Arxiu d'etiquetes: cavallers

Santapau i Branciforte -germans-

2 Respostes

Eren fills de Ponç de Santapau i Filingeri.

Antoni de Santapau i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVI)  Fou creat príncep de Butera el 1563. Fou president i capità general de Sicília (1546) i cavaller del Toisó d’Or. A la seva mort no deixà fills i fou succeït pel seu germà Francesc.

Maria Antònia de Santapau i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVI)  A la mort del seu germà Francesc heretà el principat de Butera, el marquesat de Militello i les baronies de Belmonte i Lentini. Muller de Girolamo Pietro Barrese, primer príncep de Pietraperzia, les seves possessions passaren a llurs descendents.

Francesc de Santapau i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVI – 1590)  Successor del seu germà Antoni. Fou també cavaller del Toisó d’Or. A la seva mort el principat de Butera, el marquesat de Militello i les baronies de Belmonte i Lentini passaren a la seva germana Maria Antònia. El marquesat de Licodia passà a la seva filla natural:

  • Ramil·la de Santapau (Sicília, Itàlia, segle XVI)  Princesa de Palazzuolo. A la mort del seu pare rebé el marquesat de Licodia, el qual passà als seus descendents i del seu segon marit, Muzio Ruffo di Calabria, que es cognomenaren Ruffo di Calabria-Santapau.

Santacília, Berenguer de

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. El 1322 fou tramès pel rei Sanç I de Mallorca com a ambaixador a Tremissèn.

Sant Marçal, Bernat de

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV – segle XV)

Cavaller. Serví l’infant Ferran de Mallorca. En fou majordom. L’acompanyà a Morea (1415).

Sanoguera, Joan

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Cavaller i marí. El 1568 fou nomenat capità de la nau capitana de l’estol organitzat per combatre als turcs. L’any següent participà de forma destacada a la guerra contra la rebel·lió dels moriscs de Granada. El 1571, amb un Ferran Sanoguera, era figura sobresortint de la batalla de Lepant.

Fou nomenat governador general de Tunis el 1573. L’any següent hi hagué de capitular davant els atacs turcs. Salvà en els tractes el dret de llibertat i amb cinquanta soldats, supervivents de la guarnició desfeta en combat, passà a Tràpani (Sicília).

Sanç, Hipòlit

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XVI)

Poeta. Cavaller de Sant Joan de Jerusalem, estigué present al setge de Malta que posaren els turcs el 1565 i el descriví en un poema èpic en octaves, de dotze cants, en castellà, La Maltea (València 1582).

Sanç, Arnau

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV)

Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1458 era governador del Castell Nou de Nàpols. Quan morí el rei, fou el qui n’informà el papa Calixt III.

Saguàrdia, Berenguer *

Deixa un comentari

Veure> Berenguer de la Guàrdia  (cavaller català del segle XII).

Sagarriga, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XIV)

Cavaller. Fou veguer del Conflent en temps de la guerra dels Dos Peres. Col·laborà a les gestions per contractar a França companyies mercenàries.

Segurament aquest era l’homònim que el 1384 tenia el càrrec de portantveus del governador de Mallorca.

Safortesa-Tagamanent i Sunyer -germans-

1 Resposta

Eren besnéts de Pere Joan de Safortesa-Tagamanent.

Francesc de Safortesa-Tagamanent i Sunyer  (Illes Balears, segle XVII – Itàlia ?, 1693)  Noble. Al quedar vidu de la princesa de Sancí, fou bisbe de Siracusa.

Mateu de Safortesa-Tagamanent i Sunyer  (Illes Balears, segle XVII – 1671)  Cavaller de Montesa. Jurat en cap de Mallorca i darrer mascle de la línia.

Pere de Safortesa-Tagamanent i Sunyer  (Illes Balears, segle XVII – Itàlia ?, 1694)  Cavaller de Sant Joan. Fou governador de Calàbria.

Safortesa i Marc, Mateu de

2 Respostes

(Illes Balears, segle XV – segle XVI)

Noble. Fill de Pere de Safortesa i Camporrells, i germà de Jaume Joan Safortesa i Marc. Fou l’iniciador de la línia dels Safortesa-Tagamanent. Fou el pare de:

Pere Joan de Safortesa i Descatllar (Illes Balears, segle XV – 1523)  Senyor de Raixa. Fou jurat de Mallorca el 1489, obtingué el privilegi de cavaller el 1498. Es casà amb la pubilla Elisabet de Tagamanent i foren pares de:

Mateu de Safortesa-Tagamanent (Mallorca, s XVI – 1579)  Governador d’Eivissa. Dit el Restaurador de Mallorca. Fou el pare de:

  • Pere Joan de Safortesa-Tagamanent (Illes Balears, segle XVI – 1604/12)  Noble. Obtingué el privilegi de noble el 1602. fou besavi de Francesc, Pere i Mateu de Safortesa-Tagamanent i Sunyer.
  • Guillem de Safortesa-Tagamanent i Gual-Desmur  (Illes Balears, segle XVI – 1603)  Fundà un vincle (que passà, per enllaç de la néta amb un Sales, als Sureda de Santmartí i als Sarriera, comtes de Solterra).