(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Cim (930 m alt) de la serra de Tramuntana, unit al puig de ses Moles pel coll Ciuró.
Ciuró, puig
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: collades
Cirera, coll de la -Conflent-
(Conflent)
Coll (1.713 m alt) de la serra del Rocnegre, al massís del Canigó, a la partió d’aigües entre el riu de Lentillà (Conflent) i el riu Ferrer (Vallespir).
Castelló, coll de -Conflent-
Extrem septentrional del coll de la Quillana, enllaça el Capcir amb la Cerdanya (1.720 m alt).
És dominat a l’est pel pic de Castelló (2.045 m alt).
Carrasqueta, serra de la
Serra, que correspon a la serralada Pre-bètica valenciana que es prolonga fins al cap de la Nau, i és una de les més altes de l’Alacantí (1.239 m alt). Constituïda per materials calcaris, presenta una morfologia càrstica en alguns sectors.
Predomina el bosc de pins i alzines carrasques, i en els llocs més secs, la garriga.
El coll de la Carrasqueta comunica les dues comarques.
Càrcer, port de -Costera-
Coll (175 m alt), a la carretera de València al port d’Almansa, damunt l’alineació muntanyosa que separa la Ribera Alta (vall Farta o de Càrcer) de la Costera.
Canòlic
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Santuari de la Mare de Déu de Canòlic, patrona de la parròquia andorrana.
Situat en un coster (1.528 m alt), damunt la riba dreta del riu d’Aós, al camí de Bixesarri a Civís (Alt Urgell), pel coll de Canòlic.
Hom hi celebra anualment un aplec. Al seu voltant hi ha un grup de bordes.
Caldes, collet de
Pas de la parròquia, a la vall de la Valira d’Encamp, 1 km a l’est de les Escaldes.
Calderona, serra de la
(Camp de Morvedre / Camp de Túria / Horta)
Alineació muntanyosa triàsica, entre les tres comarques, que estreny al màxim la plana litoral valenciana entre Benicàssim i Cullera. De direcció general nord-oest – sud-est, s’estén entre el coll de la Vinya fins el coll de la Calderona (210 m), per on passa el camí de València al monestir del Sant Esperit, bastit al centre del massís, que separa el Picaio de Sagunt de la resta de la serra.
Aquest massís ha estat conegut com a centre d’activitat dels bandolers dels segles XVII al XIX. Sovint, sota aquesta denominació, hom ha comprès també el conjunt orogràfic més conegut, però, com a serralada de Portaceli.
La vegetació natural és representada per importants pinedes de pi blanc, amb rodals d’alzines i garrigues. Els conreus de secà (oliveres, vinya i garrofers) s’enfilen en bancals pels vessants.
El barranc de la Calderona, que neix al vessant meridional de la serra, és afluent del barranc del Puig.
Saünc (Ribagorça)
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 76,02 km2, 1.124 m alt, 308 hab (2015)
(ort trad: Sahun, cast: Sahún) Situat a la vall de Benasc, on hi ha el coll de Saünc (1.989 m alt), aigua amunt de l’estret de Saünc, en un terreny força accidentat. Comprèn dues grans valls afluents de l’Éssera per al dreta: la vall de Saünc i la de Grist, amb extensos pasturatges, que són aprofitats per a la transhumància d’estiu. Hi ha grans extensions de bosc (pi negre, avets, fagedes i boixedes) i matollar.
Els conreus és limiten als cereals i patates i sectors de regadiu amb hortalisses, patates i arbres fruiters.
El poble és a la dreta de l’Éssera; església parroquial de Sant Joan Baptista.
El municipi comprèn també els pobles de Grist i Eressué i el santuari de Goient.
Bosquet, cap des
(Banyalbufar, Mallorca Tramuntana)
Coll de la serra de Tramuntana, on es bifurquen les carreteres de Palma de Mallorca a Banyalbufar, i de Banyalbufar a Valldemossa.
Dades dels Països Catalans 