(Igualada, Anoia, 26 agost 1926 – Manresa, Bages, 15 abril 2007)
Compositor i pianista. Format a l’Escolania de Montserrat, amplià els seus coneixements amb Cristòfor Taltabull i i Darius Milhaud. Des del 1957 residí a Ulm, Alemanya.
Destaca la seva producció: Dos moviments (1956), per a orquestra, Llibre d’alquímies (1963), Tres diferències (1965), Tiento, verso i gallarda (1969) i Cinc fragments per a orgue (1971). És autor també de lieder i d’obres corals.
(Sant Cugat Sesgarrigues, Alt Penedès, 28 febrer 1884 – Barcelona, 30 desembre 1959)
Compositor. Format a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Joan B. Guzmán.
Fou organista de les catedrals de Girona (1906) i de Barcelona (1947).
Compongué música religiosa, com La fugida a Egipte, Cants religiosos per al poble, una Missa a tres veus mixtes i orgue i altres obres per a orgue, tres quartets, a més de treballs teòrics.
(Barcelona, 25 febrer 1882 – 29 març 1936)
Compositor. Fou deixeble de J. Lamote de Grignon.
És autor de bon nombre de sardanes, com les titulades Espigolant i Cant de les ones.
(Terrassa, Vallès Occidental, 13 juny 1805 – Sabadell, Vallès Occidental, 25 març 1877)
Músic i compositor. Format a l’Escolania de Montserrat (1818-22), d’on fou deixeble de Jacint Boada.
Fou mestre de capella de l’església parroquial d’Igualada (1823) i primer fagot del Teatre Principal de Barcelona (1828-29). Del 1829 al 1832 actuà a la capella de la catedral de Toledo com a baix i a la capella reial de Madrid com a fagot. L’any 1836 fou nomenat organista de la catedral de Barcelona.
Fou el primer mestre no monjo de l’Escolania de Montserrat (1854-57); actuà com a mestre de capella i organista de les esglésies parroquials de Terrassa i de Sabadell.
És autor de l’oratori El manto de la Virgen (1860), de tres misses de rèquiem, de tres seqüències, d’una Salve i d’una Regina Coeli. El 1860 compongué un Himne a Isabel II amb motiu de la visita de la reina al Principat.
Fou germà seu Josep Oller i Biosca (Terrassa, Vallès Occidental, 10 abril 1790 – París, França, 1871) Polític. Fou alcalde de Terrassa (1827). Fou avi de l’empresari Josep Oller i Roca.
(Barcelona ?, 1655/60 – la Bisbal del Penedès, Baix Penedès, 12 agost 1702)
Compositor. Fou mestre de capella del Palau Reial de Barcelona i de l’església del Pi d’aquesta ciutat.
Se’n conserva un notable Stabat Mater, molt popular al segle XVIII. Escriví villancicos, com Un copo con gusto per a tretze veus i acompanyament de violins, Oh qué dulces finezas per a tres veus, i una Salve per a sis veus i violins.
(l’Havana, Cuba, 1844 – Barcelona, 1895)
Pianista i compositor de pares catalans. Estudià a París amb Gottschalk.
Fou professor del conservatori de música barceloní, des de la seva fundació el 1877.
És autor de composicions per a piano, una Elegia de concert i molts ballables, entre d’altres obres.
(Barcelona, 26 setembre 1809 – 11 desembre 1888)
Compositor. Deixeble de Mercadante, estrenà a Milà l’òpera Odio ed amore (1837).
Escriví la cantata Il regio imeneo per a la inauguració del Gran Teatre del Liceu (1847), del qual fou nomenat director musical. Anys més tard hi estrenà l’òpera Editta di Belcourt (1874).
Fou director del Conservatori del Liceu des de la fundació.
(Sarrià, Barcelona, 2 agost 1888 – Barcelona, 17 març 1973)
Compositor. Germà de Josep. Deixeble de Vicenç M. de Gibert, el 1917 fundà l’Orfeó Sarrianenc, que dirigí fins al 1954.
Autor d’una trentena de sardanes, escrites entre el 1912 i el 1966, entre les quals destaquen Aubada de festa, Girona invicta, Alegre primavera i Eulàlia.
També té sardanes corals, i ha harmonitzat nombrosos ballets populars. És autor també de misses i de cançons.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 7 setembre 1824 – Buffalo, Nova York, EUA, 18 juliol 1908)
Compositor. Estudià a Roma amb Mercadante i dirigí a Barcelona la banda del Regiment de la Reina.
El 1852 s’instal·là a Mèxic on fou contractat per reorganitzar les bandes musicals, i dos anys més tard guanyà el concurs com a autor de l’himne oficial mexicà.
Fixà la residència als EUA, on obrí una acadèmia de música.
Veure> Josep Nonó (compositor i pedagog català, 1776-1845).
Dades dels Països Catalans 