(Igualada, Anoia, 16 novembre 1875 – 11 gener 1940)
Compositor.
Fundà a Igualada l’acadèmia musical del seu nom i l’Orfeó de l’Anoia (1909), el qual dirigí fins al 1931.
És autor d’una Rapsòdia igualadina, per a orquestra, d’una Cançó d’octubre i d’altres obres corals, de peces per a piano i d’una obra didàctica.
(Barcelona, 17 octubre 1896 – 9 octubre 1945)
Músic. Fill de la pianista Júlia Obradors. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Dirigí l’Orquestra del Liceu, l’Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona i, més tard, la Filharmònica de Gran Canària.
Autor de sarsueles, com Angelus (amb text d’Emili Vendrell), La comèdia del diable i unes Canciones clásicas españolas per a cant i piano.
Fou conegut també com a Ferran J. Obradors.
(Barcelona, 21 setembre 1895 – els Monjos, Alt Penedès, 8 maig 1963)
Poetessa i compositora.
És autora del llibre de poemes L’estel dins la llar (1938).
Treballà activament en la composició del Cançoner popular i musicà diversos poemes, publicats amb els títols de Cançons d’infants, Trenta cançons nadalenques i Himnes, on deixà constància de la seva gran sensibilitat.
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 17 setembre 1953 – )
(Joan Vilaplana i Comín) Autor i intèrpret de cançons.
Començà a estudiar música a 18 anys i aviat compongué les seves cançons originals.
El 1973 actuà per primera vegada en públic a Sabadell.
Després, el seu estil ha anat evolucionant sobre la base d’una major profunditat musical.
Ha editat més de vint discs, entre els quals destaquen: Rèquiem (1974), Viure (1977), Joies Robades (2002), Em declaro innocent (2011), etc.
Enllaç web: Joan Isaac
(Catalunya ?, segle XV)
Compositor. Cap al 1480 estava al servei del rei Ferran I de Nàpols, on coincidí amb les teories de J. Tinctoris i F. Gaffurius.
Les seves composicions musicals conservades són un Kyrie i un Gloria, a quatre veus, tres Magnificat, un a tres veus i dos a quatre, dos motets a quatre veus (Quomodo obtexit caligine in furore suo Dominus filiam Sion i Recordare Domine quid acciderit nobis) i la cançó a quatre veus Non touchez à moi.
És considerat com un teòric musical per Gaffurius i altres autors.
(Barcelona, 20 octubre 1882 – 23 desembre 1956)
Compositor i violoncel·lista.
Fou violoncel·lista solista de l’orquestra dirigida per Crickboom a Barcelona i membre del Quartet Barcelona.
Escriví obres per a violoncel i operetes.
(Barcelona, 21 agost 1906 – 9 setembre 2003)
Compositor. Estudià violoncel al Conservatori del Liceu de Barcelona i composició amb Robert Gerhard, que ha decantat la seva producció cap al dodecafonisme, tot mantenint una tendència eclèctica, però innovadora, dins la música contemporània.
Ha conreat la composició instrumental i vocal. De la seva producció es destaquen: Sonets per a violí (1941), Vía Crucis (1956), Soliloquis (1972), els Quartets de corda (1950-74), Presències (Premi Ciutat de Barcelona 1967), Biofonia (1982), etc.
Publicà també la biografia Gerhard y su trabajo (1987).
(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1861 – Barcelona, 1919)
Compositor. Deixeble d’Anselm Barba i de Josep Rodoreda.
Director d’algunes societats corals. Escriví obres per a orquestra i un quintet de corda.
És autor de cançons i de sardanes (La pluja de Riells, Aplec de la sardana, etc).
(Barcelona, 10 març 1941 – 1 octubre 2019)
Compositor.
Catedràtic d’harmonia i contrapunt al Conservatori Superior de Música de Barcelona, la seva obra està orientada vers la tècnica del contrapunt (Diaphonia) i una inclinació pel color instrumental (Amalgama).
Ha compost música simfònica (Moviment simfònic, Simfonia, L’àngel de la mort), de cambra (Alquímia, Introducció i scherzo, Discantus, Trio, Quejío) i coral (Homenatge a J. Salvat-Papasseit, premi Enric Morera el 1979).
Ha professat cursets de divulgació i ha exercit també com a crític musical.
Ha escrit també un Concert per a piano i orquestra (1982) i Totem (1985) per a guitarra.
(Barcelona, 18 febrer 1962 – )
Compositor i intèrpret.
Destacat pianista, ha actuat en recitals, especialment acompanyant la soprano Victòria dels Àngels, i també en solitari, així com en les orquestres més importants d’Espanya.
Autor de música per a pel·lícules (El llarg hivern, de J. Camino),
Dades dels Països Catalans 