Fortificació aturonada (152 m alt), al sud de la vila, dominant, a la vegada, els ports de Cotlliure i de Portvendres. Aquesta elevació és travessada per una foradada pel ferrocarril de Perpinyà a Cervera de la Marenda.
Té forma d’estrella; fou construït el 1552 al voltant d’una torre de defensa medieval. Tant en la guerra dels Segadors (1642) com a la Guerra Gran (1793) tingué un paper important.
(Montesquiu d’Albera / Vilallonga dels Monts, Rosselló)
Antiga església de la comarca, actualment arruïnada, que corona el puig de Sant Cristau (1.015 m alt), l’antic Montesquiu, contrafort septentrional de la serra de l’Albera, que separa la vall del Rom (terme de l’Albera) del baix Vallespir (termes de Montesquiu d’Albera i de Vilallonga dels Monts).
Hi neix el torrent de Sant Cristau, que drena el terme de Montesquiu i s’uneix al Tec, per la dreta.
En aquest indret hi havia hagut el castell de Sant Cristau (antigament castell d’Albera), d’on sorgí el llinatge dels Montesquiu (dits també Santcristau), que construiren un nou castell al vessant septentrional del puig, el castell de Montesquiu o de Vilanova d’Albera.
Antiga fortificació, era auxiliar del gran castell de Sant Felip, que s’assenta damunt la punta de Sant Carles (límit meridional de la bocana del port de Maó i septentrional de la cala de Sant Esteve).
Actualment hi ha un far.
(o castell de Portopí) Fortificació defensiva del port de la ciutat.
Fou projectat el 1600 i construït en 1610-12 a l’anomenada punta de Sant Carles, entre Portopí i Cala Major, a càrrec del col·legi de mercaderia, el municipi i la corona. Fou ampliat en 1662-63; el 1965 l’ajuntament en sol·licità la cessió al municipi.
Antic poble, bastit al llarg de la carretera de Manuel, que forma actualment una conurbació amb el cap del municipi, al qual fou agregat al segle XIX.
Era lloc de moriscs, que perdé el 1609 les 56 famílies que l’habitaven. En féu la repoblació el monestir de Sant Miquel dels Reis, de València (el 1646 tenia 17 veïns).
L’església, dedicada a sant Josep, fou fins el 1835 una vicaria de l’Énova. Hi ha les ruïnes d’un palau dit el castell de Sanç.
(o roca Samardana) Castell, el més antic dels dos castells, al sud del poble, probablement el primitiu castell de Fenollet esmentat el segle XI.
Antic castell, al nord-oest del poble, dominant l’Adasig, que estigué infeudat als Perapertusa.
Santuari de la Mare de Déu de la Roca.
Capella de l’antic castell de la Roca de Nyer, situat a l’esquerra de la riera de Mentet, a la sortida de les gorges de Nyer, aigua amunt de l’actual poble.
(Riba-roja de Túria, Camp de Túria, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Riba-roja de Túria, que al segle XIV ja pertanyia als Riu-sec.
Passà per enllaç als Centelles, i posteriorment als Montcada i als marquesos de Guadalest. Des del segle XVIII fou propietat dels Güemes, comtes de Revillagigedo.
Veure> Rard (antic castell i terme).
Dades dels Països Catalans 