Arxiu d'etiquetes: castells

Gallinera, serra de -Marina Alta / Safor-

(Marina Alta / Safor)

Alineació muntanyosa, entre la serra de la Safor, a l’oest, i la de Mestalla, a l’est, entre els municipis de Vilallonga de la Safor, l’Atzúvia i la Vall de Gallinera. Entre aquesta alineació i la serra de la penya Foradada s’estén la vall de Gallinera, drenada per la rambla de Gallinera.

A l’extrem oriental de la serra, a 476 m alt, s’alça el castell de Gallinera, un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I. La jurisdicció del castell s’estenia per tota la vall de Gallinera, nom amb el qual és conegut el municipi actual (la Vall de Gallinera).

L’antiga parròquia de Gallinera comprenia, a la fi del segle XVI, les valls de Gallinera, d’Ebo i d’Alcalà, però fou subdividida per l’arquebisbe de València Juan de Ribera.

Fort dels Banys, el

(Vallespir)

(fr: Fort-les-Bains)  Nom que adoptà oficialment el municipi dels Banys d’Arles al començament del segle XIX, poc temps després de la seva constitució.

El 1840 fou substituït pel d’Amélie-les-Bains.

El nom prové del fort dels Banys, construït per Vauban el 1670.

Força-ral, la

(Millars, Rosselló)

Castell, prop del límit amb els termes de Montner i de Cornellà de la Ribera, al cim (507 m alt) del puig de Montner, a la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, que domina, per l’est, el coll de la Batalla.

Construït probablement durant el regnat de Sanç I de Mallorca, fou un dels darrers castells a caure en poder de Pere III de Catalunya quan aquest incorporà als seus dominis el regne de Mallorca, el 1344.

Esdevingut aleshores una fortalesa de defensa de la frontera catalana amb França, hagué de resistir alguns atacs, com ho féu, sense èxit, el 1389.

A 500 m del castell hi ha el santuari de la Força-ral (on és venerada la Mare de Déu de la Força-ral), construït el 1693 sobre restes de l’antiga torre de Montner, castell encara al segle XVI.

Força d’Àreu, la

(Alins, Pallars Sobirà)

Nucli fortificat d’Àreu, mig quilòmetre al nord del poble.

Força d’Araós, la

(Alins, Pallars Sobirà)

Despoblat i antic castell, proper a Araós, a la part més baixa de la vall Ferrera.

Fontanet * -Anoia-

(Piera, Anoia)

Altre nom de l’antic castell de Piera.

Fisel, castell *

(Fenollet, Fenolleda)

Veure> Castellfisel  (antic castell).

Falç -Ribagorça-

(Tolba, Ribagorça)

Despoblat, dins el terme de les Segarres Baixes.

Hi ha restes de l’antiga església parroquial (Sant Just), del segle XI, i del castell de Falç, els senyors del qual eren castlans de Ribagorça. Arnau Mir de Tost el llegà (1071) a la seva filla Ledgarda i al seu nét Guerau.

Als segles XI i XII hi havia a l’església una comunitat de canonges regulars, regida per un abat, però el 1161 el bisbe de Lleida subordinà l’església al prior de Roda.

Évol

(Oleta i Évol, Conflent)

Poble, situat a l’esquerra del riu d’Évol. La seva església parroquial, romànica (segle XI), és dedicada a sant Andreu. Conserva un notable retaule gòtic dedicat a sant Joan Baptista, del Mestre de Rosselló, així com un retaule renaixentista (1578) del Roser.

Al nord del poble s’aixequen les ruïnes del castell d’Évol, centre del vescomtat d’Évol, al peu del qual hi ha la capella de Sant Esteve.

Esquena Rosa

(Albinyana, Baix Penedès)

Antic castell o quadra, esmentat els segles XI i XII.