Pas enlairat, damunt la vora dreta de l’Isàvena, al camí de Vallabriga a les Paüls, a l’indret on el riu passa engorjat (congosts d’Ovarra i de Gavarret).
Croqueta d’Ovarra, coll de la
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: collades
Creu de Matamala
Despoblat, les ruïnes del qual són a la dreta de l’Aude, entre Matamala i Vilanova de Formiguera.
Situat sota el coll de Creu (1.712 m alt), depressió de la serra que separa el Capcir del Conflent, per on passa l’antic camí de Formiguera a Prada per Ralleu.
Cregüenya, vall de
Vall del massís de la Maladeta, tributària, per l’esquerra, de l’Éssera, prop dels banys de Benasc.
És separada, al sud, de les valls Hiverna i de Corones, i per les crestes d’Estatats, d’Aragüells (amb el pic de Cregüenya, de 3.009 m alt) i la cresta de Cregüenya (entre el coll de Cregüenya, a 2.910 m alt, i el coll Maleït), i, al nord, de les valls de Paderna i d’Alba, per les crestes de la Maladeta i d’Alba.
Sota el coll Maleït hi ha la petita gelera de Cregüenya, que alimenta el gran estany de Cregüenya (2.657 m alt). Entre l’estany i l’Éssera els vessants del riu de Cregüenya són coberts pel bosc de Cregüenya, important avetar.
Crabirols, tuc d’Es *
Veure> tuc d’Era Escaleta (coll, 2.466 m alt).
Cortals, coma dels -Andorra-
Vall de la parròquia, a l’esquerra de la Valira d’Encamp, que davalla de l’alt del Griu (2.850 m alt), de la cresta de Pessons i dels tossals de la Llosada i de l’Ovella.
El coll dels Cortals (2.441 m alt) o de Redort i el coll de la Devesa la comuniquen amb l’alta vall de la Valira. A la capçalera hi ha els estanys del Griu, l’emissari dels quals és el riu dels Cortals, que aflueix a la Valira prop de la Mosquera, juntament amb els rius d’Ensagens i dels Agols.
És un centre de pasturatges important; a 1.850 m, vora el riu, hi ha el nucli dels Cortals d’Encamp, prop del qual, damunt un serrat que separa aquesta coma de la d’Ensagens, s’alça (1.804 m alt) l’antiga església pre-romànica de Sant Jaume dels Cortals. Una carretera de muntanya l’uneix a Encamp.
Cortalets, coll dels
Depressió del massís del Canigó, a la línia de crestes que, des de la pica del Canigó, separa les valls de Llec i de Taurinyà.
Prop seu, a 2.150 m alt, al pla dels Estanyols (terme de Taurinyà), hi ha el refugi dels Cortalets (o del Canigó), refet el 1948, propietat del Club Alpin Français. Una carretera de muntanya l’uneix a Fillols.
Corones, vall de -Benasc-
Vall del massís de la Maladeta, la capçalera de la qual es constituïda per les seves crestes del Mig i de Cregüenya.
Formen la primera cresta el pic d’Aneto, el coll de Corones (3.173 m alt) -vora el qual hi ha el petit estany glaçat de Corones-, el pic de Corones (3.310 m) -que Henry Russell ascendí per primera vegada el 1864-, el coll del Mig, la punta d’Astorg i el pic Maleït, i la segona, el pic Maleït i el pic d’Aragüells.
Adossada a aquesta línia de crestes s’estén la galera de Corones, sota la qual hi ha els estanys de Corones (l’estany Gran de Corones és a 2.560 m alt), l’emissari dels quals, el barranc de Corones, després de passar per l’estany d’Aragüells, aflueix al riu de Vallhiverna, per la dreta.
Colomines, coll de les
(Caramany / Trevillac, Fenolleda)
Pas (699 m alt) entre les valls de l’Aglí i de la Tet, que comunica els dos municipis.
Claror, coma de
Capçalera de la riera de Perafita, afluent del riu Madriu.
És dominada pel pic de Claror (2.602 m alt) i pel de Monturull (2.761 m), el qual, pel coll de Claror, enllaça amb el pic de Perafita (2.756 m).
Aquest conjunt l’aïlla del clot de Claror, al sud, on recolzen els estanys de Claror i de la Pera, conca d’alimentació del riu d’Arànser (Baixa Cerdanya).
Claret, coll d’en -Mallorca-
(Mallorca)
Coll de la serra de Tramuntana, a l’est del puig d’en Claret (564 m alt), al capdamunt de la vall d’Esporles.
Hi passa la carretera de Valldemossa a Andratx.
Dades dels Països Catalans 