Arxiu d'etiquetes: castells

Viver, el (Fenolleda)

2 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 12,89 km2, 440 m alt, 90 hab (2012)

(occ: Lo Vivièr; fr: Le Vivier) Situat al sector de llengua occitana. Situat a la vall mitjana de la riera de la Matassa i dels seus afluents, per la dreta, que devallen del coll de l’Espinàs (1.050 m alt), que comunica aquesta vall amb l’alta vall de Sornià, a redós de les Corberes. El sector meridional del terme, el més muntanyós, és cobert de bosc i de matollar.

La superfície agrícola (un 11% del territori) es limita als conreus de secà, amb predomini de la vinya (destinat a la producció de vi de qualitat superior), pastures, farratges, hortalisses i pomeres. Explotació forestal. La ramaderia està format per bestiar oví, cabrum i boví. Explotació de pedreres de feldspat.

El poble s’assenta en un coster que domina, per la dreta, la vall de la Matassa. Damunt el poble hi ha les restes de l’antic castell del Viver; l’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia.

Vinçà (Conflent)

22 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 7,74 km2, 262 m alt, 1.947 hab (2012)

(fr: Vinça)  Situat a la dreta de la Tet, on hi havia els banys de Nossa (o banys de Vinçà), avui inundats pel pantà de Vinçà, que entrà en funcionament el 1978, al sector est i més baix de la comarca (plana de Vinçà).

Agricultura de regadiu (préssecs, albercocs, hortalisses), i també de secà (vinya); producció de vi. Petita indústria. El pantà ha impulsat les activitats turístiques i esportives i la funció de centre comercial del poble.

La vila és aturonada al centre de la plana al·luvial de la dreta de la Tet; conserva restes de les muralles del segle XIII; l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, de base romànica, fou refeta en 1734-69 en estil gòtic tardà i conserva importants fragments d’una creu gòtica d’argent (1492), unes pintures romàniques damunt la porta, el retaule de la Transfiguració (1697) i el retaule de l’altar major (1662); el castell de Vinçà és esmentat ja l’any 939.

El municipi comprèn també el poble de Saorla.

Vinalesa (Horta)

5 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 1,59 km2, 14 m alt, 3.244 hab (2014)

(ant: Vilanesa) Situat en terreny pla i al·luvial, regat amb aigua de la sèquia de Montcada, que travessa el terme, a les ribes del barranc de Carraixet, al nord de València.

Agricultura de regadiu; els conreus més estesos són els d’hortalisses, patates, cebes i moresc. Ramaderia de llana i porcina; aviram. Indústria derivada de l’agricultura i de fabricació de mobles, materials per a la construcció, artesania de jonc i d’espart. Àrea comercial de València. La població ha augmentat d’una manera contínua, però sense el creixement desbordat d’altres pobles de la comarca.

El poble, d’origen islàmic, és situat vora la intersecció del barranc de Carraixet i de la sèquia reial de Montcada; es conserva el palau senyorial (dit castell de Vinalesa), del segle XVI, i un altre palau dels segles XVII-XVIII; església parroquial de Sant Honorat (acabada el 1779).

Enllaç web: Ajuntament

Villena (Alt Vinalopó)

42 Respostes

Municipi i capital de la comarca de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 345,6 km2, 505 m alt, 34.530 hab (2014)

Comprèn més del 60% de la comarca, que correspon al sector nord-oest, regat per la capçalera del Vinalopó, en un eixamplament de la vall que travessa la serralada Pre-bètica valenciana, a la zona de parla castellana del País Valencià.

Conreus de secà (vinya, cereals, ametllers i oliveres); el regadiu aprofita l’aigua de fonts i de pous (hortalisses i arbres fruiters). Ramaderia ovina, porcina i cabrum. Centre industrial i comercial; indústria alimentària, del calçat, fusta i moble, materials i construcció i metal·lúrgica; mantenen una certa activitat les fàbriques d’alcohol i licors. Hi ha salines a velles llacunes. Centre de la subàrea comercial, dependent d’Alacant. Població en ascens.

La ciutat és situada en un replà, al bell mig del corredor del Vinalopó; s’estén al peu de l’antic castell de Villena; església gòtica de Santa Maria; restes de l’antic clos emmurallat, com la Puerta de Joaquim Maria López i la de Biar. Nus de comunicacions. Fou el centre del cèlebre marquesat de Villena.

El terme comprèn els nuclis de La Venta de La Encina i el llogaret de Las Virtudes. Restes de l’edat del Bronze a l’important tresor de Villena.

Vilallonga de la Safor (Safor)

18 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 43,28 km2, 106 m alt, 4.350 hab (2014)

(cast: Villalonga) Situat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb la Marina Alta i el Comtat, als vessants de les serres de la Safor i de la Gallinera, drenat pel riu d’Alcoi, on hi ha la vall de Vilallonga.

Hi ha conreades una tercera part de les terres i alternen els conreus de secà (garrofers i oliveres) amb els de regadiu (tarongers). Avicultura. Indústria paperera i de ceràmica. Àrea comercial de Gandia.

La vila, d’origen islàmic, és a la dreta del riu; església parroquial dels Sants Reis, barroca; la població és formada pels nuclis de l’Alcúdia de Vilallonga, la Font, Cais i la Plaça. La vall pertanyia al castell de Vilallonga, esmentat a la crònica de Jaume I el Conqueridor.

El terme comprèn, a més, els despoblats d’Almasseta, Reconxet, el Ràfol de Vilallonga, Buixerques i Simat de Vilallonga.

Vilafranca de Conflent (Conflent)

25 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 4,46 km2, 435 m alt, 229 hab (2012)

(fr: Villefranche-de-Conflent) Situat a la confluència de la vall de Vernet amb la de la Tet.

Agricultura migrada de secà (cereals, vinya) i de regadiu (fruiters i hortalisses), al llarg de la Tet. Central elèctrica. Ha esdevingut centre turístic. Població en descens.

La vila fou bastida a la dreta de la Tet; conserva bona part de les fortificacions medievals; església parroquial de Sant Jaume (segle XI), ampliada els segles XII i XIII; hi ha edificis interessants, com el de la cort del veguer, la torre del consolat i les cases de les famílies Pasqual, Descatllar i Llar. Del 1669 al 1693 Vauban modernitzà l’antic sistema defensiu i féu de la vila una gran fortalesa de planta pentagonal, amb el castell o fort de Vilafranca de Conflent.

Jaume I el Conqueridor recopilà i completà el 1243 els costums de Vilafranca de Conflent. L’any 1674 hi tingué lloc un complot conegut amb el nom de conspiració de Vilafranca de Conflent. Fins al 1790 mantingué la funció de la vegueria de Vilafranca de Conflent. Al començament de la Revolució Francesa prengué el nom de Commune-Franche.

Vilafamés (Plana Alta)

12 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 70,4 km2, 391 m alt, 1.912 hab (2014)

Situat en un terreny accidentat del pla de l’Arc, al límit amb l’Alcalatén, al nord-oest de Castelló de la Plana.

Agricultura, els conreus més estesos són els de cereals, oliveres, garrofers, vinya i en especial d’ametllers. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. Pedreres. Petita indústria derivada de l’agricultura, de la ceràmica, de la confecció i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

La vila s’assenta en un contrafort septentrional de la serra de la Balaguera, als peus de les ruïnes de l’antic castell de Vilafamés; església parroquial de l’Assumpció, iniciada a partir del 1587. Museu d’Art Contemporani (1972) situat a la casa del Batle; Museu del Vi i d’Història.

El municipi comprèn també la caseria de la Basseta. El 1990 s’independitzà el poble de Sant Joan de Moró.

Enllaç web: Ajuntament

Vernet (Conflent)

13 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 16,76 km2, 620 m alt, 1.415 hab (2012)

(fr: Vernet les Bains) Situat a la vall de Vernet, al sector nord del massís del Canigó. Una bona part del sector més alt del terme és coberta pel bosc, especialment a la vall de Sant Vicenç.

Cereals de secà. De regadiu s’hi conreen fruiters (pomes, peres) i verdures. La font de riquesa més important, però, és el turisme de tradició balneària (antics banys de Vernet) per al reumatisme i afeccions de la gorja, on hi sojornaren molts militars, aristòcrates i escriptors de tot Europa, entre les dues guerres mundials.

Él poble és situat a la dreta del riu de Cadí, al peu de les restes de l’antic castell de Vernet (existent ja el segle XII i desmantellat el 1654 per les tropes franceses del príncep de Conti) i de l’església parroquial de Sant Sadurní, d’origen romànic, que conserva el cadirat de Sant Martí del Canigó i un retaule pintat, ambdós del segle XV.

El municipi comprèn, també, l’església i despoblat de Sant Vicenç de Campllong.

Vallmanya (Conflent)

7 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 27,63 km2, 901 m alt, 44 hab (2012)

(fr: Valmanya)  Situat al límit amb el Vallespir, accidentat pel vessant oriental del massís del Canigó (on hi ha la portella de Vallmanya) i la serra del Rocnegre, a la capçalera de la vall de Lentillà (anomenat en aquest sector riera de Vallmanya).

L’economia és la d’alta muntanya, principalment forestal, amb conreus escassos i la ramaderia, abans considerable, actualment es troba en decadència. Una bona part del terme, és ocupada per l’important bosc de Vallmanya, on hi ha antigues mines de ferro, avui dia sense explotar. Àrea comercial de Perpinyà. En procés de despoblament.

El poble és troba a l’esquerra del riu de Lentillà, prop de la seva confluència amb la riera del Castell, on s’alçen les ruïnes de l’antic castell de Vallmanya. Al poble hi havia hagut una important farga.

Vallanca (Racó)

2 Respostes

Municipi del Racó (País Valencià): 56,49 km2, 970 m alt, 156 hab (2014)

Situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, al límit amb Castella, que correspon a la conca de la rambla de Vallanca, en zona de parla castellana. El territori és muntanyós i ocupat per matollar, pasturatges i bosc.

Agricultura dedicada als ametllers (secà) i hortalisses (regadiu). Ramaderia i apicultura. La població, que es mantingué relativament estable fins al 1940, ha sofert després una emigració massiva, que l’ha reduïda a un terç.

La vila és a l’esquerra del riu; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels. El castell de Vallanca, d’origen islàmic, fou conquerit en 1227-29.

El municipi comprèn, a més, el llogaret de Negrón.