(Castalla, Alcoià, 1912 – 1998)
Compositor. Estudià al Conservatori de València. Ha dirigit l’Orquestra de Cambra Valenciana, l’Orfeó Valencià i la Coral Polifònica Valentina.
Ha compost Cançons de batre, per a orquestra, Cançó de març, per a veu i orquestra, i també música religiosa i obres corals.
(Muro, Mallorca, 23 novembre 1802 – Palma de Mallorca, 11 gener 1868)
Músic. És autor, entre altres obres, de la cançó S’estrella de s’auba, sobre un poema de Marià Aguiló.
(Albaida, Vall d’Albaida, 1872 – Sevilla, Andalusia, 23 desembre 1934)
Músic i compositor. Fou mestre de capella a la seu de Tortosa i a la de Sevilla. Allí fundà i dirigí l’orquestra Bética.
És autor, en col·laboració, de la partitura de la sarsuela titulada El puente de Triana. Escriví també moltes composicions sacres vocals, coreogràfiques i per a orgue. Aquestes últimes foren editades a París i a Nova York i constitueixen la part més important de la seva producció.
(País Valencià, segle XVII)
Músic. Fou organista de la catedral de Barcelona i del 1645 al 1665 féu de segon organista de la catedral de València i impulsà l’escola musical valenciana. D’ençà del 1667 fou organista del Pilar de Saragossa, església de la qual fou nomenat al cap de dos anys mestre de capella.
És autor de misses, d’una lletania a cinc veus, d’una lamentació a vint veus i baix continu, d’una nadala i de cançons profanes.
(Palma de Mallorca, 7 desembre 1896 – 4 maig 1966)
Músic i compositor. Inicià els seus estudis a Palma i els completà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Eusebi Daniel i Domènec Mas i Serracant. L’any 1914, de retorn a Palma, actuà com a organista de la catedral i inicià la seva carrera de concertista.
Fundà l’Associació Bach, el Comitè Pro Chopin de Mallorca i organitzà el Festival Chopin a la cartoixa de Valldemossa. Edità la publicació “Philarmonía”. L’any 1932 fundà la Capella Clàssica, agrupació coral per a veus mixtes d’extraordinària qualitat. Alguns dels seus membres més destacats formaren el Cor Hispànic de Mallorca i han actuat a diferents països d’Hispanoamèrica, EUA i el Canadà.
Escriví les obres corals Dépticos, Villancicos españoles para un Nacimiento blanco, Cantata de Santa María, Cuna triste, El mosquito i Tres canciones toreras populares, la col·lecció de 24 cançons Homenaje a Juan Ramón y Zenobia, Canticum de Archa Noe, Campanas sobre el mar i Partita super Salve Regina.
És autor d’obres per a veu i orgue i per a veu i piano, i compongué Mensaje a Falla, per a piano, i Rosetón, dotze peces per a orgue. Publicà Manual de Falla en la isla (1947). Falla dedicà a la Capella Clàssica la seva obra Balada de Mallorca, sobre temes de Chopin.
La producció de Thomàs, d’una gran força expressiva, té un llenguatge harmònic complex i un gran domini de la tècnica coral.
(València, 30 març 1963 – )
Guitarrista, productor i compositor de jazz. Començà a estudiar música a set anys, primer guitarra espanyola i després jazz. Es professionalitzà a disset anys.
Els anys 1980 fundà la Ximo Tébar Band i compartí escenaris amb solistes com Pedro Iturralde, Tete Montoliu, Lou Donaldson, Lou Bennett i Jorge Pardo. Paral·lelament, formà part del trio de Lou Bennett fins a la mort d’aquest, el 1997.
Els anys 1989 i 1990 fou guardonat amb el premi al millor solista de la Muestra Nacional de jazz que concedeix el ministeri de cultura espanyol.
Entre els seus discs cal destacar Anís del gnomo (1990), Hello Mr. Bennett (1992), So what (1997) i Homepage (1998).
(Perpinyà, 24 agost 1846 – Saint-Germain-en-Laye, França, 6 juliol 1925)
Compositor. Fou professor d’harmonia al Conservatori de París.
És autor d’un concert de violí i de diverses obres simfòniques i per a orquestra de cambra.
(Requena, Plana d’Utiel, 30 gener 1887 – València, 21 desembre 1953)
Compositor. Estudià al Conservatori de València, on més tard fou professor d’harmonia i després director.
Autor de Cançó de bressol per a cor i orquestra i de Tronades d’amor per a orquestra.
Veure> Josep Ferran Sorts i Muntades (guitarrista i compositor català, 1778-1839).
(Montlluís, Alta Cerdanya, 1753 – París, França, 1817)
Clarinetista i compositor. Formà part d’una banda militar a Montlluís (1767-79), i més tard (1779) fou primer clarinet de la banda del duc d’Orleans a París. Deixeble de Michel Yost, el 1784 actuà amb èxit al Concert Spirituel.
Fou primer clarinet de la capella reial (1785) i professor del seu instrument al conservatori de París des de la seva fundació (1795) fins al 1802, en que cessà per una reforma del professorat. Gràcies a Lesueur, pogué entrar a la capella de música de Napoleó (1804) i fou segon clarinet de l’orquestra de l’Opéra fins a la mort.
Deixà set concerts per a clarinet i orquestra, simfonies concertants i sonates, duos, etc.
Dades dels Països Catalans 