Arxiu d'etiquetes: castells

Aiòder (Alt Millars)

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 24,4 km2, 418 m alt, 188 hab (2014)

(cast: Ayódar) A la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà i regat per la rambla d’Aiòder, que aflueix, per la dreta, al Millars, dins el terme d’Espadella. A la part muntanyosa abunden les pinedes, explotades econòmicament, i les pastures.

Amb tot, la base de l’economia local és l’agricultura de secà (garrofers, oliveres i vinya), complementada per la ramaderia ovina. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població ha anat davallant durant tot el segle XX.

El poble és emplaçat en un coster, enfront d’un antic castell; conserva un convent franciscà del segle XVI i restes de l’antic palau senyorial de la baronia d’Aiòder.

El castellà d’Aiòder presenta característiques de parlar de transició.

Enllaç web: Ajuntament

Aguilar -Marina Baixa-

(Confrides, Marina Baixa)

Antic castell, a la vall de Guadalest, reedificat el 1322.

Aguda, castell de l’

(Vilanova de l’Aguda, Noguera)

Antic castell convertit en masia; rep també el nom de les Agudes.

Agres (Comtat)

Municipi del Comtat (País Valencià): 25,84 km2, 722 m alt, 565 hab (2013)

Situat en una petita vall entre el massís de la Mariola i la serra d’Agullent anomenada la valleta d’Agres, per on el riu d’Agres (afluent esquerrà del riu d’Alcoi) arriba fins a l’estret d’Agres, per on passa la carretera i el ferrocarril per l’anomenat port d’Agres.

Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada principalment a l’olivera (apreciada per la qualitat de les olives) i a cereals. Àrea comercial d’Alcoi. L’emigració ha reduït la població en una quarta part.

La vila està situada en un coster al peu de la serra de Mariola; damunt mateix de la població es troba l’antic castell d’Agres, on encara subsisteix un convent franciscà abandonat el segle XIX, el qual tenia cura d’un santuari dedicat a la Mare de Déu del Castell (o Mare de Déu d’Agres).

Dins el terme municipal, a la mola del Frare, hi ha restes d’un poblat de l’Edat del Bronze.

Ador (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 13,34 km2, 50 m alt, 1.411 hab (2014)

Estès per la plana al·luvial de l’horta de Gandia (canaleta d’Ador) i part de les muntanyes que l’envolten (serra d’Ador). Un sector del terme, anomenat la Marjuquera, es troba separat de la resta del territori pel municipi de Palma de Gandia; el sector principal s’estén entre el riu d’Alcoi i el Vernissa.

L’agricultura de secà (garrofers, cereals, oliveres, vinya i ametllers) i de regadiu (tarongers, hortalisses i cereals), que dóna feina a dues terceres parts de la població activa, juntament amb l’apicultura, són les principals fonts de riquesa del municipi.

El poble, antiga alqueria islàmica (castell d’Ador), està emplaçat a la zona de contacte de la plana al·luvial i la muntanya; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Loreto.

Dins el terme hi ha els caserius de la Canaleta i l’Alfàs, i el despoblat de Navesa. A la partida de Raconx s’ha trobat vestigis d’una important vil·la romana.

Enllaç web: Ajuntament

Garriga de Roses, la

(Roses, Alt Empordà)

Masia i antic castell, al nord-oest de la vila.

Fou fet construir per Francesca de Vilamarí, mare de la reina Sibil·la de Fortià, i passà al seu fill Bernat de Fortià.

La capella del castell fou parròquia forana del terme de Roses.

Fonollar de Sant Boi, el

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)

(o Fenollar)  Antiga quadra. El casal, anomenat castell de Fonollar o Torre de la Vila, té una capella dedicada a sant Sebastià.

Faja, castell de -Berguedà-

(Gisclareny, Berguedà)

Antic castell, a la dreta del Bastareny, en resta la capella (Santa Magdalena), esmentada ja el 1288; depenia de Sant Martí del Puig.

Estanyol, castell d’ -Grècia-

(Tessàlia, Grècia, segle XIII – després 1380)

Nom català del castell de Castri, situat a l’extrem nord del ducat de Neopàtria. Passà a mans dels catalans pel matrimoni d’Ot de Novelles amb la germana de Stéfanos Gabrielópoulos Melissénos, noble bizantí que el tenia en feu.

El 1349 albanesos i serbis conqueriren gairebé tot Tessàlia, però els catalans conservaren el castell fins després del 1380.

Espases, castell de les -Baix Llobregat-

(Esparreguera, Baix Llobregat)

(ant: roca de l’Espasa) Antic castell, actualment arruïnat, al capdamunt del turó on hi ha el santuari de Sant Salvador de les Espases.