(Porreres, Mallorca, segle XVIII – Salamanca ?, Castella, segle XVIII)
Cirurgià. Exercí durant molts anys a Itàlia. Hi assolí un gran prestigi. Després, des del 1750, fou catedràtic a la universitat de Salamanca.
(Perpinyà, segle XV – segle XVI)
Metge i cirurgià reial. Traduí al català la Cirurgia de Pere Argelata. La versió fou editada a Perpinyà el 1503.
(Palma de Mallorca, 1740 – 1811)
Cirurgià. Mestre i director de l’escola de cirurgia de Palma.
Publicà un Manual teórico-práctico de las operaciones de cirugía… (1793), emprat com a llibre de text, i deixà inèdit un tractat de fisiologia.
(Bonnet Carré, EUA, 1860 – Nova Orleans, EUA, 1957)
Cirurgià. Fill de pares catalans. D’infant residí, sembla, un quant temps a Sant Feliu de Guíxols. En doctorà en medicina el 1880 a la Universitat de Luïsiana. El 1924 fou elegit president del Col·legi Americà de Cirurgians.
Publicà més de 400 articles sobre cirurgia en revistes professionals. La seva anomenada és deu principalment al fet de descriure un nou procediment de tractar l’aneurisma, conegut amb el nom d’operació de Matas-Bickman o endoaneurismoràfia.
(Aielo de Malferit, Vall d’Albaida, 1905 – València, 1955)
Cirurgià i poeta. Obtingué diversos premis als Jocs Florals de Lo Rat Penat, entre ells l’Englantina de 1950 i la Flor Natural de 1951.
El 1948 aparegué el seu recull Flors humils del meu jardí.
(Illes Balears, 1813 – 1881)
Cirurgià. Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma i cirurgià de l’hospital de Palma.
Publicà dos tractats mèdics notables: Memoria práctica sobre la epidemia de viruela que reinó en Palma de Mallorca el año 1846 (1848) i Del origen de las cuarentenas, medidas sanitarias contra la peste y enfermedades populares contagiosas (1851).
(Elx, Baix Vinalopó, 1793 – Liorna, Itàlia, 1875)
Metge i cirurgià. Matà un militar a conseqüència d’un duel, i hagué de fugir a Itàlia, on estudià i es doctorà a Pisa.
S’instal·là a Egipte com a metge del kediv Mehmet Alí, del qual fou metge i inspector de sanitat. Al Caire fundà un centre universitari que evità als estudiants del país la necessitat de recórrer a institucions similars europees. Fou professor d’anatomia i fisiologia d’aquest centre.
Intervingué activament contra les epidèmies del còlera del 1831 i de la pesta del 1835.
Publicà diversos tractats mèdics en italià.
(Menorca, segle XVIII)
Notari i cirurgià. És autor de nombrosos escrits jurídics i d’una compilació dels privilegis de Menorca.
(Perpinyà, 1582 – 1639)
Matemàtic i cirurgià.
Deixà inèdites unes Memòries sobre fets rellevants o curiosos que s’esdevenien a la seva contrada.
(Torrent, Horta, 16 març 1855 – Madrid, 31 desembre 1916)
Metge. Destacà com a cirurgià i per les seves investigacions sobre el càncer, que el feren ingressar a la Societat Internacional de Berlín per combatre aquesta malaltia.
Dades dels Països Catalans 