(Catí, Alt Maestrat, 1692 – 1777)
(o Celma) Erudit i sacerdot.
És autor d’una Historia del santuario de N. S. de Misericordia (1759) o de la Mare de Déu de l’Avellà, d’uns Goigs en honor de la imatge venerada allí, d’una Historia verídica del Santísimo Misterio de Aguaviva (1762), miracle segons la tradició esdevingut a Aiguaviva de Bergantes (Matarranya) el 1475, d’un Devocionario eucarístico (1766) i d’altres escrits relacionats amb Catí, inèdits.
(Catí, Alt Maestrat, 1695 – València, 1761)
Eclesiàstic. Molt entès en qüestions musicals, fou encarregat de la reforma del cant pla i de la confecció d’un nou llibre d’himnes a la seu valenciana.
Important mestre de l’escola musical de Catí.
(Catí, Alt Maestrat, 1668 – València, 1736)
Cronista. Arxiver beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu de València.
Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades (del 1516 al 1700), original que recollí el seu nebot Agustí Sales i Alcalà.
(Catí, Alt Maestrat, segle XVIII)
Grup de músics. Originaris de la vila de Catí i dels pobles del voltant, que al segle XVIII actuaven a les catedrals i a les parròquies del País Valencià.
Aquest grup era fruit de l’escola de cant pla de Catí, un dels mestres més distingits de la qual fou Miquel Sales (1742). L’escola proveí de músics moltes esglésies, i també de llibres de cant que revelen l’alta habilitat gràfica dels escriptors.
Des del punt de vista estrictament musical, però, els himnaris procedents de Catí desvirtuaven el gregorià primitiu a partir d’una concepció errònia de la prosòdia llatina, i canviaven els neumes d’unes síl·labes a les altres a fi de donar més quantitat de notes a les accentuades.
(Albocàsser / Catí, Alt Maestrat)
Cim de la serra que separa les conques de la rambla Carbonera i del riu Segarra.
Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 102,3 km2, 661 m alt, 787 hab (2014)
Situat entre els ports de Morella i les serres del Maestrat, al nord d’Albocàsser, al límit amb els Ports i amb el Baix Maestrat. Gran part del territori, molt muntanyós, és cobert de bosc i vegetació natural.
La vida econòmica es basa en la ramaderia (bestiar oví i cabrum), que conserva part de la seva antiga prosperitat (fabricació de formatges), complementada per l’agricultura de secà (blat de moro, patates, cigrons i vinyes). Àrea comercial de Castelló de la Plana.
A la vila, d’origen islàmic, destaquen la Casa de la Vila, del segle XV, l’església parroquial de Santa Maria, gòtica d’origen romànic (on al segle XVIII va néixer una important escola d’organistes), i l’ermita de Santa Anna, també gòtica. Santuari i balneari de l’Avellà (dit també banys de Catí).
Enllaç web: Ajuntament
Santuari de la Mare de Déu de l’Avellà (o de la Misericòrdia) i balneari amb aigües sulfuroses (banys de l’Avellà), situats a la zona muntanyosa que limita el Maestrat i els Ports, a la capçalera del riu de Cervera.
El 1549 es construí l’església, que després de diverses ampliacions i restauracions, el 1750 s’acabà la seva completa decoració interior amb pintures al fresc, per això se la coneix com la Capella Sixtina del Maestrat.
Antic hostal, sobre la carretera de Vinaròs a Morella, al punt de contacte amb el Baix Maestrat i els Ports.
Dades dels Països Catalans 