(Vilanova d’Alcolea, Plana Alta, segle XVII – València, 1705)
Eclesiàstic. Com el seu oncle homònim, ere mestre en arts i doctor en teologia, i fou catedràtic de la Universitat de València. Entre els seus càrrecs eclesiàstics figurà el de paborde de la seu.
Publicà diversos sermons remarcables.
(País Valencià, 1613 – València, 1680)
Religiós. Era mestre en arts i doctor en teologia. Fou catedràtic d’arts a la universitat valenciana. Ocupà el rectorat del nou convent dels Sants Reis. Tenia un benifet a la seu. Ingressà a la congregació de Sant Felip Neri.
És autor de l’obra Modo facilísimo y breve para tener oración mental.
(València, 30 març 1917 – Madrid, 1 gener 2005)
Eclesiàstic i historiador. Doctor en filosofia i lletres, s’ordenà sacerdot (1948) i obtingué càtedra universitària d’història moderna i contemporània (1948).
Ha estat degà a la facultat de Pamplona (1955-60) i és autor de diversos estudis històrics.
(Palma de Mallorca, 3 abril 1827 – Madrid, 2 abril 1891)
Pintor. Format a París i a Roma. Fou professor de dibuix (des del 1858) i catedràtic d’anatomia pictòrica (des del 1864) de l’Escuela de San Fernando de Madrid, sots-director del Museo del Prado (des del 1864) i acadèmic de mèrit de San Fernando (1880).
Es dedicà als temes mitològics i històrics i al retrat. Fou premiat a exposicions a Madrid i a Baiona.
(Palma de Mallorca, 1788 – 1855)
Economista. Li foren encomanades les obres del port de Palma (1833). El 1853 era catedràtic d’economia política a l’institut de Palma.
És autor de diversos escrits.
(Maó, Menorca, 1812 – 11 març 1891)
Escriptor. Estudià lleis a Mallorca i posteriorment anà als EUA (1839), estudià a Cambridge i fou catedràtic de llengua i literatura castellana a la universitat de Boston.
Malalt, tornà a Maó (1845) i hi portà a terme una intensa activitat de millores socials (creació d’entitats, intents de creació de fàbriques de teixits, experiències agràries, etc). Després, es dedicà als seus treballs literaris.
Publicà nombroses gramàtiques angleses i castellanes, en castellà i anglès, una Gramática de la lengua menorquina (1858) i l’interessant treball Exposició de lo estat actual de l’agricultura en la isla de Menorca (1857).
(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 23 novembre 1845 – 6 juliol 1907)
Advocat. Catedràtic a Oviedo (1874) i a València, fou desposseït del càrrec el 1875 perquè es negà a jurar la Constitució. Catedràtic de dret polític i administratiu a València (1884-1907), fou un decidit defensor de la llibertat de càtedra.
Publicà manuals de Psicología (1874) i de Derecho mercantil (1882). Pertangué a la Sociedad Geográfica de Madrid i fou un destacat excursionista. Resultat d’aquesta activitat són les obres Sierra Nevada (1903), Por el Júcar (1905) i La Alpujarra y Sierra Nevada (1906).
Fundà una colònia escolar per als infants de la Vila Joiosa i de Relleu.
(Alcoi, Alcoià, 1510 – València, 5 febrer 1572)
Humanista. Estudià medicina a València, on a partir del 1539 estigué vinculat a la universitat com a catedràtic de gramàtica i retòrica.
La seva Grammaticae latinae institutio (1546), tot i la rivalitat que trobà amb la gramàtica de Nebrija, fou reeditada més de quaranta vegades fins al segle XIX, trenta de les quals a Mallorca.
Edità texts de Ciceró, de Georg Cassander, i el seu Methodus oratoriae (1568). Poesies seves, en llatí i en castellà, figuren en edicions de l’època.
(València, 1702 – 15 febrer 1759)
Metge. Es llicencià a València (1728); fou des del 1742 catedràtic d’anatomia de la Universitat de València.
Publicà diverses obres de tema mèdic, com Enchiridion medicum… (1734, reeditat a Venècia el 1740), Epistola de abusa tincturae kinae Mangeti (vers 1740).
(Oriola, Baix Segura, segle XVI)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de grec (1524) i oratòria (1530) a la Universitat de València.
Deixeble de Joan Andreu Estrany, contribuí a la difusió del llatí ciceronià, dins l’ideal humanista.
Publicà, entre altres obres, Oratio paraenetica de optimo statu reipublicae litterariae (1531).
Dades dels Països Catalans 