(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
Caseria i antiga quadra, a l’oest de la vila.
La serra del Codony (789 m alt), en gran part dins el terme de les Piles, separa la vall del riu Corb de la del Gaià.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
Caseria i antiga quadra, a l’oest de la vila.
La serra del Codony (789 m alt), en gran part dins el terme de les Piles, separa la vall del riu Corb de la del Gaià.
Vall tributària del riu de Milans.
Era una antiga possessió del monestir de Poblet.
Despoblat, a la vall del riu Brugent. Era una caseria de l’antic terme de Rojals.
la Barceloneta (Gualba, Vallès Oriental) Veïnat, anomenada també Gualba del Mig, situat vora la riera de Gualba.
la Barceloneta (Begues, Baix Llobregat) Barri, situat a més d’un quilòmetre a l’oest del poble.
la Barceloneta (la Pobla de Lillet, Berguedà) Nom amb que ha estat designat el raval de les Coromines.
la Barceloneta (la Vansa i Fórnols, Alt Urgell) Veïnat, situat a la vora del riu de la Vansa.
la Barceloneta (Palafrugell, Baix Empordà) Veïnat, dins la parròquia de Llofriu, al límit amb el terme de Torrent d’Empordà.
la Barceloneta (Vallcebre, Berguedà) Veïnat, vora la carretera de Guardiola de Berguedà.
la Barceloneta (Sils, Selva) Veïnat.
la Barceloneta (Fornells de la Selva, Gironès) Veïnat.
la Barceloneta (Vacarisses, Vallès Occidental) Barri, al sud del poble.
la Barceloneta (Montblanc, Conca de Barberà) Veïnat (580 m alt) el més enlairat del poble de Prenafeta.
(la Pobla de Cérvoles, Garrigues / Vilanova de Prades, Conca de Barberà)
Coll (975 m alt) de la serra la Llena, límit dels dos municipis.
(Montblanc, Conca de Barberà)
(o Duesaigües) Antic nucli de població, precedent de la vila de Montblanc.
Fundat el 1155 per ordre de Ramon Berenguer IV, al pla entre el Francolí i el riu d’Anguera, el qual, en traslladar-se, el 1162, per ordre d’Alfons I, a l’altra banda del Francolí, prengué el nom actual.
(Pontils, Conca de Barberà)
Llogaret, al nord-est del poble de Santa Perpètua de Gaià, damunt el plans de Vilaperdius, que dominen per l’esquerra l’engorjat curs del torrent de Sant Magí, des de Montalegre fins a la confluència amb el Gaià, a Pontils.
El lloc, dins el terme del castell de Santa Perpètua, pertanyia al monestir de Bages, el qual el donà el 1068 a poblar a una família amb l’obligació de construir-hi una torre.
El segle XII existia ja l’església (Santa Maria), i amb el temps esdevingué una quadra.
(Catalunya, segle XVII)
Títol concedit el 1656 a Miquel de Ramon i de Milsocors, senyor de Subirats, comissari general de la cavalleria, sembla que després d’haver estat confiscada la senyoria de Vallespinosa a Josep de Margarit i de Biure.
(Pontils, Conca de Barberà)
Poble (670 m alt), al nord del terme, prop del límit amb el terme de Bellprat (Anoia), a la dreta del torrent de Sant Magí, aigua amunt de Montalegre.
(Montblanc, Conca de Barberà)
(o la Vall) Antic terme. Esmentat el segle XIV.
Comprèn la vall del riu de la Vall (l’antiga vall de Lladrons), que davalla dels contraforts nord-orientals de les muntanyes de Prades, vora Rojals, i després d’un curs profundament encaixat (congost de la Vall), on hi havia el molí de la Vall, s’uneix al Francolí, per la dreta, fent de termenal dels termes de Montblanc i Vilaverd.