Arxiu d'etiquetes: castells

Vernet (Conflent)

14 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 16,76 km2, 620 m alt, 1.415 hab (2012)

(fr: Vernet les Bains) Situat a la vall de Vernet, al sector nord del massís del Canigó. Una bona part del sector més alt del terme és coberta pel bosc, especialment a la vall de Sant Vicenç.

Cereals de secà. De regadiu s’hi conreen fruiters (pomes, peres) i verdures. La font de riquesa més important, però, és el turisme de tradició balneària (antics banys de Vernet) per al reumatisme i afeccions de la gorja, on hi sojornaren molts militars, aristòcrates i escriptors de tot Europa, entre les dues guerres mundials.

Él poble és situat a la dreta del riu de Cadí, al peu de les restes de l’antic castell de Vernet (existent ja el segle XII i desmantellat el 1654 per les tropes franceses del príncep de Conti) i de l’església parroquial de Sant Sadurní, d’origen romànic, que conserva el cadirat de Sant Martí del Canigó i un retaule pintat, ambdós del segle XV.

El municipi comprèn, també, l’església i despoblat de Sant Vicenç de Campllong.

Vallmanya (Conflent)

7 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 27,63 km2, 901 m alt, 44 hab (2012)

(fr: Valmanya)  Situat al límit amb el Vallespir, accidentat pel vessant oriental del massís del Canigó (on hi ha la portella de Vallmanya) i la serra del Rocnegre, a la capçalera de la vall de Lentillà (anomenat en aquest sector riera de Vallmanya).

L’economia és la d’alta muntanya, principalment forestal, amb conreus escassos i la ramaderia, abans considerable, actualment es troba en decadència. Una bona part del terme, és ocupada per l’important bosc de Vallmanya, on hi ha antigues mines de ferro, avui dia sense explotar. Àrea comercial de Perpinyà. En procés de despoblament.

El poble és troba a l’esquerra del riu de Lentillà, prop de la seva confluència amb la riera del Castell, on s’alçen les ruïnes de l’antic castell de Vallmanya. Al poble hi havia hagut una important farga.

Vallanca (Racó)

2 Respostes

Municipi del Racó (País Valencià): 56,49 km2, 970 m alt, 156 hab (2014)

Situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, al límit amb Castella, que correspon a la conca de la rambla de Vallanca, en zona de parla castellana. El territori és muntanyós i ocupat per matollar, pasturatges i bosc.

Agricultura dedicada als ametllers (secà) i hortalisses (regadiu). Ramaderia i apicultura. La població, que es mantingué relativament estable fins al 1940, ha sofert després una emigració massiva, que l’ha reduïda a un terç.

La vila és a l’esquerra del riu; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels. El castell de Vallanca, d’origen islàmic, fou conquerit en 1227-29.

El municipi comprèn, a més, el llogaret de Negrón.

Vallada (Costera)

1 Resposta

Municipi de la Costera (País Valencià): 61,24 km2, 291 m alt, 3.169 hab (2013)

Situat al centre de la comarca, a les ribes de la vall mitjana del riu Cànyoles, emmarcat entre la serra Plana (al nord-oest) i la serra Grossa (al sud-est), que s’alcen amb forts pendents i entre els quals corre el riu. L’àrea no conreada ocupa vora tres quartes parts del total, amb pinedes a la muntanya.

L’agricultura es localitza a la vall, alterna els conreus de secà amb els de regadiu; els més extensos són els de tarongers (regadiu) i els d’oliveres i vinya (secà). La ramaderia (oví i cabrum) té poca importància. Fabricació de cistells i mobles de vímet, principal activitat econòmica. Àrea comercial de Xàtiva.

La vila, d’origen islàmic, és a la dreta del riu, al peu de la serra Grossa; restes de l’antic castell de Vallada; església parroquial de Sant Bartomeu, del segle XVIII.

Enllaç web: Ajuntament

Vall del Tormo, la (Matarranya)

3 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 15,97 km2, 436 m alt, 315 hab (2014)

(cast: Valdeltormo) Situat al límit amb la Terra Alta, a l’esquerra del Matarranya. El territori és suaument ondulat, i en part és ocupat per boscs de pins i alzines i matollar.

Predomina l’agricultura de secà (cereals, vinya, ametllers, oliveres i presseguers); el regadiu aprofita l’aigua del riu a través de sèquies, hom hi conrea hortalisses, cereals i farratges. Ramaderia de bestiar oví i cabrum; hi ha avicultura. Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura (molins de farina i oli) i hi ha alguns obradors menestrals. Àrea comercial d’Alcanyís.

El poble és en una vall afluent per l’esquerra al Matarranya; l’església parroquial és dedicada a l’Assumpció. Es conserva un antic castell bastit el segle XIV.

Vall-de-roures (Matarranya)

10 Respostes

Municipi i cap de la comarca de la Matarranya (Franja de Ponent): 123,84 km2, 510 m alt, 2.337 hab (2014)

(o Vallderoures, cast: Valderrobres) Ocupa una gran extensió de terreny a la confluència del Matarranya, el Tastavins i la Pena. Força muntanyós.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura; els conreus predominants són els de secà (cereals, hortalisses i farratges), però el regadiu ha anat guanyant terreny; s’hi conreen sobretot fruiters (presseguers). Ramaderia de llana i porcina; granges d’aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura (olis, farineres) i fabricació de materials per a la construcció (mossaics). Àrea comercial d’Alcanyís.

La vila, centre comarcal del Matarranya, és situada a la riba dreta del Matarranya, presidida per l’antic i notable castell de Vall-de-roures d’origen musulmà, declarat monument nacional el 1931, i per l’església parroquial de Santa Maria la Major, gòtica (mitjan segle XV); s’hi destaquen també la casa de la vila, renaixentista (acabada el 1599), i alguns interessants casals del carrer Major.

El municipi comprèn, a més, l’ermita i caseriu de Sant Miquel d’Espinalvà.

Ur (Alta Cerdanya)

5 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 6,79 km2, 1.206 m alt, 353 hab (2012)

Situat a la confluència de les valls d’Angostrina i de Brangolí, en un territori muntanyós, accidentat pels vessants de la muntanya de Bell-lloc, al límit amb la Baixa Cerdanya.

Conreus de prats i farratges, dedicats al bestiar boví (aprofitats per a llet i carn), que és la principal activitat econòmica del terme.

El poble és situat a la confluència dels rius de Brangolí i d’Angostrina, al peu de la muntanya de Bell-lloc, dominat pel castell d’Ur (centre de la baronia d’Ur) i per l’església parroquial de Sant Martí, edifici romànic modificat al segle XVIII, que conserva una gran pica baptismal del segle XII, una Mare de Déu del segle XIV, així com altres elements dels segles XVI i XVIII.

El municipi comprèn també la masia i antic lloc de Florí.

Tous (Ribera Alta)

20 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 127,5 km2, 64 m alt, 1.268 hab (2014)

A la zona de parla castellana del País Valencià, accidentat per la serra d’El Caballón, on hi ha el pantà de Tous, i drenat pel Xúquer, al sud-oest de la comarca, al límit amb la Canal de Navarrés i la Foia de Bunyol.

Només una petita part del terme és conreada, ja que la major part és coberta de bosc i brolla. Conreus de secà (oliveres i garrofers). Ramaderia ovina.

Degut a la construcció del pantà, la població fou traslladada en 1971-72 a un nou poble, creat a la partida de la Garrofera, antic enclavament del terme d’Alzira.

L’antiga vila era a l’esquerra del Xúquer, prop d’un turó on s’aixequen les restes de l’antic castell de Tous; fou enderrocat per a la construcció del pantà de Tous (1971-72). En resta l’església parroquial de Sant Miquel (segle XVIII).

Dins el terme hi ha, a més, els despoblats de Terrabona, Miserere d’Escalona i d’Escalona, i hi té origen la sèquia d’Escalona.

Fou lloc de moriscs i centre de la fillola de Tous, i després de la baronia de Tous.

Enllaç web: Ajuntament

Torres Torres (Camp de Morvedre)

6 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 11,58 km2, 168 m alt, 630 hab (2014)

Situat a les valls de Segó, a la vall mitjana del Palància, accidentat al sector més occidental pels contraforts septentrionals de la serra de Portaceli, que baixen ràpidament en apropar-se al riu.

Agricultura; els conreus més estesos són els d’olivera, garrofer, ametller i taronger. Ramaderia de llana i aviram. Estiueig. Àrea comercial de València. Població en descens.

El poble, d’origen àrab, és prop de la riba dreta del Palància; hi ha restes importants de l’antic castell de Torres Torres, que fou el centre de la baronia de Torres Torres; l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels és en part del segle XVII, modificada el segle XIX.

Torrent de Cinca (Baix Cinca)

6 Respostes

Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 56,77 km2, 109 m alt, 1.205 hab (2014)

(cast: Torrente de Cinca)  Situat a la dreta del Cinca, a l’est de la comarca, al límit amb el Segrià.

Agricultura amb conreus de regadiu al llarg del riu (pomes, peres), però predominen els de secà (blat, ordi). Ramaderia i avicultura. Mines de lignit (de baixa qualitat) sense explotar; el 1950 s’hi extragueren prop de 230.000 tones d’aquest mineral. Àrea comercial de Lleida.

El poble, d’origen àrab, és a la dreta del Cinca; restes de l’antic castell de Torrent; l’església parroquial és dedicada a Santa Magdalena.

El lloc fou donat el 1175 pel comte de Pallars als hospitalers, que hi establiren la comanda de Torrent de Cinca.

El municipi, on hi ha restes ibèriques i romanes, comprèn el santuari de Sant Salvador de Torrent i els llocs de Torralba i Torrebetria.