Arxiu d'etiquetes: Conflent

Fontpedrosa (Conflent)

11 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 64,35 km2, 1.062 m alt, 133 hab (2012)

(fr: Fontpédrouse) Estès per la part alta i a l’esquerra de l’alta vall de la Tet, al peu del puig de Gallinars, al límit amb el Ripollès i l’Alta Cerdanya. El terme, molt accidentat, està cobert de boscos i prats.

Els principals recursos econòmics del municipi són la ramaderia (bestiar boví i oví), l’explotació forestal i algunes activitats derivades de l’estiueig (turisme residencial); l’agricultura fa de complement, tant la de secà (cereals) com la de regadiu (arbres fruiters i hortalisses), amb petits horts a la vora de la Tet i del riu de Balaguer. Aquest dos rius alimenten l’embassament de Fontpedrosa. A la part de muntanya hi ha diversos refugis per a excursionistes. Amb tot, la població ha disminuït notablement des de mitjan segle XIX, per bé que darrerament s’ha estabilitzat.

El poble s’enfila per la vall a l’esquerra de la Tet, entre la carretera de Perpinyà i el riu.

Dins el terme hi ha el poble de Prats de Balaguer, el balneari i antic priorat de Sant Tomàs de Balaguer i l’antic castell de Balaguer.

Finestret (Conflent)

5 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,43 km2, 320 m alt, 199 hab (2012)

Estès al nord-est del massís del Canigó, a la vall mitjana del riu de Lentillà (que travessa el terme de sud a nord), prop de l’aiguabarreig amb el riu de Llec, tots dos afluents de la Tet, al sector més baix de la comarca. La zona muntanyosa és coberta de bosc.

L’agricultura dels conreus de secà, destinada majoritàriament a arbres fruiters (presseguers, albercoquers, cirerers, pomeres); també hi ha vinya i hortalisses, base de l’economia local, ocupen la part baixa del terme. El cens ramader és nul. La població ha experimentat una devallada constant des de mitjan segle XIX.

El poble és a la dreta de la riera de Lentillà, a l’església parroquial es conserva una marededéu, del segle XIII. Pertanyia a la baronia de Jóc.

Dins el terme hi ha les masies i antics pobles de Seïllà i Marvet.

Fillols (Conflent)

5 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,40 km2, 762 m alt, 169 hab (2012)

(ant: Fullols) Situat al vessant septentrional del massís del Canigó, és format per la vall de Fillols, drenada per la riera de Fillols, afluent, per la dreta, del riu Major (tributari de la Tet).

Les basses de l’economia local són l’agricultura de secà (vinya, arbres fruiters i patates) i l’explotació forestal. Les mines de ferro, que fins el 1963-64 eren el principal recurs econòmic del municipi i un dels principals centres d’extracció de ferro del Canigó, en activitat des de temps antic, van deixar d’ésser explotades.

El poble es troba al fons de la vall, a la dreta de la riera de Fillols, travessada, en aquest indret, per la carretera que l’uneix amb Vernet i amb Taurinyà. L’església parroquial és romànica, amb absis semicircular i un campanar quadrat amb finestrals, edificada a la fi del segle XI. Era possessió del monestir de Cuixà.

Eus (Conflent)

5 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 20,08 km2, 349 m alt, 403 hab (2012)

(ant: Eus i Coma) Estès per la vall de la Tet, pocs quilòmetres al nord-est de Prada. El terme és accidentat al sector nord, que correspon a l’antic terme de Coma, per la roca Gelera, al límit amb la comarca de la Fenolleda.

La part meridional, a la vall, és intensament conreada, especialment pel regadiu (arbres fruiters i hortalisses), base econòmica del municipi, que són alimentats amb canals derivats de la Tet. Àrea comercial de Prada.

El poble, a l’esquerra del riu de la Tet, s’enfila per un turó coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Eus i per l’actual església parroquial, bastida al segle XVII al lloc de l’antiga capella del castell anomenada de la Volta. El seu aspecte pintoresc ha motivat una certa atracció turística. Vora el riu hi ha la primitiva església parroquial de Sant Vicenç d’Eus, d’estil romànic. Durant la Guerra Gran (1793) fou incendiada per l’artilleria del general Ricardos.

Estoer (Conflent)

8 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 26,08 km2, 360 m alt, 153 hab (2012)

(fr: Estoher) Comprèn l’alta i la mitjana vall del Llec, des del massís del Canigó fins a prop d’Espirà de Conflent, al baix Conflent. El terme és molt accidentat i en gran part boscat.

La part alta del terme és ocupada per pasturatges (ras de Pratcabrera); els conreus (arbres fruiters, vinya, hortalisses i farratges), base de l’economia local, s’estenen per la part baixa i més plana, a l’esquerra del riu de Llec, regada per canals derivats d’aquest. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta del riu de Llec; destaca l’església parroquial de Sant Esteve (segle XII), que conserva vestigis romànics.

Dins el terme es troben els antics llocs de Seners (del qual resta només l’antiga església de Sant Joan de Seners) i de Llec (on resta una masia).

Espirà de Conflent (Conflent)

12 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 6,03 km2, 347 m alt, 169 hab (2012)

(o ant: Espiranell) Situat entre el massís del Canigó i el riu Tet, ocupa part de les valls dels rius de Llec, la coma d’Espirà (que aflueix a la Tet per la dreta) i d’un sector de la riba esquerra del Lentillà. El sud del terme és accidentat, amb rouredes i alzinars.

La vida econòmica es basa en l’agricultura, dedicada sobretot a la vinya, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola, a més s’hi cultiven arbres fruiters, hortalisses, pastures i farratges. Àrea comercial de Prada.

El poble és troba enlairat damunt la riba esquerra del riu de Llec; és remarcable, pel valor arquitectònic, l’església parroquial de Santa Maria (segle XII), antiga església del priorat d’Espirà de Conflent, del qual es conserva també la casa prioral; hi ha restes de l’antic clos emmurallat (segle XIV). Al sud del poble hi ha el veïnat de la Vall.

Escaró (Conflent)

4 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 15,21 km2, 881 m alt, 121 hab (2013)

Estès per la vall Marçana, a la dreta de la Tet. El terreny, molt accidentat, és boscat en el seu sector meridional (puig de les Tres Esteles i de la Segalissa).

Prop del coll de la Llosa hi ha un important grup de mines de ferro, que han deixat d’ésser explotades des del 1963. També hi ha mines de fluorita en explotació, un transportador aeri porta el mineral fins a la fàbrica, situada a la bastida d’Oleta. Limitada activitat agrícola de secà (arbres fruiters, vinya i pasturatges) i ramadera (ovins). Àrea comercial de Perpinyà. Els darrers anys la població ha minvat notablement.

El poble, esmentat ja el 876, és dividit en dos sectors: Escaró d’Avall i Escaró d’Amunt, situats als vessants orientals del coll de la Llosa, prop del torrent de l’Orri, a mig camí dels quals hi ha l’església parroquial de Sant Martí, d’origen romànic, la qual fou reconstruïda el 1954.

El terme comprèn, a més, el poble d’Aituà.

Barbet, puig

2 Respostes

(Taurinyà / Vallmanya, Conflent)

Pic del Canigó (2.748 m alt), entre els dos municipis, a l’oest de la pica.

Entre aquest cim i el puig Sec s’obre el coll Barbet (uns 2.600 m alt), que comunica Vallmanya i la vall de Cadí.

Cornellà de Conflent (Conflent)

11 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 11,02 km2, 634 m alt, 465 hab (2012)

Situat al peu del Canigó, a la part baixa de la vall de Cornellà o de Vernet, que és tributària, per la dreta, de la Tet, riu que limita el terme pel nord. Es drenat per la riera de Fillols i pels rius Major i de Sant Vicenç. Dins el terme hi ha un jaciment de calç i algunes hectàrees de bosc.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb conreus de secà: cereals, farratges i arbres fruiters (pomeres).

El poble és a l’interfluvi de la riera de Fillols i el riu de Sant Vicenç, al peu d’un turó; d’origen romà, conserva notables cases antigues. Hi destaca també l’antic monestir de Cornellà de Conflent, on es troba l’església parroquial de Santa Maria, esmentada el 1018.

Dins el terme hi ha, a més, el poble de Molleres i, al nord-est, les coves prehistòriques d’Embullà.

Arlates

1 Resposta

(Conat, Conflent)

Grup de cortals, situat al vessant septentrional del coll de Bigues.

Era un antic llogaret que pertanyia, el segle XIV, a la jurisdicció reial.