(Castell de Mur, Pallars Jussà)
(o Guàrdia de Tremp) Vila i capital del municipi.
La població ocupa una posició defensiva al camí de Terradets, prop de les restes de l’antic castell de la Guàrdia, esmentat ja el 1051.
Destaquen alguns casals de pedra i l’església parroquial de l’Esperit Sant, del segle XVIII.
Veure> la Guàrdia de Ripoll (antic castell).
Veure> Garmoixent (despoblat i antic castell).
Antic nom de l’antic castell del Temple.
Un dels castells de la ciutat durant l’època musulmana.
(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)
Despoblat (630 m alt), a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, poc abans del congost de Mont-rebei.
Al sud del poble hi ha, aturonades a 666 m alt, les restes del castell de Girbeta, i al seu peu, vora el riu, l’església de l’Ascensió (abans, de Sant Pere).
(o Gramoixent) Despoblat i antic castell. És esmentat en els Furs de València com un dels límits amb Castella.
(Marina Alta / Safor)
Alineació muntanyosa, entre la serra de la Safor, a l’oest, i la de Mestalla, a l’est, entre els municipis de Vilallonga de la Safor, l’Atzúvia i la Vall de Gallinera. Entre aquesta alineació i la serra de la penya Foradada s’estén la vall de Gallinera, drenada per la rambla de Gallinera.
A l’extrem oriental de la serra, a 476 m alt, s’alça el castell de Gallinera, un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I. La jurisdicció del castell s’estenia per tota la vall de Gallinera, nom amb el qual és conegut el municipi actual (la Vall de Gallinera).
L’antiga parròquia de Gallinera comprenia, a la fi del segle XVI, les valls de Gallinera, d’Ebo i d’Alcalà, però fou subdividida per l’arquebisbe de València Juan de Ribera.
(fr: Fort-les-Bains) Nom que adoptà oficialment el municipi dels Banys d’Arles al començament del segle XIX, poc temps després de la seva constitució.
El 1840 fou substituït pel d’Amélie-les-Bains.
El nom prové del fort dels Banys, construït per Vauban el 1670.
Castell, prop del límit amb els termes de Montner i de Cornellà de la Ribera, al cim (507 m alt) del puig de Montner, a la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, que domina, per l’est, el coll de la Batalla.
Construït probablement durant el regnat de Sanç I de Mallorca, fou un dels darrers castells a caure en poder de Pere III de Catalunya quan aquest incorporà als seus dominis el regne de Mallorca, el 1344.
Esdevingut aleshores una fortalesa de defensa de la frontera catalana amb França, hagué de resistir alguns atacs, com ho féu, sense èxit, el 1389.
A 500 m del castell hi ha el santuari de la Força-ral (on és venerada la Mare de Déu de la Força-ral), construït el 1693 sobre restes de l’antiga torre de Montner, castell encara al segle XVI.
Dades dels Països Catalans 