Arxiu d'etiquetes: comerciants/es

Marquet, Bernat

(Barcelona, segle XIII – 1318)

Mercader i armador.

El 1296 comandà, amb Romeu de Marimon, el petit estol barceloní que col·laborà en la conquesta de Múrcia per part de Jaume II, i sembla que també fou present en la flota catalana que bloquejà l’estret de Gibraltar, mentre els castellans assetjaven Algesires, el 1309.

El 1313 era a Sicília amb l’almirall Bernat de Sarrià, nomenat almirall de Sicília, que l’envià com a missatger al rei Jaume II.

Ja a Barcelona, el 1314 hi enrolava tropes per compte del rei Frederic II de Sicília.

Fou el pare de:

  • Bernat Marquet  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Conseller tercer de Barcelona (1319-20). Prengué part en la conquesta de Sardenya. Fou el pare de Bernat i de Ramon Marquet i Bosquets.
  • Galceran Marquet  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Vice-almirall, que fou el pare de Galceran Marquet  (Catalunya, s XIV)  (àlias Albanell)  Noble
  • Ramon Marquet  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Militar. Participà en l’expedició de la Companyia Catalana a l’Orient.

Marquet -llinatge-

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Llinatge de mercaders i mariners acabalats.

Participaren en el govern municipal de Barcelona i col·laboraren, amb diners i vaixells, en les empreses civils i militars dels monarques de la corona catalano-aragonesa.

Un dels primers membres fou Bernat Marquet  (Barcelona, segle XIII – 1257)  Navilier i mercader. Personatge destacat de l’oligarquia barcelonina, morí apedregat en un avalot menat per ciutadans importants, que Jaume I declarà innocents (1258).

Marimon i de Montoliu, Romeu de

(Barcelona, 1256 – Almeria ?, Andalusia, 1309)

Navilier i mercader.

Ocupà càrrecs reials diverses vegades: el 1275 fou veguer de la ciutat i intervingué en la construcció de les muralles i de les drassanes.

Destacà en afers marítims: el 1288 a l’expedició al nord d’Àfrica, el 1256 contra l’esquadra castellana, i el 1309 a l’estret de Gibraltar.

Portà a terme diverses missions militars, diplomàtiques i comercials per a la casa reial.

March, Sever

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític i mercader. El 1700-01 fou Conseller Cinquè de la capital.

S’oposà als primers abusos del nou rei Felip V, sobretot pel que fa al nomenament de nou virrei per el Principat abans d’haver jurat les Constitucions catalanes.

Fou, mesos després, un dels consellers municipals que reberen del monarca el greuge de no fer-los cobrir el cap davant la reial presència, incident que resultaria molt comentat.

El 1713-14, durant el gran setge de Barcelona pels borbònics, pertanyia a la Junta 24ª, agregada al govern provisional català. Durant aquest temps era també membre del Consell de Cent.

Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns, que produïen una renda anual de 22 lliures.

Mallol, Berenguer

(Barcelona, segle XIII)

Navegant i mercader.

Fou parent de Ramon Marquet i home de confiança de Pere el Gran, el qual li va encomanar que dugués la reina Constança i els infants Jaume, que seria el rei Jaume II, i el futur Frederic II de Sicília, així com la infanta Violant, a Sicília.

Tot i que era marí civil, acomplí les funcions d’almirall de la corona i es distingí en la defensa de Barcelona, quan aquesta ciutat fou atacada l’any 1285 per l’esquadra de Felip III de França.

Llobet i Sánchez, Lluís

(Igualada, Anoia, 1891 – Catalunya, segle XX)

Venedor de llibres.

Des del 1926 realitzà una gran tasca divulgadora del llibre català, amb una dedicació exemplar. Les seves activitats de difusió han excedit de molt l’àmbit comercial, completades amb viatges, conferències i actes diversos a favor del llibre.

Ha fomentat la creació de nombroses biblioteques públiques i privades. Ha tingut una participació cabdal en l’expansió dels volums de la Fundació Bernat Metge, així com dels de diverses editorials.

Llobera i Garró, Joan de

(Solsona, Solsonès, 1396/97 – Barcelona, 2 setembre 1454)

Mercader. Germà de Bartomeu i fill de Joan de Llobera, del qual fou declarat hereu universal dels seus béns.

Adquirí el castell de Vallferosa, i donà suport a diverses operacions financeres i comercials de la Generalitat. Fou membre del govern municipal com a representant de la Biga, i també cònsol dels catalans a Nàpols.

Fou arrendatari del dret de marques entre la corona de Catalunya-Aragó i França, així com dels drets de la bolla de plom i de cera per part de la Generalitat de Catalunya al comtat de Prades.

Llobera i Garró, Bartomeu de

(Barcelona, vers 1400 – 1455)

Mercader. Fill de Joan de Llobera i germà de Joan. Fou soci capitalista d’una companyia mercantil.

Partidari de la Biga, fou membre actiu del Consell de Cent (1437-53), cònsol de mar (1437) i administrador de la taula de canvi (1447).

Fou el pare de:

Joan de Llobera i de Ferrera (Barcelona, segle XIV – 1464)  Conseller tercer de Barcelona (1462-63). Morí escanyat, acusat del crim de sodomia.

Bartomeu de Llobera i de Ferrera  (Barcelona, segle XV – 1462)  Mercader. Cònsol català a Nàpols, on tenia negocis.

Elionor de Llobera i de Ferrera  (Barcelona, segle XV)  Muller de Pere Font, propietari d’una de les botigues de teles més importants de Barcelona, i que també era administrador de la companyia de draps dels Llobera.

Llobera, Joan de

(Solsona, Solsonès, vers 1370 – Barcelona, 1446)

Mercader. Fill d’una família de mercaders, s’establí abans del 1405 a Barcelona, d’on adquirí la ciutadania.

Amb un altre soci capitalista, Joan de Junyent, i amb el draper Pere Cirera, ja abans del 1400 hi havien constituït una companyia drapera. A través d’una xarxa de factors es dedicaven a la importació i distribució de teixits anglesos, flamencs i toscans.

Vers el 1414, constituí també una altra companyia drapera i es dedicà al comerç del blat i el sucre.

Fou cònsol de mar (1434) i membre del Consell de Cent (1433, 1436-38).

Fou pare de Joan i Bartomeu de Llobera i Garró.

Llano Chávarri, Ramón de

(Llanteno, País Basc, segle XVIII – Madrid, segle XIX)

Comerciant i polític liberal.

A Barcelona fundaren una casa (1819), que comercià amb l’Havana, Veracruz i Mèxic i, entre d’altres activitats, es dedicà al comerç d’esclaus de Costa d’Or, Moçambic i Zanzíbar.

Com a polític, fou delegat de l’Empréstito Nacional a Catalunya (1820), comandant de les milícies (1821) i diputat a corts per Barcelona (1834).

El 1837 vengué la casa comercial i es traslladà a Madrid.