Arxiu d'etiquetes: cineastes

Vidal i Molné, Lluís

3 Respostes

(Barcelona, 27 setembre 1907 – Mònaco, 1970)

Dibuixant, pintor i cineasta. Fill de Cosme Vidal i Rosich i germà d’Ignasi. Format a Llotja i al Cercle de Sant Lluc. Protagonista del film Déjate de amigos (1928-30) de Joan Estiarte.

Exiliat el 1939 amb el seu germà, s’instal·là a Mònaco el 1942; hi exposà i des d’allà es projectà per tot França, així com per Suïssa, Bèlgica, Suècia, Anglaterra i Itàlia.

Col·laborà en revistes, il·lustrà llibres únics (La Divina Comèdia), realitzà escenografies (Carmen, 1954, Òpera de Montecarlo) i grans murals i produí films de dibuixos animats (Don Quijote de la Mancha).

Es naturalitzà monegasc el 1961 i esdevingué membre del consell d’administració del Musée Nationale des Beaux-Arts de Mònaco. Exposà a Barcelona (Sala Rovira) el 1966. Obtingué diversos premis.

En morir li fou dedicada a Mònaco una exposició-homenatge, patrocinada pels prínceps.

La seva pintura, d’un figurativisme amable, decoratiu i viu de color, té una faceta insòlita que en ocasions l’aproxima al surrealisme. Signà normalment amb el segon cognom.

Verdaguer i Serra, Antoni

1 Resposta

(Terrassa, Vallès Occidental, 23 juliol 1954 – )

Realitzador cinematogràfic. Procedent del cinema amateur, entre 1974 i 1976 estudià cinema a París. De retorn a Catalunya, treballà com a ajudant de direcció i dirigí dos curtmetratges.

El 1986 acceptà dirigir el llargmetratge L’escot -adaptació d’una novel·la de Maria Jaen- com a pas previ dels retrats històrics La teranyina (1989) i Havanera (1992). Posteriorment realitzà Parella de tres (1995).

Togores i Muntades, Josep de

2 Respostes

(Barcelona, 26 juliol 1868 – Saint Tropés, Provença, 7 setembre 1926)

Esportista i realitzador cinematogràfic. Destacat esportista, va ser cofundador d’“El Mundo Deportivo” i president de diverses entitats esportives.

Realitzà nombrosos films, i des de La festa del blat (1914), adaptació d’Àngel Guimerà, fins a Un sol cor (o Els morts viuen) i El golfo, passant per Dansa fatal (1914) i Secrets del mar (1916), tractà de captar-se un públic de qualitat, amb un estil teatralitzant -fins i tot quan s’apropà al realisme- i una presentació acurada i fastuosa, amb grans actors i actrius (Maria Guerrero, Pastora Imperio, etc).

Important col·leccionista d’art, va consagrar els darrers anys de la seva vida a la promoció de l’obra del seu fill, Josep de Togores i Llach.

Tharrats i Vidal, Joan-Gabriel

1 Resposta

(Girona, 2 novembre 1928 – Madrid, 5 gener 2004)

Cineasta independent. Fill de Josep Tharrats i Vilà. Ha realitzat documentals per a la televisió.

El seu curt-metratge Un Viernes Santo (1960) representà una autèntica renovació en el gènere.

Setó i Casanova, Xavier

Deixa un comentari

(Lleida, 1926 – Madrid, 1969)

Realitzador cinematogràfic.

El 1952 realitzà el seu primer llarg metratge, Mercado prohibido, i es traslladà l’any següent a Madrid, on realitzà, entre altres: El puente del diablo (1955), Saeta rubia (1956), Pan, amor y… Andalucía (1958), El valle de las espadas (1963) i Long-play (1968).

Serra i Estruch, Josep

Deixa un comentari

(Bràfim, Alt Camp, 31 desembre 1921 – Barcelona, 2 octubre 1997)

Escriptor i promotor cinematogràfic.

Ha publicat llibres infantils i s’ha especialitzat en cinema infantil, cada vegada més en català, i en crítica cinematogràfica.

Aconseguí el Premi Antoni Balmanya 1968.

Saret i Vila, Domènec

2 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 27 febrer 1865 – Barcelona, 27 novembre 1922)

Actor i director cinematogràfic i teatral. Viatjant de draps, deixà la professió per l’escena.

Debutà al teatre Ateneu de Sabadell i el 1911 intervingué en el film Mala raça, de F. Gelabert; més tard dirigí i interpretà per a la Studio Films de Barcelona la sèrie de curts Cuentos baturros (1914-15) i també Passa l’ideal (1915) i El dubte (1916); més tard rodà La raó social Castro i Ferrant, Un exemple, Humanitat (vers 1917), Regeneració, etc.

Intervingué també a La boja del monestir de Montserrat i L’herència del diable. El 1922 actuà al teatre Espanyol de Barcelona.

Emprà el nom artístic de Domingo Ceret.

Sant Jordi, premis

28 Respostes

(Barcelona, 1957 – )

Guardons cinematogràfics. Creats per iniciativa del Cinefòrum de RNE.

En un principi els premis eren concedits per les votacions d’un jurat, compost per crítics cinematogràfics, i els oients de RNE, encara que des de fa uns anys solament participen en els vots els crítics.

El premi consisteix en una petita escultura de ferro dissenyada per Lluís Terricabras i Molera.

Salvia i Jiménez, Rafael Julià

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 21 gener 1915 – Madrid, 21 juny 1976)

Guionista i realitzador cinematogràfic. Llicenciat en lletres i en dret. S’inicià com a periodista i crític musical.

El 1943 féu el seu primer curt metratge. El 1952 produí El Judes d’Iquino. Dirigí Leopold Querol a Concierto mágico (1952) i molts altres films, entre els quals els èxits populars Manolo, guardia urbano (1956) i Las chicas de la Cruz Roja (1958) i l’ambiciosa Una tal Dulcinea (1962).

Adaptà al cinema obres d’Unamuno (Nada menos que todo un hombre, 1971, gran premi del Sindicato del Espectaculo) i Galdós (La duda, 1972).

Féu per a la televisió la sèrie Cuentos y leyendas (1975-76).

Salvador i Valls, Juli

Deixa un comentari

(Barcelona, 1906 – 9 maig 1974)

Director cinematogràfic. Des del 1934 col·laborà en la realització de diversos films. El seu primer llargmetratge fou Se le fue el novio (1945).

Dirigí Apartado de correos 1.001 (1950), film d’acció de notable realisme que no tingué tanmateix continuïtat en la seva obra posterior: Duda (1951), Lo que nunca muere (1954) i una llarga sèrie de films de consum.