(València, 19 agost 1936 – Barcelona, 8 novembre 2022)
Cineasta. Capdavanter del cinema independent.
La seva producció, nombrosa i heterogènia, té com a títols remarcables Será tu tierra (1966) i Largo viaje hacia la ira (1970), films, tots dos, sobre la immigració; 52 domingos (1967) i Gitanos sin romancero (1976), sobre la marginació, i el film sobre l’obra de Raimon, D’un temps, d’un país (1968).
(Burjassot, Horta, 24 agost 1928 – Madrid, 12 maig 2010)
Actor i director cinematogràfic. Ha actuat en papers còmics en diversos films.
(Perpinyà, 16 desembre 1931 – Narbona, França, 22 juliol 1993)
Crític i tractadista de cinema. Principal animador del grup Les amis du cinéma, creat el 1962 a Perpinyà, dirigí “Cinemathèque” (1964), “Confrontation” (1965), “Les Cahiers de la Cinemathèque” (1971) i l’Institut de Recherche et d’Animation sur l’histoire du cinéma (1981).
Publicà El romancero gitano al servicio de la revolución i La guerre d’Espagne vue par le cinéma, sobre la guerra civil espanyola, Histoire de la France au Cinéma, i monografies sobre J.A. Bardem, L. Torre Nilsson, A. Dovzenko, Buster Keaton, G. Kozincev, Josef von Sternberg i Carlos Saura.
(València, 28 agost 1917 – 2 agost 1997)
Cineasta. La seva activitat fou àmplia: a més de l’estrictament cultural (cineclubs, crítica o assaig), va conrear diverses facetes professionals dins el cinema com a creació.
Fou cofundador de la productora UNINCI, amb la qual va produir títols tan significatius com Bienvenido, Mr. Marshall (1952), Muerte de un ciclista (1956) o Viridiana (1961), un dels homes clau a les Conversaciones Nacionales de Salamanca, del 1955. Des del 1985 ocupà el càrrec de director de la Filmoteca de la Generalitat de València.
Fou ajudant de direcció de L. Buñuel, J.A. Bardem, J.L. García Berlanga i F. Rosi. El 1964 fou premiat al festival de Venècia en la seva faceta de divulgador i crític de cinema.
(València, 1925 – Madrid, 30 octubre 1994)
Director teatral i cinematogràfic. Començà escrivint poesia i aviat es dedicà al teatre, de primer com a actor i després com a director d’escena (Yerma, 1971, de F. García Lorca).
Ha intervingut com a actor cinematogràfic en bastants pel·lícules, camp on ha exercit també d’ajudant de direcció, de guionista, de cap de producció i de realitzador (Maria Rosa, 1964, film protagonitzat per la seva muller, Núria Espert).
Ha estat codirector del Teatre Principal de València (1979-81).
Veure> Lluís Vidal i Molné (dibuixant, pintor i cineasta català, 1907-70).
(València, 14 març 1947 – 12 gener 1993)
Realitzador cinematogràfic.
Després d’alguns curt-metratges com Biotopo i Viure sense viure, a La portentosa vida del Padre Vicente (1978) desenvolupà un estil festiu i provocador, que emprà també a Con el culo al aire (1980), Jalea Real (1981), Que nos quiten lo bailao (1983), Karnabal (1985, en col·laboració amb Els Comediants), i Daniya, el jardí de l’Harem (1987), aquests dos últims films guardonats amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya. El 1989 rodà la comèdia El rey del mambo.
(La Almunia de Doña Godina, Aragó, 25 gener 1894 – Benidorm, Marina Baixa, 11 abril 1962)
Realitzador cinematogràfic. Més conegut com a Florián Rey.
Inicià la seva obra abans del cinema sonor amb La hermana San Sulpicio (1927), interpretat per l’actriu Imperio Argentina, amb qui després es casà, i realitzà el millor film espanyol d’aquest període: La aldea maldita (1929).
Posteriorment treballà a l’estranger i decaigué en la postguerra amb films patriòtics i folklòrics.
(València, 24 maig 1914 – Madrid, 13 març 1984)
Director cinematogràfic. Fill de Lluís Lúcia i Lúcia. S’inicià com a gerent de la firma Cifesa i actuà de cap de producció.
Des del 1943 va dirigir els més diversos gèneres, especialment els dedicats al lluïment o llançament de figures de la cançó. Cal destacar els films Lola la Piconera (1951), Morena Clara (1954), Tómbola (1962), etc.
(Vinaròs, Baix Maestrat, 25 novembre 1932 – Madrid, 27 agost 2019)
Director cinematogràfic. Estudià dret i s’inicià en la premsa cinematogràfica il·lustrada i treballà de guionista i productor executiu. Començà com a director amb el curtmetratge Antes del anochecer (1962).
Posteriorment ha dirigit un cinema formalista, eròtic i consumista, com Donde tú estés (1963), Playa de Formentor (1965), Su nombre es Daphne (1966), Sharon vestida de rojo (1968), Strip-tease (1976), Venus de fuego (1979), Adolescencia (1981) i La vendedora de ropa interior (1982).
Dades dels Països Catalans 