartera i el coll de Marçac, és comprès en l’alta vall de la riera de Noedes, afluent de la Tet per l’esquerra, emissària dels gorgs de Noedes, que forma a Conat, juntament amb la riera d’Orbanyà, la riera de Callau, afluent de la Tet per l’esquerra, al sud-oest d’Orbanyà.

Al sector meridional hi ha grans extensions de bosc (bosc Negre, bosc de Jújols) i la superfície agrícola és escassa, produeix patates, pomes i farratges. La ramaderia és també poc important i està integrada per bestiar boví, oví i cabrum. El terme és en procés de despoblament des de mitjan segle XIX (l’any 1861 tenia 295 h).

El poble és a l’esquerra de la riera de Noedes; l’església parroquial és dedicada a sant Martí. El lloc és esmentat ja el 1181. Depengué de la baronia de Conat.

Mosset (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 71,93 km2, 692 m alt, 290 hab (2012)

Situat a l’alta vall de la Castellana, a la riba esquerra d’aquest riu, afluent de la Tet, al peu del coll de Jau, al límit amb la Fenolleda. El terreny és accidentat i poc productiu, una part del territori és coberta de bosc i de prats.

L’economia del municipi es basa en l’estiueig i el turisme, gràcies a la proximitat de l’estació d’esports d’hivern del Coll de Jou. L’agricultura (principalment amb conreus de fruiters -presseguers i pomeres-, vinya, hortalisses i farratge) i la ramaderia (ovina i bovina) fan de complement. La població ha minvat de manera contínua des de mitjan segle XIX.

El poble és a l’esquerra del riu, al peu del castell de Mosset; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Julià, del segle XV.

Dins el terme hi ha l’antiga torre Mascarda i el monestir de Clariana.

Molig (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 12,96 km2, 640 m alt, 212 hab (2012)

(fr: Molitg-les-Bains) Situat a la vall del riu de la Castellana, afluent de la Tet, al límit amb la Fenolleda i al nord-est de Campome.

El relleu és força muntanyós, amb clapes de bosc i algunes hectàrees de conreus de secà (cereals i fruiters). Hi ha força extensió de pasturatges, els quals donen suport a la ramaderia bovina, ovina i cabruna. L’economia del municipi és dominada fa anys per l’explotació de l’estació balneària dels Banys de Molig, d’aigües sulfuroses, de fama continental. Àrea comercial de Perpinyà. La població ha sofert tanmateix un notable descens des de la fi del segle XIX.

Al poble hi ha les restes d’una antiga fortificació, dins les quals es troba l’església parroquial romànica de Santa Maria.

Bell-lloc -Conflent-

(Conat / Vilafranca de Conflent, Conflent)

Despoblat (900 m alt), situat en un serrat entre la riera de Noedes i la Tet, al límit dels dos municipis.

Actualment hi ha una casa forestal.

Mentet (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 32,15 km2, 1.500 m alt, 31 hab (2012)

(fr: Mantet) Situat a l’alta vall del riu de Mentet, afluent de la Tet, al vessant sud-occidental del Canigó, entre els massissos de Costabona i de Bastiments, al límit amb la vall de Camprodon (Ripollès). A la portella de Mentet (2.478 m alt) passa el camí de Camprodon a l’alt Conflent, i el coll de Mentet (1.765 m alt) comunica Mentet amb la vall de Saorra.

El territori és força accidentat i poc conreable (només hi ha pasturatges), circumstància que, unida a la davallada de l’activitat ramadera, ha provocat el despoblament gairebé total del terme, enregistrant una pèrdua del 66% de la població d’ençà del 1936.

El poble, en un coster, prop del fons de la vall, és dominat per l’església parroquial de Sant Vicenç (consagrada el 1102).

Masos, els (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 5,71 km2, 360 m alt, 888 hab (2012)

(fr: Los Masos) Situat al sector més baix de la comarca, al sud de la vall de la Tet, a l’oest del riu de Llescó i al peu del massís del Canigó.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola de regadiu, principalment fruiters (presseguers, pomers i albercoquers) i d’horta, alimentats amb aigua de la Tet; també hi ha conreus de vinya, per a l’elaboració de vi corrent. Ramaderia bovina, ovina i d’equins. Hi ha una cooperativa vinícola. Àrea comercial de Prada. El terme és també un centre de segones residències i la població, després d’algunes oscil·lacions, tendeix a augmentar.

El poble és format per tres barris: el nucli primitiu o Llonat (on hi ha l’església parroquial de Sant Just i Pastor), Lloncet i Avellanet.

El terme comprèn també el barri de la Sagristia o del Mas de la Sagristia i el vilar desaparegut de Favars.

Marquixanes (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 4,79 km2, 272 m alt, 548 hab (2012)

Estès a banda i banda de la Tet, a la seva confluència amb la coma d’Espirà, al peu del massís del Canigó.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de regadiu i de secà (conreus d’arbres fruiters: presseguers, pomeres, albercoquers, cirerers i pereres), també hi ha vinya, que ha donat lloc a dues cooperatives, una de fruites i hortalisses i l’altra vinícola. Ramaderia ovina. Àrea comercial de Perpinyà. Tanmateix continua la lenta davallada demogràfica iniciada ja a mitjan segle XIX.

El poble és a la dreta de la Tet, abans de la confluència amb la coma d’Espirà, centrat per l’antic castell de Marquixanes; conserva encara la part nord de la muralla poligonal i tres portals (el que mena a l’església parroquial, sencer). El lloc és esmentat el 1007.

Dins el terme hi ha, també, el despoblat de Quers.