(França, segle IX – Tolosa, França, 863)
Comte de Pallars-Ribagorça (Ramon I de Pallars-Ribagorça), Tolosa i Carcassona (vers 852-863). Fill de Fulguald i de Senegunda, succeí com a titular del comtat al seu germà Frèdol.
Probablement morí en l’ocupació de la ciutat de Tolosa per part d’Unifred, marquès de Gòtia.
El seu fill Bernat, rebé el comtat de Tolosa i de Pallars-Ribagorça, mentre que el comtat de Carcassona-Rases passà a Oliba.
(Pallars, segle XII – vers 1177)
Comte de Pallars Jussà (1174-77). Fill d’Arnau Mir i d’Òria d’Entença.
Es féu càrrec del comtat fent cas omís del testament patern, que el deixà a l’orde de l’Hospital.
A la seva mort (1177) deixà el comtat a la filla Valença, i aquesta fou posada sota la protecció d’Alfons I de Catalunya-Aragó.
Morta aquesta al cap de pocs anys, el comtat passà a Dolça de So, la qual, al seu torn, en féu donació a Alfons I, que l’incorporà a la corona.
(Pallars, segle XI – 1098)
Comte de Pallars Jussà (1047-98). Fill de Ramon IV i d’Ermessenda. Heretà el comtat a la mort del seu pare (1047).
El seu govern fou molt conflictiu a causa dels atacs dels seus veïns Artau I de Pallars Sobirà i dels comtes d’Urgell, sobretot Ermengol VI, que cobejava la possessió de la conca de Tremp.
Per tal de dur a terme la seva expansió vers la serra de Montsec i la vall d’Àger, Ramon s’alià amb els sarraïns, però no hi reeixí. Tot aprofitant aquesta situació, alguns nobles pallaresos li negaren fidelitat, com el senyor de Vallferrera, Guitard Isarn, i per tal d’imposar la seva autoritat hagué de recórrer de nou a l’ajut sarraí (1070).
Es casà (vers 1055) amb Valença, filla d’Arnau Mir de Tost, senyor d’Àger. D’aquest enllaç se’n seguí un intercanvi de possessions territorials: Valença aportava castells i viles de la conca de Tremp i Ramon li cedia els castells en litigi de Mur, Llimiana, Orcau i d’altres.
Foren fills seus Pere Ramon, Arnau Ramon i Bernat Ramon.
(Pallars, segle X – 1047)
Comte de Pallars Jussà (vers 1011-1047). Fill primogènit de Sunyer I de Pallars.
Havia estat ja associat al govern del comtat en temps del seu pare, a la mort del qual (1011) els dos germans, Ramon i Guillem governaren conjuntament. Després vingué la separació del comtat, que seria definitiva: Ramon, l’hereu, es quedà el Pallars Jussà, i Guillem, el Pallars Sobirà.
El territori governat per Ramon comprenia la vall del Flamicell, la ribera esquerra de la Noguera Ribagorçana i la zona de la Pobla de Segur.
No pogué dur a terme l’expansió vers les terres ocupades pels sarraïns: fou el cabdill urgellenc, Arnau Mir de Tost, que conquerí la conca de Tremp i la serra del Montsec (1030-40).
Es casà amb Ermessenda i el succeí Ramon V, el seu fill.
(Pallars, vers 947 – vers 995)
Comte de Pallars (vers 963-vers 995). Fill de Llop I de Pallars i de Goldregot de Cerdanya, filla de Miró II de Cerdanya.
Aquest enllaç matrimonial vinculà estretament aquest casal pirinenc a la dinastia catalana de Guifré el Pilós.
A la mort de Llop (vers 947) i de Guillem (vers 950) el govern del comtat restà a mans de Goldregot, ja que llurs fills: Ramon, Borrell i Sunyer devien ésser menors d’edat.
Des del 963 els tres germans, sota la primacia de Ramon, governaren conjuntament.
(Bigorra, França, segle IX – Catalunya, 920)
Comte de Pallars–Ribagorça (872-vers 920). Fill del comte Llop I de Bigorra.
Sota el seu govern el comtat va independitzar-se de Bernat Plantapilosa, marquès de Tolosa. Per donar més solidesa a aquesta independència el comte féu pactes d’aliança amb els Banu Quasi de Saragossa i, d’acord amb el bisbe Esclua, usurpador de la mitra d’Urgell, constituí la nova diòcesi de Pallars, separada de la d’Urgell, que rebé el bisbe Adolf.
Durant la primera dècada del segle X hagué de sofrir les desastroses campanyes dels sarraïns veïns: el 904 Llop ibn Muhammad féu presoner Isarn, fill del comte, i pocs anys després, al-Tawil d’Osca, ocupà part de la Ribagorça.
Sembla que intervingué en els afers de Navarra (905) a favor de la nova dinastia Ximena.
Es casà en primeres núpcies amb Ginigentes i, en segones núpcies, amb una filla del saragossà Mustarrif ibn Llop. Tingué cinc fills: Unifred, Miró, Llop, Isarn i Ató.
A la seva mort Pallars i Ribagorça es convertiren definitivament en dos comtats separats.
(Catalunya, segle XI – 1113)
Comte de Pallars Jussà (1098-1112). Fill del comte Ramon V i de Valença de Tost.
Des del 1069 féu costat als seus pares en solemnitats religioses, com la donació de la vila de Sort a l’església d’Urgell o les fetes a favor del monestir de Lavaix (1078, 1094), i en pactes polítics i compra de castells a Artau II de Pallars Sobirà (1094) o en el compromís matrimonial de la seva germana Llorença.
Des del 1098 governà en règim de condomini amb el seu germà Arnau Ramon I, però sembla que com a primogènit exercí sobre aquest una certa primacia i rebia d’ell homenatge i fidelitat pel castell de Talarn.
Fundà (1100) i dotà (1112) l’església canonical de Santa Maria de Mur, juntament amb els seus germans Arnau Ramon, Bernat Ramon i Llorença, i féu algunes donacions a la seu urgellesa (1109). Empenyorà a Pere I d’Aragó certs béns i acompanyà Alfons I el Bataller a Barbastre quan pactà amb el comte Bertran de Tolosa.
Dins els seus dominis signà una convinença amb Tebdall Ramon d’Orcau sobre la vila de Figuerola (1111) i afavorí la repoblació del terme de Montanyana en donar el lloc de Puiggiró a una família de la noblesa perquè el fortifiqués i colonitzés i en encomanar a Bernat Pere el castell de Montanyana i el seu feu.
Mort sense descendència poc després del seu germà Arnau Ramon I, el comtat passà a l’altre germà Bernat Ramon I.
(Catalunya, segle XI – segle XV)
Territori medieval (o Alt Pallars). Comprenia el que havia estat el nucli originari de l’antic comtat de Pallars, és a dir, la conca alta de la Noguera Pallaresa.
Al començament del segle XI era el menys ric dels comtats pallaresos i el menys poblat. Això no obstant, els pastors i els camperols que habitaven el país, protegits per les muntanyes de les ràtzies sarraïnes i de les cobejances dels veïns, n’aconseguiren mantenir la independència fins al segle XV.
El primer comte fou Guillem II de Pallars Sobirà.
(Catalunya, segle X – abans 1192)
Territori medieval (o Baix Pallars), que comprenia la vall del Flamicell, la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la comarca de la Pobla de Segur amb la frontera oberta devers les terres sarraïnes de la conca de Tremp.
Com a conseqüència de l’emigració devers el sud era el més poblat dels comtats pallaresos i comptava amb possibilitats d’expansió Noguera avall.
Per tal de mantenir-ne la independència els seus comtes, fins a mitjan segle XII, alternaren les aliances recolzant-se unes vegades en els reis d’Aragó i altres en els comtes de Barcelona.
Heretà el comtat el fill gran del comte Sunyer I de Pallars, Ramon IV de Pallars Jussà.
(Catalunya, segle XI)
Jurisdicció de l’antic comtat de Pallars. No hi ha notícia personal de cap vescomte fins al segle XI, però mentre els comtes de Tolosa regien la zona n’hi mantingueren un. És insegur, per la presència simultània de diversos germans, que els comtes independents se’n servissin.
Amb la divisió del comtat (1010) en Jussà i Sobirà, ja apareixen documentats. Generalment al costat dels comtes de Pallars Jussà, el veïnatge dels vescomtes d’Àger al sud els restà relleu.
El primer vescomte conegut és Ató (1015-22), probablement bastard del comte Sunyer I; tenia béns a Enviny, Cardós i Morreres i figura a la dotació de la germana del comte Guillem II, Ermengarda, vescomtessa d’Urgell, amb l’alou de les Llacunes a la vall de Siarb.
Un Isarn, casat amb Quíxol, es titulà vescomte en 1032-35, fou l’origen dels Vallferrera i dotà la seva filla Ermengarda amb l’alou de Romadriu. Hom ignora quin parentiu unia Isarn amb Ató i si feia de tutor del seu fill. Bernat, fill d’Ató, casat amb Adalgarda, tenia béns a Aramunt (1055) i figura cap a 1056/57 al costat del comte de Pallars Jussà Ramon V, com el seu fill i successor el vescomte Gerbert (1064-76), que ocupà el castell de Tendrui (1066).
El succeí l’altre fill Arnau, que rebé el dit castell (1079) i el de Talarn (1081) del comte Ramon V, i el de Sant Just (1082), del comte Artau II de Pallars Sobirà. Morí aviat, car la muller Adalgarda actuà sola amb els fills Pere I, Guillem i altres cap al 1090 i donà a Sant Pere del Burgal béns a Berrós (vall d’Àneu).
El fill Pere I, casat amb Gerberga, era -amb el comte Pere Ramon I- a Mur (1098), a Tremp (1109), Àreu (1110), Tendrui (1112/24), Galliner (1117) i el 1118 figura per primera vegada, explícitament, amb el títol de vescomte de Pallars; uns quants anys després, establert a la vall de Siarb, prendria el títol de vescomte de Siarb.
Dades dels Països Catalans 