Arxiu d'etiquetes: castells

Vilamalefa, castell de

5 Respostes

(Castell de Vilamalefa, Alt Millars)

(o de Vilamalea)  Antic castell, origen de la vila i de la nova vila de Vilafermosa (fermosa és la romanització de la forma aràbiga malefa); queden restes de l’edifici, on hi havia la capella de Santa Llúcia, primitiva parròquia de la vila.

L’indret on fou bastit el castell i la vila domina la vall del riu de Vilamalefa, afluent, per la dreta, del Millars, que neix a Aragó, a la serra de Gúdar, i que, després de passar per Linares de Mora (el riu s’anomena en aquest sector riu de Linares) i Castellbispal, entra al País Valencià 6 km abans de Vilafermosa. A Cedramán hom ha previst la construcció d’un pantà.

El riu, sempre molt encaixat i seguint la direcció general nord-oest – sud-est, passa encara per Lludient i Argeleta (la part més baixa del riu rep també el nom de riu d’Argeleta) i s’uneix al seu col·lector prop de Vallat.

Vilaclara

1 Resposta

(Palau del Vidre, Rosselló)

Masia (mas de Vilaclara), al sud-est del poble, vora la sèquia de Vilallonga. El castell de Vilaclara és d’estil romànic però molt transformat. Al sud s’estenia encara a la fi del segle XVIII el bosc de Vilaclara (90 ha).

El lloc, que el 1385 tenia 15 focs, restava reduït a 2 el 1787. Pertanyia al convent de canongesses de Sant Salvador de Perpinyà.

Vernet, el -Perpinyà-

Deixa un comentari

(Perpinyà, Rosselló)

Sector de la ciutat, a l’esquerra de la Tet. Era un antic terme centrat en el desaparegut castell de Vernet, a 2 km de la Tet, al nord, vora l’actual bifurcació de les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix.

En aquest indret sorgí un nucli urbà que prengué el nom de l’Alt Vernet, per oposició a la zona propera a la riba esquerra de la Tet, formada al darrer quart de segle XIX (el Baix Vernet). A la zona intermediària, l’alt rendiment dels conreus (regats pel canal de Vernet i de Pià, que rega també les veïnes terres de Sant Genís de Tanyeres) i la localització d’establiments religiosos (les clarisses, el Bon Pastor, Sant Cristòfor) retardaren la urbanització, molt recent (el Vernet Mitjà).

A l’Alt Vernet, on hom construí el modern hospital de Sant Joan, s’han establert un important nombre de pieds-noirs (especialment a la Ciutat del Milió) i de gitanos i nord-africans (en bidonvilles).

Vall de Montbram, la

2 Respostes

(Sureda, Rosselló)

(o la Vall; ant: Sant Martí de Montbram o la Vall de Sant Martí)  Llogaret, al sud-est del terme, en plena serra de l’Albera, a la vall de Montbram o de la Maçana (vall que s’estén entre els vessants del puig on s’assenta la torre de la Maçana i les gorges de la Vall, al peu del castell d’Ultrera, límit amb el terme d’Argelers). Aquesta vall és coberta per l’important bosc de la Vall.

Era un antic terme centrat en l’església de Sant Martí de Montbram (actual església de la Vall) i el castell de Montbram (adquirti, amb la Vall de Montbram, el 1364, per Pere Blan de Perpinyà).

Vora l’església hi ha la terrisseria de Sant Martí, del ceramista Pasqual Soler.

Ultrera

4 Respostes

(Argelers, Rosselló)

Antic castell (533 m alt), aturonat en un contrafort nord de la serra de l’Albera, entre les valls de Sureda i de la Vall de Montbram, pas d’antics camins vers l’Empordà.

El castell sembla d’origen romà i és esmentat, juntament amb el de les Cluses, el 673, durant la revolta del duc Pau contra Wamba, que fou pres pel rei. El 1100 és esmentada la capella del castell (Santa Maria d’Oltrera); al segle XIII n’era capellà major l’ardiaca del Vallespir i hom li assignà els drets senyorials del lloc de la Pava. A la baixa edat mitjana, el castell formà part de la senyoria de Sureda.

Fou destruït, juntament amb la capella, el 1675 per les tropes franceses. El 1681 fou construït, a l’oest de les restes del castell, al vessant espadat del turó, un nou santuari de la Mare de Déu del Castell, amb un hostal; el portal romànic, esculpit, de l’antiga capella (dita des d’aleshores la Mare de Déu Vella) hi fou traslladat.

Uixó, castell d’

Deixa un comentari

(la Vall d’Uixó, Plana Baixa)

Antic castell, actualment en ruïnes, construït sobre el puig del Castell, al nord-oest de la ciutat. La construcció de la part més antiga ha estat atribuïda al segle XI.

Consta de tres recintes: l’antic, que mira al sud i comprèn l’alcàsser o alcassaba, un pati emmurallat amb torres, que mira al nord-est, i una línia exterior de defensa, de construcció més moderna.

D’origen islàmic, es reté a Jaume I en la quaresma del 1238. El 1247 seguí la insurrecció d’al-Azraq i es tornà a retre al Conqueridor l’agost de 1250. Posteriorment pertangué a la corona.

Entre els seus alcaids figura el poeta Jordi de Sant Jordi. El 1436 fou donat amb tot el seu terme a l’infant Enric d’Aragó, els successors del qual el posseïren com a ducs de Sogorb.

Tremena

Deixa un comentari

(Planeses, Fenolleda)

(o Tramena)  Castell, que domina, pel nord, el poble. És d’origen carolingi (la torre rectangular i el recinte poligonal), i fou ampliat el segle XIII.

Travadell, vall de

3 Respostes

(Comtat)

Comarca històrica que forma el riu de Seta entre els vessants occidentals de la serra d’Almudaina i els orientals de les serres de Gorga i de l’alt de la Capona. El nom li ve de l’antic castell de Travadell, d’època islàmica, situat prop de Gorga.

Té 28 km2 d’extensió i comprèn els municipis de Gorga, Millena, Benillup i Benimarfull; la població viu concentrada a la vora del riu i és en regressió, i les velles collites de vi, seda, oli i fruita s’han reduït a les dues darreres.

Torre de Canyamel, la *

Deixa un comentari

(Capdepera, Mallorca Llevant)

Veure> torre de Canyamel  (antiga torre-castell gòtica).

Torèn

Deixa un comentari

(Saorra, Conflent)

(ort trad: Torrent)  Poble, a l’est del cap municipal. Hi ha mines de ferro, actualment no explotades.

El lloc és esmentat ja l’any 901. L’església parroquial (Santa Creu), romànica, conserva una marededéu de fusta.

El castell de Torèn, en part arruïnat, que domina el poble, fou el centre de la baronia de Torèn (el segle XVIII n’eren barons els Satger).