Pas (1.915 m alt) del Pirineu central axial, que separa la conca mediterrània del Segre de l’atlàntica de l’Arieja.
El massís de Pimorent, entre el del Carlit i la vall de l’Arieja, ocupa una posició estratègica, ja que és el més baix dels Pirineus centrals, i el camí pel coll, el més curt entre Barcelona i Tolosa i París fins a la construcció del túnel de Pimorent, el 1994.
(Bolquera / la Cabanassa, Alta Cerdanya)
(hist: coll de Vardó) Pas (1.579 m alt), obert al pla de la Perxa (uns 1.600 m alt), entre els dos municipis, que posa en comunicació les conques de la Tet i el Segre.
És una dovella enfonsada respecte a les dues alineacions axials pirinenques: la del Carlit i el roc de la Calm al nord, i la del Puigmal al sud. Hi neix la Tet, que per un llindar comunica amb el Capcir; però també afluents del Segre, com el riu d’Angost i el de Jardó.
La importància estratègica del coll de la Perxa, només superada pels colls de l’Empordà en les comunicacions pirinenques, ve del fet que és el més baix a ponent del coll d’Ares. Ja hi passà una via romana, seguida després per una estrada franca.
Aquesta via medieval és la base de la carretera actual de Perpinyà a Puigcerdà; pel mateix coll hi passa el ferrocarril de via estreta de Prada a la Tor de Querol. De Montlluís, aigües amunt, en surten les carreteres a la vall de l’Aude i a Ur per Font-romeu.
A l’edat mitjana, s’hi establí l’hospital de la Perxa.
(els Banys d’Arles, Vallespir)
Masia i antic castell, de l’antic municipi de Montalbà de l’Església, al vessant oriental del puig de Bellmaig, sota el coll de Paracolls (902 m alt), que comunica Arles amb la vall de Montdony.
(o de la Vinya) Pas (504 m alt) entre les valls del Palància i del barranc de Carraixet, per on passa la carretera de Burjassot a Torres Torres.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Cim (1.090 m alt) de la serra de Tramuntana, a l’extrem del pla de Cúber, al sud-oest del municipi, entre els de Sóller i de Bunyola.
El coll des Cats l’uneix al morro de Cúber, el coll d’Ofre (890 m alt) a la serra de Torrelles, i el de s’Arrom a la serra d’Alfàbia.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Veure> coma de Morrano (coma, coll i estanys).
Afluent dretà de la ribera d’Ordino. Neix al coll de Muntaner (o d’Aós), al límit amb l’Alt Urgell, i s’uneix al seu col·lector prop de Sispony.
(la Bastida, Rosselló / Glorianes, Vallestàvia, Conflent)
Depressió (1.182 m alt) de la serralada que separa les valls de Lentillà i del Bolòs, termenal dels tres municipis.
Un dels cims (3.345 m alt) de la Maladeta, entre la punta d’Astorg, al nord-oest, i el pic de Corones, al sud-est.
El coll del Mig separa el pic del Mig d’aquest darrer. La cresta estesa entre el pic d’Aneto i el pic de la Maladeta és anomenada cresta del Mig.
Cim (2.275 m alt) de la serra que separa la ribera d’Ordino (coma de Llengonella) de la vall d’Arinsal, a l’est de la línia de crestes que separa Andorra d’Occitània, de la qual el separen el coll de Mamontell i el pic d’Arinsal.
Dades dels Països Catalans 