Arxiu d'etiquetes: comtat Besalú

Tallaferro *

Deixa un comentari

Sobrenom del comte Bernat I de Besalú  (994-1020).

Adelaida de Provença

3 Respostes

(Provença, França, segle XI – Catalunya ?, segle XI)

Muller del comte Guillem I de Besalú.

Fills de la seva unió foren els successius comtes Guillem II i Bernat II.

Ximena de Barcelona

1 Resposta

(Catalunya, vers 1095 – segle XII)

Comtessa de Besalú i de Foix. Filla de Ramon Berenguer III de Barcelona i de la seva primera muller Maria Roderic, filla del Cid.

Es casà el 1118 amb el futur Roger III de Foix.

Tota de Borgonya *

Deixa un comentari

Veure>  Toda Adelaida de Borgonya  (comtessa de Besalú, segle X-després 1020).

Toda Adelaida de Borgonya

2 Respostes

(Borgonya, França, s X – Catalunya, d 1020)

Comtessa de Besalú i vescomtessa de Gabardà. Filla segurament del duc Eudes-Enric I de Borgonya i de Garsenda de Gascunya i neboda del rei Hug I de França.

Sembla que primerament es casà amb el vescomte Arnau I de Gabardà i després, poc abans del 994 (data en que actuà ja com a comtessa en un judici celebrat a Castellnou dels Aspres), amb el comte Bernat I Tallaferro de Besalú.

Figura al costat del seu marit en una donació a Ripoll (996), en l’acta d’elecció d’Adalbert per a abat de Santa Maria de Besalú (1006) i en l’acta de fundació i dotació de l’efímer bisbat de Besalú, que ocupa el seu fill Guifré (1017). Signà el testament de Bernat Tallaferro (setembre 1020) i assistí a la seva validació (octubre 1020).

El seu marit li deixà en testament el Vallespir, amb Castellnou, amb la condició que en morir passés al seu primogènit, Guillem I de Besalú.

Sunifred II de Cerdanya-Besalú

12 Respostes

(Catalunya, vers 915 – 965)

Comte de Cerdanya (927-965) i de Besalú (957-965). Fill gran de Miró II el Jove de Cerdanya-Besalú i d’Ava.

A la mort de Miró (927), Ava administrà els comtats en nom dels fills, tots ells menors. Arribada la majoria d’edat, Sunifred governà la Cerdanya ajudat per Oliba.

Protegí activament el monestir de Cuixà. Recaptà preceptes favorables del rei de França Lluís d’Ultramar, gràcies als bons oficis del seu germà Guifré.

A la mort de Sunifred, restà sol en el govern Oliba, dit de Cabreta, el qual cridà el quart germà, el clergue Miró, perquè s’ocupés de Besalú.

Santapau -llinatge-

6 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XV)

Llinatge noble del comtat de Besalú, on posseí la castlania de Finestres i prengué el nom del castell del qual tingué la senyoria, i els seus membres n’esdevingueren barons.

La filiació segura arrenca amb Ponç (I) de Santapau (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Castlà de Finestres. Participà a la batalla de Las Navas de Tolosa. Potser fou pare de:

Arnau (I) de Santapau (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Castlà de Finestres. Probable pare de:

Pere (I) de Santapau (Catalunya, segle XII – després 1196)  Castlà de Finestres. Tingué dos fills, Ponç (III) de Santapau i:

Hug (I) de Santapau (Catalunya, segle XIII – Montesa, Costera, 1277)  Morí al setge de Montesa contra els sarraïns, sense deixar fills (sembla que s’havia casat amb Beatriu de Porqueres).

Ridlinda

Deixa un comentari

(Catalunya, segle IX)

(o Ralinda) Comtessa de Besalú. Probablement germana d’Anna (muller d’Esteve, fidel del rei dels francs Carles III) i, per tant, filla d’Alaric, comte d’Empúries, i de Rodruda (filla del comte Berà I de Barcelona).

Fou casada amb el comte Radulf I de Besalú, i ambdós reberen de la dita Anna (876), Trullars, Pesillà de la Ribera (Rosselló), Corva (Conflent) i Romanyà de Besalú. L’any 887 comprà, amb el seu espòs, l’església de Sant Llorenç del Mont a l’abat Riamir de Sant Aniol d’Aguja i el 903 donaren la vila de Pesillà al monestir de la Grassa.

El 920 ja era vídua. Fou mare d’un hisendat de Besalú (Oliba) i d’un Bernat, casat amb Uldegarda, filla del comte Frèdol I de Tolosa.

Tal vegada fóra identificable amb una Relindes (o Ridlinda ?) dita Rixica, que donà Sant Pere de Sedret (Cerdanya) al monestir de la Grassa i al seu abat Guitisà.

Radulf I de Besalú

(Catalunya, segle IX – vers 920)

Comte de Besalú (878-v920). Fill del comte Sunifred I i de la comtessa Ermessenda.

Fou el primer comte privatiu de Besalú per delegació del seu germà Guifré I de Barcelona, el qual diu que a la seva mort el comtat de Besalú havia d’anar a parar als descendents d’aquest i no als seus.

Tingué propietats al Rosselló, la Cerdanya, el Conflent, Besalú i el Perapertusès i apareix en documents dels anys 876, 885, 887, 888, 891 o 892 i 903, rebent béns dels seus familiars, comprant terres al monestir de Sant Aniol d’Aguja o fent donacions a Cuixà i la Grassa.

Estigué casat amb Ridlinda, filla del comte Alaric d’Empúries i de Rotruda, i tingué almenys dos fills coneguts, Oliba i Bernat. Bernat estigué casat amb Udalgarda, filla del comte Frèdol de Tolosa, i tingué un fill anomenat Frèdol, hisendat a Besalú. Oliba, propietari d’extensos dominis al comtat de Besalú, rebé un precepte del rei Radulf I, i és probable que els seus descendents estiguessin darrera la revolta que el 957 costà la vida al comte Guifré II de Besalú.

Oliba I de Cerdanya-Besalú

(Catalunya Nord, vers 920 – Montecassino, Itàlia, 990)

(dit Oliba Cabreta) Comte de Cerdanya (965-988) i de Besalú (984-988). Tercer fill legítim del comte Miró II el Jove i d’Ava.

Col·laborà en el govern dels comtats durant la regència dels seus germans grans Sunifred II de Cerdanya-Besalú (mort 965) i Guifré II de Besalú (mort 957).

L’any 968, juntament amb l’abat Garí de Cuixà, féu un viatge a Roma, on el papa Joan XIII li concedí dues butlles, una per al monestir d’Arles i una altra per al de Cuixà. Amb el seu germà petit Miró II Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona, acabà la construcció de la basílica de Sant Miquel de Cuixà, que fou consagrada el 974.

Construí la tercera església del monestir de Ripoll, solemnement consagrada pel seu germà el 977. Aquell mateix any, tots dos germans fundaren també el monestir de Serrateix.

Cap al 979 Oliba Cabreta anà amb un gran exèrcit contra el seu veí, el comte Roger de Carcassona. El conflicte va resoldre’s amb la cessió del Capcir a Oliba, regió fronterera que des de llavors figurà en el patrimoni de la seva casa.

A la mort de Miró Bonfill (984), uní tots els honors de la casa de Cerdanya (Cerdanya, Besalú, Conflent, Vallespir, Berguedà), però, quatre anys després, influït per l’ambient espiritual de Cuixà i pels consells de sant Romuald, que feia vida eremítica prop d’aquest cenobi, deixà els seus estats, marxà a Itàlia i es féu monjo a Montecassino, on morí dos anys més tard.

De la seva muller Ermengarda de Cerdanya tingué Bernat I Tallaferro, successor seu en el comtat de Besalú-Vallespir; Guifre II, comte de Cerdanya-Conflent-Berga; Berenguer, bisbe d’Elna; l’abat Oliba, i una filla, Adelaida; tingué també una filla il·legítima, Ingilberga, que fou abadessa de Sant Joan de les Abadesses.