(Barcelona, 1877 – març 1910)
Compositor. És autor d’obres líriques i de música sacra.
La seva activitat principal fou en tot cas l’harmonització de balls i cançons populars, que difongué amb gran zel.
Fundà l’Orfeó del Foment Regional de la Sagrera i fou segon director de la Schola Orpheonica.
(Sabadell, Vallès Occidental, 15 agost 1879 – 21 març 1946)
Compositor.
Després d’haver estrenat diverses sarsueles a Madrid, residí a Manila del 1903 al 1913.
Fou director de l’Escola de Música i de la Banda Municipal de Sabadell.
Autor del drama líric El Pirata (1911), d’obres simfòniques, corals i de sardanes.
(Barcelona, 1 gener 1866 – 19 desembre 1944)
Compositor. Deixeble de Felip Pedrell i d’Enric Morera, es dedicà a la dignificació de la música religiosa.
Fundà i dirigí la publicació “España Sacro-Musical” (1930-36).
És autor d’obres religioses corals i d’una col·lecció de peces per a veus i orgue; realitzà també harmonitzacions de cançons tradicionals.
Publicà, entre altres obres, El cançoner popular religiós, amb texts de Jacint Verdaguer.
(Reus, Baix Camp, 14 març 1846 – Barcelona, 9 juny 1923)
Guitarrista i compositor. Deixeble de J. Brocà.
Féu una carrera de concertista i fou catedràtic de guitarra i mandolina a l’Escola Municipal de Música de Barcelona (1894).
Escriví, especialment, peces per a piano, guitarra i mandolina i fundà les associacions musicals La Lira Barcelonesa i La Lira Española.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 12 octubre 1895 – Barcelona, 26 desembre 1946)
Compositor. Estudià música a València.
A Madrid fou mestre concertador del Teatro Real. Més tard fou mestre de capella de l’església de Sant Josep Oriol de Barcelona.
Destacà en el camp de la sarsuela, amb la cèlebre Cançó d’amor i de guerra (1926), La legió d’Honor (1930) i L’àliga roja (1932).
(Lleida, 1840 – ? , 1900)
Compositor.
Fou autor de diverses obres de valor bastant desigual, com la simfonia Emma (1877), l’himne La toma de la Bastilla, la sarsuela Por seguir a una mujer i l’elegia Pobre Mercedes! (1878), dedicada a la memòria de la reina d’Espanya d’aquest nom.
(Tortosa, Baix Ebre, 1719 – Montserrat, Bages, 3 gener 1763)
Compositor. L’any 1749 ingressà al monestir de Montserrat, on fou mestre de capella de l’escolania, a partir del 1753.
Les seves composicions pertanyen a obres religioses, totes d’una gran qualitat, entre les quals destaquen les obres per a veus i orquestra, en estil concertant, i algunes són influïdes per l’òpera italiana de l’època.
La seva producció comprèn, entre altres obres, dos Magnificat, un Stabat Mater, cinc responsoris de Nadal, quatre de la Nativitat de la Mare de Déu, dues cantates de Nadal, sis lamentacions de Setmana Santa i el salm Confitebor. També deixà una missa, una cantata amb text marià i obres per a teclat.
Diverses obres seves han estat enregistrades en disc.
(Mataró, Maresme, 28 novembre 1883 – Barcelona, 29 maig 1959)
Pianista i pedagog. De família anglesa, estudià a Barcelona i amplià els estudis amb Enric Granados.
Inicià una carrera de pianista, que interrompé per a dedicar-se a l’ensenyament. Professà a l’Acadèmia Granados, i la dirigí a partir del 1916, en morir el seu mestre. El 1920 fundà l’Acadèmia Marshall.
És autor d’una Suite Catalònia, d’un Allegro di concerto i d’una Fantasia per a piano, així com de nombrosos lieder.
Escriví un Mecanismo del pedal y de la sonoridad del piano.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1761 – 23 abril 1838)
Compositor i organista. Germà de Ramon.
Format a l’abadia de Montserrat sota el mestratge de Narcís Casanoves, fou mestre de capella de la seu d’Eivissa i organista de la de Palència.
Escriví composicions religioses.
(Reus, Baix Camp, 27 maig 1814 – Barcelona, 17 desembre 1873)
Compositor.
Fou mestre de capella de la seu de Barcelona. A l’arxiu diocesà es guarden les seves obres de música sacra.
El seu fill i successor fou Josep Marraco i Ferrer.
Dades dels Països Catalans 