Arxiu d'etiquetes: castells

Termena, castell de

(Planeses / Rasigueres, Fenolleda)

Antic castell, que domina la vall de Termena (tributària de l’Aglí per l’esquerra, a Rasigueres), límit dels dos municipis.

És una construcció dels segles IX-X, reformada al segle XIII, constituïda per una torre rectangular i un recinte poligonal, ben conservats.

Temple, castell del

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Antic castell, conegut a l’època de la conquesta catalana com a castell de la Gomera, situat vora el sector oriental de les muralles de la ciutat. Era voltat de dotze torres quadrangulars; tenia dues portes, una a l’interior i l’altra a l’exterior del nucli urbà.

Serví de dipòsit al botí pres durant la conquesta. Amb el repartiment correspongué als templers; a la dissolució de l’orde, passà als hospitalers (1314).

Expropiat el 1820, el seu recinte fou aprofitat per a la construcció de cases de veïns; una gran part de la capella fou enderrocada i construïda de nou el 1885, de manera que de la construcció primitiva només resten l’atri i dos arcosolis interiors, romànics.

Teià, castell de * -Pla de l’Estany-

(Serinyà, Pla de l’Estany)

Veure> castell de Taià  (antic castell).

Tatzó d’Avall

(Argelers, Rosselló)

Llogaret, al nord de la vila, a poca distància de Tatzó d’Amunt, centrat en l’antic castell de Tatzó.

Hi ha adjunta l’església romànica (Sant Martí), de dues naus i un gran absis, sufragània de Santa Maria d’Argelers; el 1209 tenia comunitat de preveres que depenia, en part, de l’abat de Sant Genís de Fontanes. Al segle XVII passà a dependré dels canonges d’Elna.

Sufera, castell de

(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)

Antic castell, a l’est del terme.

Fou donat el 1225, juntament amb el castell de Miravet, per Jaume I al bisbe de Tortosa.

Suda de Mallorca, la *

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Veure> Almudaina de Mallorca  (alcàsser dels valís).

Serrans, porta de

(València, Horta)

Porta d’ingrés principal de la ciutat, vora el Túria, construïda entre el 1392 i el 1398 per Pere Balaguer sobre la porta de Roteros del recinte musulmà.

És limitada per dues gran torres emmerletades de base hexagonal, compostes de tres plantes, entre la segona i la tercera de les quals corren exteriorment sengles barbacanes defensives. Entre el 1586 i el 1892 serví de presó.

Posteriorment, la restauració dirigida per Josep Aixa deixà al descobert, per la banda posterior, les voltes gòtiques de la segona i tercera plantes i la del damunt de la mateixa porta.

Entre el 1937 i el 1938 acollí una part important de les obres d’art del Museu del Prado de Madrid, evacuades a causa de la guerra civil.

Serra de Finestrat

(Finestrat, Marina Baixa)

Despoblat i antic castell, esmentat el segle XIII.

Serra -Ribera Alta-

(Torís, Ribera Alta)

Despoblat, al sud de la vila, esmentat el 1238, centrat en l’antic castell de Serra (a l’indret de l’actual Castellet).

Serola, castell de

(Canavelles, Conflent)

(o de l’Erola)  Antic castell i terme, entre el poble i els banys de Toés. És esmentat ja l’any 957.

En resta l’església de Sant Pere dels Graus (o de Serola, o d’Eixalada).