Arxiu d'etiquetes: castells

Quermançó * -Noguera-

(Àger, Noguera)

Veure> Espadella  (despoblat i antic castell).

Purroi

(Benavarri, Ribagorça)

(o Puig-roig)  Poble (873 m alt) i antic municipi (18,37 km2), incorporat el 1972 a l’actual. Enlairat damunt la riba dreta del barranc del Molí. L’església parroquial és dedicada a sant Just i sant Pastor.

El lloc (la roca de Puig-roig) fou conquerit vers el 1063 per Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol III d’Urgell amb Pilzà; un terç del castell de Purroi fou per al comte barceloní i els dos termes formaren part d’un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida fins al 1956.

L’antic terme comprenia també l’ermita del Pla.

Purot, el

(Guadalest, Marina Baixa)

Nom popular de la roca del Castell de la ciutat.

Pujol, castell de

(Argelers, Rosselló)

(o de Pujols)  Torre de defensa del segle XII, bastida 1 km al nord del poble, al costat del mas Pujols. Pertanyia a l’abadia de Fontfreda.

El 1343, durant la campanya de Pere III el Cerimoniós contra Jaume III de Mallorca, fou assetjada pel rei català, que no la prengué sinó després de la caiguda d’Argelers.

Puig de Sant Boi, el *

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)

Veure> castell de Sant Boi  (antic castell).

Pop, castell de

(Benigembla, Marina Alta)

Antic castell d’origen islàmic, les restes del qual es conserven al tossal del Cavall Verd, contrafort meridional de la serra de Laguar, al nord del poble.

Amb el Repartiment fou atribuït a Pere d’Altafulla, però després fou recuperat per al-Azraq. Des del 1329 fou posseït per Vidal de Vilanova i els seus successors.

Dóna nom a la vall de Pop, vall mitjana del riu de Gorgos, pintoresca i amb els típics conreus mediterranis de secà, oberta entre les serres de Laguar i del Carrascar de Parcent. Comprèn els termes de Benigembla, Murla i Parcent.

Poncella, castell de la *

(Roses, Alt Empordà)

Veure> castell de la Trinitat  (castell en runes).

Polpís

(Santa Magdalena de Polpís, Baix Maestrat)

Despoblat i antic castell de Polpís (336 m alt), situat al vessant nord-occidental de la serra d’Irta, dominant la vall de la ramble d’Alcalà (o barranc de Polpís).

Aquest castell fou donat el 1189 per Alfons I de Catalunya als templers, que l’havien conquerit; recuperat per les forces islàmiques, fou conquerit a la campanya de Jaume I, que el lliurà als calatravers; el 1280 retornà a mans dels templers. El 1316, finalment, esdevingué possessió del nou orde de Montesa.

Pobleta de Portaceli, la

(Serra de Portaceli, Camp de Túria)

Masia i antic llogaret, al vessant meridional de la serra de Portaceli, construït a la fi del segle XIV per l’orde del Císter. Havia estat possessió de la cartoixa de Portaceli.

Es despoblà a la fi del segle XV i en restà només el castell de la Pobleta., transformat el segle XIX en una explotació agrícola privada.

Planes, castell de les * -Bages-

(Sant Mateu de Bages, Bages)

Altre nom del castell de Sant Mateu de Bages.