Arxiu d'etiquetes: cavallers

Pau i Amorós, Francesc de

2 Respostes

(Banyuls de la Marenda, Rosselló, segle XIV – segle XV)

Cavaller i mestre de la casa de Benet XIII. Fill del donzell Guillem de Pau, senyor de Cervera de la Marenda, el qual succeí en aquest domini vers el 1384. El 1395 estava en guerra amb Joan de Pau, baró de Pau i senyor de les Abelles, cosí germà del seu pare.

El 1398 s’embarcà amb l’estol de Pere de Sagarriga que anava a auxiliar el papa d’Avinyó, Benet XIII, assetjat per les tropes del rei de França. Restà com a oficial del palau papal i protegí la fugida de Benet XIII fins al castell Renard. El 1404 comandava l’escorta que protegia l’ambaixada tramesa per Benet XIII al papa de Roma Bonifaci IX.

A Roma fou empresonat al castell de Sant’Angelo i redimit per un fort rescat pagat per Benet XIII, que, quan retornà de Roma, el nomenà mestre de la casa del papa, càrrec que encara exercia el 1407. Sembla que morí sense descendència.

Fou germà de Guillem de Pau, abat de Banyoles.

Pau, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XIII – vers 1285)

Cavaller. Suposat quadrinét de Berenguer de Pau. El 1270 comprà les senyories de les Abelles i de Cervera de la Marenda al comte Hug V d’Empúries.

Fou l’avi de Guillem de Pau i d’Oms (Catalunya Nord, segle XIII – 1338)  El 1329 era lloctinent general del rei de Mallorca a les parts cismarines del seu regne (Rosselló, Cerdanya i Vallespir). Fou el pare de:

Bernat de Pau (Catalunya Nord, segle XIV – 1361/72)  Baró de Pau i de les Abelles. Fou el pare de Pere de Pau i tingué dos fills més, dels quals sorgiren les dues línies del llinatge.

Pardo de la Casta i de Puixmarín -germans-

1 Resposta

Eren fills de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, i de Maria de Puixmarín-Rocafull i Dávalos.

Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar i de Puixmarín-Rocafull  (País Valencià, segle XVII – 1695)  Fill primogènit i successor. Fou batlle general de València, governador d’Alacant, majordom major del rei Carles II i lloctinent de Mallorca. Fou el pare de Joan i de Maria Teresa Pardo de la Casta-Aguilar i de Palafox.

Fèlix Pardo de la Casta i de Puixmarín  (País Valencià, segle XVII – Cremona, Itàlia, 1688)  Fou militar, cavaller de Montesa i governador de Cremona al ducat de Milà, on es casà amb Margherita Landa. El seu besnét fou vuitè marquès de la Casta.

Lluïsa Pardo de la Casta i de Puixmarín  (País Valencià, segle XVII)  Fou muller de Gener (VI) Rabassa de Perellós, primer marquès de Dosaigües (llurs descendents heretaren el marquesat de la Casta).

Maria Manuela Pardo de la Casta i de Puixmarín  (País Valencià, segle XVII)  Es casà amb Josep de Cardona-Borja, príncep de Cardona.

Pardo de la Casta, Pere Asnar

3 Respostes

(País Valencià, segle XV)

Baró de la Casta. Es casà amb Jerònima d’Aguilar-Martí de Torres, hereva de la baronia d’Alaquàs, a la qual succeí el seu fill:

Joan Asnar Pardo de la Casta i d’Aguilar-Martí de Torres (País Valencià, segle XVI)  Heretà de la seva mare la baronia d’Alaquàs. Fou casat amb Àngela de Vilanova i Carròs, filla dels barons de Bicorb. Foren pares de:

Lluís Pardo de la Casta-Aguilar i de Vilanova (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Era cavaller d’Alcántara i baró de la Casta i Alaquàs. Li fou concedit el comtat d’Alaquàs, que el 1627 subrogà pel marquesat de la Casta. Es casà amb Caterina de Cabanyelles i Milà d’Aragó, baronessa de Bolbait, filla del governador de València, Jeroni de Cabanyelles. Foren pares de:

  • Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles (País Valencià, segle XVII)  Es casà amb Maria de Puixmarín-Rocafull i Dávalos, senyora de Ceutí. Foren pares de Baltasar, Lluïsa, Maria Manuela i Fèlix Pardo de la Casta i de Puixmarín. Tingué també un fill il·legítim, Josep Pardo de la Casta.
  • Lluís Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, Lluís  (País Valencià, segle XVII)  Cavaller d’Alcántara.

Pardo de la Casta -varis bio-

Deixa un comentari

Gisbert Pardo de la Casta  (València, segle XV – Roma, Itàlia, 1454)  Prelat. Fou conseller d’Alfons IV el Magnànim, amb el qual col·laborà a Itàlia. El 1445 fou nomenat bisbe d’Albarrasí i de Sogorb.

Joan Pardo de la Casta  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. El 1420 anà amb l’expedició d’Alfons IV el Magnànim que, després de fer estada a Sardenya, operà a Còrsega i a Nàpols.

Pere Pardo de la Casta  (Aragó, segle XIII)  Cavaller. Descendent d’Asnar Pardo i germà d’Asnar Pardo de la Casta. Acompanyà Pere III el Cerimoniós a la conquesta de Mallorca.

Pardo de la Casta, Asnar

3 Respostes

(Aragó, segle XIV – País Valencià, vers 1400)

Cavaller. Senyor del lloc de La Casta, resident a València. Fou, successivament, boteller del rei Pere III el Cerimoniós i administrador de la comanda de Montalbán (1376), algutzir del mateix rei (1379), batlle general de València (1380-81) i governador general de València (1381-86), càrrec del qual fou destituït pel rei Pere, de qui era també camarlenc, perquè s’havia decantat pel partit de l’infant Joan en la disputa entre pare i fill, però fou reposat en el mateix càrrec per Joan I el Caçador, esdevingut rei (1387-89).

Prengué part en les lluites de bàndols del 1396 a València al costat del Bort Diez, dels Centelles i de Vidal de Blanes, contra Jaume de Soler i els Vilaragut. En morir Joan I el 1396 fou implicat en el procés contra el seu consell, acusat d’haver intentat canviar el règim municipal de València. Fou absolt el 1398.

Conservà fins a la seva mort l’alcaldia del castell i la serra d’Eslida, que el rei Martí I l’Humà li havia confiat essent infant vers el 1379.

Pardo, Lluís

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV)

Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a Sicília i Nàpols. El 1435 caigué presoner, amb el rei, a la batalla naval de Ponça.

Pacs, Pere de

1 Resposta

(Illes Balears, segle XV – Palma de Mallorca, 1521)

Cavaller. Fill d’Hug de Pacs. El 1515 participà en l’expedició mallorquina comandada pel governador general Miguel de Gurrea a Bugia. Batlle reial de Mallorca i alcaid del castell de Bellver, on residia, el 1521, en plena germania mallorquina, en ésser deposat el governador general Gurrea, passà a ocupar aquest càrrec; els agermanats el portaren triomfalment fins a la ciutat de Mallorca.

Intentà de contemporitzar amb els revoltats -inicià la política de lluïment de censals i d’aplicació de la reforma del sistema impositiu- fins a expirar el seu càrrec, dos mesos després. Aleshores es retirà al castell de Bellver, on es refugiaren també molts cavallers contraris a les Germanies. En assaltar els agermanats el castell, per por d’una conspiració, fou mort amb altres cavallers, entre els quals el seu germà Nicolau de Pacs, aleshores mostassaf.

Fou el pare de Pere de Pacs (Illes Balears, segle XVI)  Militar. Fou nomenat, l’any 1521, capità d’Alcúdia, en ple setge de la plaça per l’exèrcit agermanat.

Ortiz Azagra, García

Deixa un comentari

(Aragó, segle XIII – Llutxent, Vall d’Albaida, 1276)

Cavaller. Fou nomenat per Jaume I lloctinent general del regne de València. Acudí a sufocar la insurrecció (1276), dels musulmans d’aquell regne, però les forces cristianes foren derrotades a la batalla de Llutxent, on fou mort. Més tard, l’infant Pere reeixí a dominar la revolta.

Ortafà, Ramon d’

2 Respostes

(Rosselló, segle XV)

Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a les campanyes d’Itàlia. El 1446 tenia forces seves de protecció a Gènova, quan aquesta era aliada del rei Alfons.

Aquest el nomenà virrei a Albània el 1452. El 1454, durant la governació d’Ortafà, fou batuda moneda catalana a la ciutat de Croia. El país es mantindria sota influència catalana fins al 1467, any en què els turcs l’ocuparien totalment.