Arxiu d'etiquetes: comtat Cerdanya

Ermengarda de Cerdanya

6 Respostes

(Catalunya, segle X – Vallespir, després 1013)

Comtessa de Cerdanya. Muller (abans del 967) del comte Oliba Cabreta.

Consta assíduament al costat del seu marit fins que aquest es retirà (988) a Montecassino. Governà aleshores juntament amb els fills Bernat, Guifré i Oliba, àdhuc després d’enviudar, el 990.

A partir de la segona meitat del 993 aquest govern indivís fou fraccionat i llavors actuà solament al Vallespir, sobre el qual tenia potser alguns drets especials com a esponsalici fins a la seva mort.

Bernat I de Cerdanya

2 Respostes

(Cerdanya, segle XI – 1117)

(o Bernat Guillem)  Darrer comte de Cerdanya (1109-17). Fill del comte Guillem I.

En partir el seu germà gran Guillem II Jordà a Terra Santa (1102), assumí el govern del comtat i l’heretà quan aquell morí (1109).

El 1111 intentà d’apoderar-se del comtat de Besalú, veí del seu; però hi renuncià a favor de Ramon Berenguer III de Barcelona, amb el qual participà en els preparatius de l’expedició a Mallorca i contingué, durant l’absència d’aquest, un atac almoràvit al pla de Barcelona.

En morir, el comtat de Cerdanya passà a Ramon Berenguer III i fou incorporat al de Barcelona.

Ava -comtessa, s. X-

1 Resposta

(Catalunya, segle X – 962 ?)

Comtessa de Cerdanya i de Besalú.

En morir el seu marit, el comte Miró II el Jove (octubre 927), assolí la tutoria dels seus fills menors (Sunifred, Guifré, Oliba Cabreta i Miró) i, en llur nom, l’administració dels comtats, fins al 942. Fou àvia de l’abat Oliba.

La seva actuació ha deixat constància en moltes donacions fetes a diversos centres eclesiàstics.

Asnar Galí

5 Respostes

(Aragó, segle VIII – Catalunya, segle IX)

Comte d’Aragó (vers 809-vers 820) i d’Urgell–Cerdanya (des de vers 820).

Sembla que era oriünd del Pirineu aragonès i que al començament del segle IX va governar les valls d’Hecho, Araguàs, Aisa, Borau i Canfranc, sota la protecció dels francs.

Vers 820 fou desposseït pel seu gendre Garcia el Dolent, que encapçalà un cop d’estat indigenista, antifranc i pronavarrès. Asnar Galí es refugià a la cort de Lluís el Piadós, que li encomanà el govern dels comtats d’Urgell i de Cerdanya, on, en data desconeguda, potser vers 832, li succeí el seu fill Galí Asnar.