(Palafrugell, Baix Empordà, 1862 – Barcelona, 1947)
Compositor i pianista.
Com a pianista tingué bons èxits a Alemanya i Anglaterra. Fou crític musical d’algunes publicacions periòdiques.
És autor de música coral, religiosa i de cambra, així com de gran nombre de sardanes, entre les quals destaquen Canigó, Catalònia, L’aplec i Camí del bosc.
(Palamós, Baix Empordà, 22 abril 1881 – 27 juliol 1953)
Escriptor i compositor. Germà de Martí.
Començà a col·laborar amb narracions a “La Ilustració Catalana” i el 1914 fundà a Palamós la revista “Marinada”, que dirigí. i l’orfeó “L’Ocellada”.
Publicà moltes novel·les de caire romàntic i renaixentista: La pera de plata (1905), La ratxada (1907), Vida triomfant (1911), Mala llavor (1914), La dissort (1916), La llar de les grandeses (1917), Empordaneses (1920), Bon vent i barca nova (1924), De mort a vida (1925), El martiri d’un apotecari (1926) i El gran rei (1907).
És autor també de la comèdia La segona volta (1934), del llibre de poemes Costa Brava. Palamós (1953).
Assolí èxit popular a través d’algunes sardanes.
(Barcelona, 23 gener 1855 – 26 juny 1919)
Compositor i crític musical. Estudià a Barcelona amb Carles G. Vidiella i fou concertista de piano.
Autor de Simfonia-Allegro, per a orquestra, Nocturn, per a instruments de corda, i Marxa heroica, per a piano, instrument per al qual escriví també glosses de cançons catalanes, com La pastoreta.
Fou crític musical de “La Renaixença”, “La Ilustració Catalana” i “La Vanguardia”.
(Barcelona, 1904 – Bogotà, Colòmbia, 1963)
Violoncel·lista i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Fou solista de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i professor del conservatori del Liceu.
Escriví composicions per a violoncel i obres de música de cambra.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1 maig 1874 – 27 juliol 1936)
Compositor. Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat, on estudià amb Manuel Guzmàn i fou deixeble de piano d’Enric Granados. Professà l’any 1923 com a monjo de Montserrat.
Compongué obres religioses per a veus mixtes: himnes, lamentacions, magnífcats, misses, salves i vespres. Les més destacades són 3 misses per a l’escolania, a tres veus i orgue, una Salve Regina a sis veus i orgue i un Laudibus cives, per a solistes, dos cors i orgue.
(Catalunya, segle XVII – Poblet, Conca de Barberà, segle XVII)
Compositor.
Fou deixeble de Joan Marc a l’escolania de Montserrat i més tard organista d’aquest monestir, del de Poblet i de la Seu d’Urgell (1162-63).
És autor de nadales, tonos i jácaras a tres i quatre veus i de l’obra a cinc veus Estote fortes in bello.
(Sabadell, Vallès Occidental, segle XIX – segle XX)
Compositor. Seguí els primers estudis musicals a Sabadell. Estudià, més tard, a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Fou deixeble de Nicolau Daniel i Pujol.
Dirigí diversos cors a Sabadell, on fundà l’Agrupació Artística. A partir del 1901 edità la revista “Boletín Musical”.
És autor de les sarsueles Espadas y bastos, El resucitado, La cupletista, Los filarmónicos, Las hijas de mi mujer i El arco iris, així com d’un bon nombre de cançons.
(Castellciutat, Alt Urgell, 11 setembre 1888 – Tarragona, 18 agost 1955)
Músic i compositor. Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat i estudià orgue amb Enric Marfany.
A partir del 1914 fou organista de la seu tarragonina i sotsdirector de l’Orfeó Tarragoní.
És autor d’obres religioses, de peces per a orgue i de sardanes.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Compositor. Fou mestre de capella de la Seu d’Urgell (1598-1602 i 1606-16).
Autor de l’obra a quatre veus Susanne un jour i de la nadala a quatre veus Ya es tiempo de recoger (1640).
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 26 gener 1898 – Girona, 23 novembre 1978)
Músic i compositor. Debutà com a fiscorn de la cobla Joventut Agullanense.
La seva producció comprèn unes dues-centes sardanes de caràcter popular, com L’aplec de joventut i Cantant la festa.
Dades dels Països Catalans 