(Catllà de Conflent, Conflent)
Santuari (531 m alt), al nord del poble, al centre d’una vall tributària, per l’esquerra, de la Tet.
La imatge del sant és de fusta, del segle XIII. El lloc de Calaons és esmentat ja l’any 968.
(Catllà de Conflent, Conflent)
Antic priorat benedictí (Santa Maria del Riquer) dependent de Cuixà, a la confluència de la Castellana amb la Tet. El lloc i l’església foren donats a Cuixà el 948.
L’església fou reconstruïda i consagrada el 1073, que s’hi establí un petit priorat. La seva comunitat no passà mai de dos o tres monjos i un sacerdot. Els darrers segles hi havia sols el prior i un o dos sacerdots beneficiats. El prior residia habitualment a Cuixà. El priorat fou abolit el 1790.
Resta l’església romànica, feta de palets de riu, coberta avui d’embigat sobre arcs diafragmes, amb l’absis ornat de bandes llombardes i la portada amb un timpà romànic pintat, amb la Mare de Déu entre àngels, del tipus i colors de Sant Martí de Fenollà.
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,02 km2, 320 m alt, 716 hab (2012)
(fr: Catllar) Situat a la confluència dels rius de la Castellana i de la Tet, límit meridional del terme. El terme és muntanyós, amb algunes hectàrees d’alzinars.
La base de l’economia local és l’agricultura, amb conreus de secà (vinya) i de regadiu (horts -maduixes- i fruiters, a la vora de la Tet), complementada per la ramaderia bovina.
El poble es troba a l’esquerra de la Castellana, a l’indret on s’obre a la vall de la Tet; hi destaca l’església parroquial de Sant Andreu, dels segles XV i XVI, que conserva l’altar major barroc, esculpit en fusta per Josep Sunyer (segle XVII), i dues taules pintades per Antoni Guerra, el fill (inici segle XVIII). Pertanyia a Cuixà des del 948.
El municipi comprèn, a més, l’antic veïnat de l’Illa, el santuari de Sant Jaume de Calaons i l’antic priorat benedictí de Riquer, amb església romànica.
(Catllà de Conflent, Conflent, 1871 – Baixàs, Rosselló, 1933)
Prevere. Conreador de la llengua catalana en la qual predicà a la catedral de Perpinyà.
Féu conèixer, en particular per mitjà de la “Revue de l’Université Catholique de Lille”, les obres de Jacint Verdaguer i de Ramon Llull.
Dades dels Països Catalans 