Arxiu d'etiquetes: comerciants/es

Oms, Conrad d’

(Terrassa, Vallès Occidental, segle XIV)

Sastre (amb el carnet familiar a la capella de Sant Fruitós).

Tingué dos fills, que formaren dues branques de la línia dels Oms de Terrassa:

Miquel d’Oms  (Terrassa, Vallès Oriental, segle XVI – Barcelona, després 1557)  Mercader. S’establí a Barcelona, on formà una companyia comercial amb el seu nebot Jaume d’Oms, el seu cunyat Cebrià Queralbs i el seu gendre Francesc Jeroni Bonet. El succeí el seu fill Miquel d’Oms i Queralbs.

Rafael d’Oms  (Terrassa, Vallès Occidental, segle XVI – 1550/76)  Paraire. Fou pare de Jaume i de Joan d’Oms.

Noguera, Esteve

(Barcelona, segle XIII)

Mercader. Traficava intensament amb els ports africans. Era un navegant expert.

Hi ha constància del seu viatge, el 1278, al port marroquí de Safi, molt allunyat de l’estret de Gibraltar per la costa atlàntica.

Aquesta travessia s’anticipà en tretze anys a la realitzada, amb detalls més coneguts, pels Vivaldi genovesos.

Pietro Paolo de Montalbergo

Montalbergo, Pietro Paolo de

(Fornelli, Itàlia, segle XVI – Barcelona, 1588)

Pintor i comerciant. Establert a Barcelona des de mitjan segle XVI.

A més de dedicar-se a tasques estrictament comercials d’importació i d’exportació, féu, sol o associat amb altres pintors, i fins i tot en tallers amb nombrós personal auxiliar, obres d’un caràcter més aviat ornamental.

Contribuí en un alt grau a la introducció dins els ambients catalans de gravats flamencs, generalment impresos a Itàlia, que influïren en l’adaptació formal dels artistes locals al corrent renaixentista.

De més qualitat són els treballs que amb Pere Serafí féu a les portes dels orgues de les catedrals de Vic (1544) i de Tarragona (1563), i amb Isaac Hermes als retaules de la Pietat i del Sant Sepulcre de l’església del Palau, a Barcelona (1572).

Mirambell i Bertran, Joan

(el Masnou, Maresme, 27 febrer 1796 – 1862)

Marí i comerciant. El 1843, al capdavant de la pollacra Constància, de la qual era propietari, dugué, desafiant l’estat de guerra entre Espanya i les noves repúbliques sud-americanes, un carregament de vi de Tarragona a Montevideo.

Després de moltes vicissituds, entre les quals cal esmentar la seva detenció a Montevideo, l’entrevista amb el president Rivera, que accedí, finalment, que els ports fossin oberts als vaixells de pavelló espanyol, i la seva detenció a Cadis per haver perdut la patent del vaixell a causa del tràngol passat, assolí, malgrat les reticències del govern espanyol, la represa del tràfic amb Amèrica.

Mercader i Moragues, Magí

(Barcelona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Comerciant i polític.

Col·laborà amb Narcís Feliu de la Penya en la Junta Econòmica de Barcelona (1692).

Fou conseller tercer el 1694 i el 1697 i, pel fet d’oposar-se al virrei, comte de Corzana, fou inhabilitat pel Consell d’Aragó per ocupar càrrecs públics (1700).

Membre de la Junta de Braços de Barcelona (1713), participà en la defensa de Barcelona el 1714.

Matheu i Chicola, Domènec

(Mataró, Maresme, 4 agost 1765 – Buenos Aires, Argentina, 28 març 1831)

Polític. Comerciant i pilot a partir del 1787, s’establí a Buenos Aires el 1791.

Consiliari del Reial Consolat a Buenos Aires (1804-10), s’oposà a la conquesta de la capital argentina per part dels britànics, juntament amb Joan Larrea (1805 i 1807).

Partidari de la independència, fou membre de la junta de govern revolucionària, que presidí (1811).

Maspons i Camarasa, Pere

(Granollers, Vallès Oriental, 1885 – 1962)

Comerciant. Fill de Marià Maspons i Labrós i germà de Jaume.

Emigrà a l’Equador, on s’enriquí, vinculat a plantacions agrícoles.

Promogué diverses institucions culturals, com la Casa de Cultura Sant Francesc, a Granollers; creà una fundació del seu nom i dotà, a partir del 1959, un premi per a monografies comarcals i locals.

Va publicar un recull de versos (Espigolada).

Mascaró, Francesc

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era mercader i pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. El 1706 rebé el títol de ciutadà honrat pel rei Carles III.

El 1713 participà a la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V, i cooperà en la defensa durant el setge de Barcelona (1713-14). Rebé diverses missions especials, com la d’encarregar-se de la venda pública de bacallà i d’altres comestibles arribats de Mallorca (29 octubre 1713).

Pel desembre de 1713 s’ocupà de la distribució de municions a l’estol naval format a la capital. Amb Salvador Feliu de la Penya tingué amplis poders per a ocupar-se del servei de proveïments de Barcelona.

Assistí a les principals reunions del govern, i l’11 de setembre participà a l’última reunió celebrada abans de la crida a capitulació.

Els borbònics li confiscaren els béns.

Marquet i Rubí, Ramon

(Barcelona, 1235 – 1302)

Vice-almirall de Catalunya. Mercader i armador, posà aviat la seva experiència al servei de la corona.

Prestà servei a Jaume I en la croada (1269) a Terra Santa frustrada per un temporal; organitzà l’expedició de Pere el Gran a Tunis i a Sicília (1282) i la proveí d’homes i material; diverses vegades féu el trasllat dels membres de la família reial entre Catalunya i Sicília. Amb un petit estol de 14 galeres socorregué Messina, el 1284,

A partir de la invasió dels croats de Felip l’Ardit (1285), a més dels serveis d’organització i intendència, passà a tenir funcions de vice-almirall; juntament amb Berenguer Mallol, expert i acabalat navilier civil, fou encarregat de la defensa de la costa de Catalunya; ambdós auxiliaren a Roger de Lloria, desbarataren l’estol francès prop de les illes Formigues (jul/1285), ajudaren l’almirall en la victòria del golf de Roses (set/1285) i participaren en la defensa del Coll de Panissars.

Aquesta col·laboració seguí en el regnat d’Alfons el Liberal, que els encomanà l’aparellament de les expedicions militars contra Jaume II de Mallorca (1286) i a la conquesta de Menorca (1287), que romania en poder sarraí.

El 1293 comandà, amb Guillem Escrivà, les galeres que patrullaren a l’estret de Gibraltar contra els benimerins.

Marquet, Miquel / Bonanat

Miquel Marquet  (Barcelona, s XIV – a 1356)  Mercader i armador. Fill de Miquel, probablement fou ell, i no pas el pare, l’enviat per Jaume II com a ambaixador a Bugia, el 1316, i davant del rei d’Armènia, el 1319.

Fou un dels capitans de l’estol amb què l’infant Alfons conquerí Sardenya, i pels seus serveis rebé la batllia de Càller (1334) i, entre altres, el lloc de Giba (1336), que li foren, però, disputats per l’expropietari, el comte de Donoratico.

Fou el germà de:

Bonanat Marquet  (Catalunya, segle XIV – abans 1360)  Germà de Miquel. Era senyor de la casa del Cros (Argentona). Inicià la branca dels Marquet del Cros.

Fou pare de Ramon i de Tomàs Marquet i Marc.